PORTELL s. XX                                                                            www.portell.tk


 

ANY

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

 
 
l'Albareda Castellfort Cinctorres Forcall Herbers la Mata Morella Morella Olocau Palanques Portell Sorita Todolella Vallibona Villores

s.XX Entrevista a Álvaro, un veí de Castellfort nascut als Masets (Castellfort) l'any 1931 però que va fer la vida a la Torreta. La gravació està en el Museu de la Paraula. Arxiu de la Memòria Oral Valenciana. Forma part de més de 300 entrevistes digitalitzades i enregistrades en format audiovisual a principis del segle XXI. Copiem la transcripció:

-ON I QUAN VA NÀIXER VOSTÉ?
-Ai!, jo vaig nàixer l'any 31, 1931, i vaig nàixer a un mas que se die Els Masets.
-ERE UN MAS?
-Ere un mas. I als 3 anys vaig canvià a un altre mas i he segut tota la vida masover, tota la vida.
-MASOVER VOSTÉ, TOTA LA VIDA?
-Tota la vida. Llevat els cinc anys darrers antes de jubilar-me, vaig deixà el mas que portava i me'n vaig vindre cap ací, me vaig ficà a treballar açò dels bomberos del foc, estos que van, brigaes eixes que n'hi han i avant, i em vaig a jubilar ahí i ja està. Ja vaig acabar.
-I QUANTS GERMANS EREN?
-Set!
-SET GERMANS
-Set germans.
-VOSTÉ ERA EL GRAN, EL XICOTET...
-No. Jo sóc del mig, ne tinc tres damunt i tres baix. I jo set.
-I COM SE DEIA EL MAS ON VA NÀIXER?, COM SE DEIA?
-Els Masetes, Els Masets.
-JA, HO HA DIT ABANS, SE DEIA ELS MASSETS?
-Ahí baix està.
-AHÍ FORA
-Molt prop d'ací està sí. Que estan tots derribats, i d'allí vaig passar a la Torreta i allí vaig passar tota l'altra vida meua.
-COM DIU QUE ES DIU L'ALTRE, TORRENT?
-Torreta, Masia Torreta, sí.
-I EL MAS PRIMER, EL QUE HA DIT, DE QUI ERA?
-Els Masets eren d'un amo que ere d'ací del poble entonses, ara és d'un amo de Villafranca, però entonses era d'ací del poble i vam entrar allí a mitges o a un terç, això no ho sé jo, ni sé si ho vaig sentir dir mai, però entonses tot se fea a mitges. Feen pagar la mitat de la collita i de lo que se collie i avant!.
-ALLÍ EN EL MAS?
-Sí. I mentrestant després pos mon pare i ma mare van comprar l'altre mas, que també està al terme d'ací, més cap allà, però també està en el mateix terme i entonses vam passar el mas al nostre.
-I QUANT ELS HI VA COSTAR EL MAS?
-Uii!, no me'n recorde. 700 duros me pareix que van ser. No, no, no, no, 30.000 pessetes.
-QUANTA TERRA TENIA?
-Pos unes 100 hectàrees té.
-I EL D'ABANS?
-I el d'abans en tindria pos per l'estil, per l'estil, poc se portave entre el masos.
-I PER QUÈ VAN CANVIAR DE MAS?
-Perquè aquell el van comprar i no calia pagar arrendament. Aquell ere, to' lo que n'hi havie ere pa' tu, pagaes al contribució i lo demés estava tot lliure, i l'altre, l'amo havie de menjar d'allí també. Si no menjà pos te fee pagar i avant!, com un alquilé.
-EN EL PRIMER?
-Sí.
-I PER QUÈ NO LI'L VAN COMPRAR A D'ELL EL MAS?
-Pos a lo milló entonses perquè no se voldria vendre. Després el va vendre, l'ama que ere d'ací el va vendre i ara és d'un de Villafranca.
-I EL SEGON MAS A QUI LI'L VAN COMPRAR?
-A un home de Villafranca també. A un tal Teodoro Tena
-TEODORO?
-Teodoro Tena.
-QUÈ FEIA ESTE HOME, A QUÈ ES DEDICAVA?
-Eixe home tenie més masos, ere ric. En Villafranca hi havie molta gent rica entonses i ara. Li va vindre al cap de vendre'l i el va vendre, es van entendre i avant. Perquè treie poc, perquè estarie barallat en l'amo, en el masover, jo no sé per què. Això no ho he sabut mai, però l'amo ere Teodoro Tena.
-I VOSTÉS QUANT DE TEMPS PORTAVEN VIVINT EN EL PRIMER? ELS SEUS PARES, QUANT DE TEMPS PORTAVEN?
-Pocs, ahí devien entar vuit o deu anys o menos.
-NOMÉS VUIT O DEU ANYS?
-Pocs anys.
-I ABANS?
-Abans estaven al poble.
-I COM VA SER QUE VAN PASSAR..
-Perquè al n'hi havé tanta gent se necessitave molt de menjar i a un mas se'n cullie més i no calie gastar tant pa' estar al poble. Perquè al poble sense volé has d'anar més arreglat i allí ens els pantalons esgarrrats vivies igual, no?. Perquè no te vee ningú, ni estae la cosa tant malament. La solució és al n'hi havé tantes boques s'havia d'anar a un puesto que n'hi havia menjar i avant.
-ESTEM PARLANT DE QUIN ANY, DE L'ANY 20 O DE L'ANY...
-No. Jo sóc del 31, pos sí, del 20 per avant seria que vam baixar de masovers ahí. Sí, sí.
-I QUÈ FEEN ABANS ELS SEUS PARES?
-Abans de què?
-ACÍ EN EL POBLE?, A QUÈ ES DEDICAVEN?
-A treballar com ara. Lo que tenien 4 trossos de terra d'ells, i treballaven la terra d'ells, però ací al poble se'n van un hora de camí a treballar, arribes..., una hora p'anar, una altra pa' tornà, quan segues, ves a segar i després ves a carrejar, que antes se carrejave tot a costella de matxo i... allò costae una finitud home! I después van vendre molts trossets dels que tenien, i d'eixos trossets van comprar l'altre mas i avant.
-PERQUÈ ELS TROSSETS ELS TENIEN DE QUAN VIVIEN AL POBLE?
-Sí, heretat la majoria ja.
-I LA CASA TAMBÉ? LA CASA DEL POBLE LA TENIEN HERETADA?
-La casa del poble pos s'ha venut ara, fa molts pocs anys, però s'ha venut ara.
-LA TENIEN ENCARA DE LLAVORS?
-D'antonses sí, sí.
-TENIA NOM O ALGO LA CASA?
-Puuf! El carrer Piqueta número 20. Calle Piqueta que diuen ací, que és el carrer este que se'n va cap allà, allí dalt.
-I EIXA CASA QUE DIU VOSTÉ DE LA CALLE PIQUETA, ERA, DE QUI ERA DEL SEU PARE, DE LA SEUA MARE?
-De la mare.
-DE LA MARE
-Sí. Eixa se va quedar pa' tindre una casa al poble per si fea falta p'algo i avant. Lo demés ho van vendre tot pa' comprar el mas.
-LES TERRES I TOT AIXÒ?
-Tot ho van vendre, tot. Después ne van tornar a comprar un tros, però és igual. Entonses ho van vendre tot, pa' pagar el mas.
-I LA SEUA MARE, ERA FILLA ÚNICA O COM ANAVA LA COSA?
-Sí, sí.
-I ÉS LA CASA ON VA NÀIXER ELLA LA QUE...
-Pos sí, naixerie allí, ja..., dic jo que sí, me pareix que sí, jo no ho sé tampoc. Això és molt re-vell, eh?
-ES RE-VELL?
-Oi! [riu]. Jo tinc 73 anys.
-LA QÜESTIÓ ÉS QUE SE'N VAN ANAR CAP A...
-Cap al mas. Va nàixer família i fee falta menjar.
-I ELS QUE HI HAVIE ABANS AL MAS QUÈ VA PASSAR AMB ELLS, PERQUÈ EL MAS ESTAVA ARRENDAT?
-Se canviave, els masos al 3 d'abril se'n canviaven antes a cada terme pos més de 10, sempre hi havie uno que no estave bé o se n'anae a un altre puesto, o li agrade això o no li agrade i en volie un altre més adequat, més gran, lo que fore. Un altre puesto.
-I COM S'ACORDAVA AIXÒ? COM FUNCIONAVA? COM ES PODIA DIR: "ARA CANVIEM"
-Oi!, pos mira això un any antes li dies a l'amo: "jo l'any que vé el 3 d'abril me'n vaig, i pa' l'any que ve el 3 d'abil aquell amo buscae faena, buscae un masover o altre si podie topetar. Tot lo que ara no ne troben cap ni n'hi ha cap.
-PERÒ A ESTE HOME QUAN SE'L VEA, PERQUÈ SI ESTAVE A VILLAFRANCA
-No, no. Però ja passaen, ja pel mas. Els amos passaen pena de lo que tenien, a vore si feen malbé el monte o si portaen la finca bé, tot ho passaen pena, home! Si home!, n'hi ha que no passen pena de res, en tenen molts, però tots tenen un corredor o altre, p'anar a vore què fa el masover, a vore si...
-UN CORREDOR O ALTRE QUÈ VOL DIR?
-Un encarregat.
-SÍ?, EN EL SEU CAS HAVIA ENCARREGAT O NO?
-No, jo allí no en vaig vore mai, però ací a este terme hi havie molts encarregats. Hi havie home que en portave 7 o 8 de masos i no ere amo, ere enviat per l'amo i cobrae el jornal que li donae l'amo i avant!
-AH, SÍ?, I A QUÈ ES DEDICAVA, NOMÉS A AIXÒ?
-Aquell a això. Corredor se die. I aquells pos si tenie eixe amo quatre masos o deu pues passae pels deu i els parae compte i el percurador del mas era ell i ell fea els tractes i ho arreglae tot, mentres l'amo entiguera content. Quan no estae content és com un treballador, quan no vol anar a l'empresa el tiren a, a correr i que s'apanye.
-I VOSTÉ VA NÀIXER EN EIXE MAS?
-En un maset que n'hi ha ahí baix, sí.
-DIGUI, DIGUI.
-Els Masets, els Masets.
-I QUÈ TENIEN ELS MASETS, QUÈ PRODUÏEN?
-Oh, pos igual que l'altre, a llaurar la terra i a collir menjar i a guardar les ovelles si n'hi havia ganao, als dos masos n'hi havie prou i a vendre corders i a vendre cabrits i a vendre formatge i a menjar formatge i matà un corder i menjar-te'l, tot això.
-I ON SE PORTAVA A VENDRE, ON SE VENIA?
-Oh, venien a busca'ls. Més antes compradors n'hi havie, a este poble n'hi havie cinc o sis pa' comprar corders.
-I PUJAVEN AL MAS?
-I venien als masos a busca'ls, a busca'ls. Ells se'ls en emportaen a peu ací, i per ací els carregaen i au! I més antes els carregarien pos ahí baix a Albocàsser o a Morella, perquè la carretera se va fer ací fa molts anys, però primé no n'hi havie carretera, açò ere un desert.
-UN DESERT
-Un desert ere claro, pa' caminà bé. Ací si l'alcalde havie d'anar a Castelló per algo va arribar a anar a peu, d'ací a Castelló i... i... són 80 quilòmetros o 75 que n'hi ha, eh?
-A PEU?
-A peu. I si vas has de tornar també, eh?, perquè no vas a quedar-te allí. Baixaes un dia, un dia pa' baixà i l'alte dia pa' pujar i avant!
-I A VILAFRANCA TAMBÉ HAVIE DE SER IGUAL
-Home, a Vilafranca hi havie més, hi havie una carretereta, però més antes també estarie, també sense carretera. Ara, això s'ha modernejat molt, eh?. Home! ara no anem ni a buscar rebollons, ni a portar una càrrega de llenya a peu. Perquè el qui ha d'anar a fer llenya se'n va en el seu cotxe i el motor i fa un viatge de llenya o, en el seu i avant! Ha canviat molt això.
-UNA PREGUNTA, TORNANT AL SEU PARE I A LA SEUA MARE, LA SEUA MARE ERA FILLA ÚNICA I EL SEU PARE?
-No. Sis germans me pareix que eren.
-I COM VA SER QUE VA ARRIBAR A EIXA CASA I CASAR-SE EN EIXA SENYORA, COM VA SER?
-Ai, pos, pos se la devie topetar per allí solta o jo què sé.
-PER AHÍ SOLTA
-[Riuen] Això, això jo no he tingut mai explicació, no ho sé.
-PERQUÈ EL SEU PARE TENIA ALGUN TIPO D'HERÈNCIA O ALGUNA COSA O...
-El meu pare ere, venie del mas de Montfort, un mas que van robar cinc o sis vegaes en tota la vida. Antes n'hi havie molts lladres. També n'hi ha ara molts, però ara roben d'una altra manera.
-VENIA DEL MAS
-Sí, Mas de Montfort.
-I ERA EL FILL PETIT, EL SEGON, EL TERCER?
-Ell el més menut ere, el darré de tots los germans era el darré.
-I QUAN VA MARXAR ELL QUE... VA MARXAR ELS SEUS PARES ES VAN QUEDAR ALLÍ, ELS SEUS AVIS DE VOSTÉ O...
-Entonses devie entrar allí un nebot d'ells a portar el mas, un nebot d'ells portae el mas i els agüelos, van morí els agüelos i se van partir el mas i punto.
-COM UN NEBOT, COM POT SER AIXÒ?
-Un fill d'un germà.
-D'UN GERMÀ DEL SEU PARE
-Muy bien! Un fill d'un germà va entrar allí a parà compte als agüelos i a portà el mas. I después ja se'l van partir un tros a cadaú i avant!
-I COM ÉS QUE NO SE'L VA QUEDAR CAP FILL O COM ANAVA AIXÒ?
-Com ell ere el més jove, quan el mas se va partí ell se va quedà la llegítima que tenie i res més. Però natros tots érem sagals, la majó..., damunt de mi n'hi ha una que té 10 anys més. I l'altra 10 anys..., la darrera 10 anys menos, en 20 anys..., en 21 ne van nàixer 7. Antes la gent estae atropellà.
-ESCOLTE'M EL QUE JO NO ENTENC ÉS QUE DIU QUE UN NEBOT DE SON PARE, VA ANAR A TREBALLAR AL MAS
-Igual ere nebot de mon pare que dels altres, un fill d'un germà d'eixos sis germans.
-PERÒ PER QUÈ NO ES VA QUEDAR EL MAS UN FILL DEL SEU AVI, UN GERMÀ DEL SEU PARE, VAMOS O UNA GERMANA, PER QUÈ NO ES VA QUEDAR EL MAS?
-Perquè no en quedave cap al mas ja, cadascú se casae i se n'anae a fer la vida on havie d'anar o a on podie, tots se van col·locar a un altre puesto.
-EN EL SEU CAS...
-I el darré que va eixir va ser ell, que ja els agüelos eren vells i entonses pos ell se va ficà a viure ací i un altre nebot va entrar allí al mas de Montfort i se portae el mas i avant!
-I ESCOLTE, M'HA DIT QUE LI VAN DONAR LA LLEGÍTIMA AL MENUT
-No, però a tots, a tots igual eh?
-AH, TOTS IGUAL?
-Tots igual, ací açò de, amillorar-ne uno, ací s'ha fet..., no ho he vist mai jo ací. I si ho he vist mai, han hagut molts jaleos.
-JALEOS?
-Sí, sí.
-QUÈ VOL DIR AMB AIXÒ DELS JALEOS? EXPLIQUE'NS UN CAS
-Tu tens tres germans, no?, és un dir, no sé si en tens 3 o 10 o eres sol.
-SÍ, EN TINC TRES
-Ara a tu te donen els béns de ton pare a tu, què te pareix que fan los germans?
-DEPÉN
-Ai!!, depén, depén. No cap dependre. Si tu t'emportes... n'hi ha 30 milions i els agarres els 30 pa' tu, els altres els donaran un milió cadaú i els taparan la cara, perquè clar, de retard no poden, els han de donar un algo, però claro, l'amillorat és el mal mirat.
-ÉS EL MAL MIRAT
-Sempre, tota la vida.
-PERÒ AIXÒ VOL DIR QUE N'HI HAVIA
-Claro, que n'hi havie. Per eixe terme de Morella, un feix, i a Catalunya tots. A Catalunya el més gran o el més menut o el que ere mascle si n'hi havie xiques, és igual. Ú més amistat que li tenien a una xica per lo que fore, pos aquella li donaen la finca i els demés, espavileu-se.
-PERÒ ACÍ NO?
-Jo ací no vaig vore més que un cas.
-COM VA SER EIXE CAS?
-Mira, serio. Aquell home que va donar la llegítima al fill, no es va morir de fam perquè le van agarrar els altres fills, i els altres gendres, que sinós s'haguere mort de fam. I li va millorar la finca, però la finca la va amillorar en molt poquet preu i li la van fotre els cunyats.
-COM VOL DIR?
-Pos li van ficar preu a la finca. Un mas a muntó gran que té, igual té 500 hectàrees, és majo. I li van ficar un preu i els cunyats, com estaen més espavilats que l'hereu, pos en eixe preu van i li'l compren, i es quede ell al carrer.
-L'HEREU AL CARRER
-L'hereu al carrer [riu]
-PERÒ AIXÒ ÉS UN PROBLEMA, NO?, O NO?
-Son pare no volie amillora'l.
-PER QUÈ NO?
-Ah!
-PERÒ AL FINAL HO VA FER.
-Al final ho va fer perquè estarie més content d'ell que dels altres. Va ser casat en dos dones. Allí n'hi havie molt de mesclo i al final pos va cavilà.
-CASAT EN DOS DONES
-Sí
-I DE LES DOS DONES TENIE FILLS?
-Sí.
-AIXÒ ÉS MOLTA GENT NO?, PER HERÈNCIA?
-Bueno, n'eren no sé quatre o cinc n'hi havien allí, d'hereus, però n'hi havie dos que eren a muntó espavilats i quan va ficar el preu del mas va dir: "no, el mas en eixe preu queda nostre, ahí tens els diners i la finca pa' natros". I l'amillorat va ser que es va quedar sense res. Va ser antes de la guerra. Va vindre la guerra, la moneda va voltà, que no valie cap perra allò i si no s'havie comprat res se va quedar sense cap diner i después l'agüelo pos si no se l'emporten els que havien comprat el mas, se mor de fam.
-AIXÒ VOL DIR QUE AMILLORAR TENIA LES SEUS AVANTATGES O NO?
-Ventatges no cap. Ventatges sí pa'l que l'amilloraen, pa'l que li donaen, però cuidao els problemes que venien después perquè claro.
-CLAR, PERÒ VOSTÉ M'ESTAVA EXPLICANT QUE EL SENYOR SE VA MORIR DE FAM
-Nooo [riu]
-PERQUÈ A L'AMILLORAT LI VAN VENDRE TOT. AIXÒ QUÈ VOL DIR QUE L'AMILLORAT QUÈ FEIA?
-Se va quedar pobre.
-L'AMILLORAT SE VA QUEDAR POBRE
-Claro. Va ser en l'època que els diners se canviaven d'un partit a l'altre, que se van quedar aquells diners roïns.
-AIXÒ DE QUAN ESTEM PARLANT, LLAVORS?
-Ui!!, parlem d'antes de la guerra
-D'ANTES DE LA GUERRA
-Sí
-PERÒ... I ELS PARES DE L'AMILLORAT
-Això serie l'any 30 o l'any 25 o per aquells anys.
-I ELS PARES DE L'AMILLORAT. COM ANAVA AIXÒ?, PERQUÈ DE VEGADES PASSAVA QUE LA'MILLORAT SE QUEDAVA A CUIDAR ALS PARES O NO?
-Aquell ere fill del pare i els altres eren fills, mitjos germans d'eixe només, perquè se va casar en altra dona i en va tindre dos o tres més.
-AH, I EN L'ALTRA NOMÉS EN VA TENIR UN
-En el primé ell no va tindre més que un fill, i volie amillorar aquell fill, però s'ho va cavilar malament i els va ficar un preu al mas que ere no res. I els altres el van vorer barat i li'l van compara i se va quedà al carrer.
-SE VA QUEDAR AL CARRER L'AMILLORAT I ELS PARES ON SE VAN QUEDAR?
-Pos els pares se van deixar un tant pa' viure en ell. Un duro cada dia, se va quedar aquell home pa' viure en ell. Un duro cada dia en aquell temps eh? que això, parlaré de l'any 30 o de l'any 25 o que no fore antes, perquè ere antes de la guerra, quan la guerra estaven fent carbó i se va parar el carbó allí per tot lo jaleo. I van vendre el carbó i van traure més diners del carbó que els va costar el mas. Però ja el van vendre passat guerra, que se va pujar una miqueta el carbó i ja se treie milló.
-ERA UN MAS ENTONSES AIXÒ
-Era un mas, un mas
-ES POT DIR EL MAS O...
-Mas Guardiola [ho diu baixet]. Però tot açò no ix ahí, eh?. Ahí ix o no?
-SÍ, AIXÒ IX, PERÒ ÉS ANÒNIM
-A vore si jo parlo massa i después...
-NO ES PREOCUPE. EL MAS GUARDIOLA ERA?... I TORNANT AL SEU... ENS HA DIT QUE UN NEBOT VA CUIDAR ALS SEUS AVIS PUES, VA ANAR A VIURE ALLÍ I...
-Sí, senyor.
-I NO VA PORTAR ALGUN PROBLEMA AIXÒ, PERQUÈ ÉS UNA MICA ESTRANY
-Nooo. Perquè tots els fills s'havien casat i se n'havien anat d'allí. Després el mas el van fer a sorts i se van partir les sorts. I aquell nebot a la sort del pare d'ell, vivie allí portant les altres sorts també, perquè ningú podie viure de la sort aquella.
-O SIGUE QUE LI HAVIE TOCAT, AL NEBOT LI HAVIE TOCAT PORTAR EL MAS I...
-Bueno, això tocarie o no tocarie no sé com, perquè això sempre dixen un algo pa' cuidar als vells, se quedaen un algo i pa' qui els cuide va. Però això jo, com parlem de tants anys, jo no en vaig conèixer cap. Ni sé quan se van morí.
-CLAR, ESTÀ EXPLICANT DE FA MOLTS...
-Moltíssims anys i mon pare se va casar molt jove perquè, perquè ja estae sense pare entonses. El pare s'havie mort
-AH, S'HAVIE MORT
-Sí
-VIVIA NOMÉS LA MARE
-Aixina mateix. I estae bé en un nebot o altre i se va ficà allí, un legítima que tenie i la dels altres que el que no se la portae, pos com estae al mas li la portae ell.
-PAGAVA UN TANT
-Muy bien!. Això
-I QUANT DE TEMPS... EL MAS VA CONTINUAR EN LA FAMÍLIA O...
-Bueno, ha continuat però també s'han fet molts traslados ja. Les finques eixes la mitat els han venudes i... el mas continue però està en terra, no quede ni teulà. S'ha perdut el mas de Montfort.
-S'HA PERDUT JA
-S'ha perdut.
-PERÒ, COM MOLTS MASOS S'HAURAN PERDUT
-Tots. Ací no en quede ni uno al terme, ací si en queden tres o quatre, ja no en queden més de sanos
-QUÈ CURIÓS NO, PERQUÈ ABANS LA GENT SE N'ANAVA...
-Del poble al mas
-DEL POBLE AL MAS I ARA AL REVÉS, NO?
-Pos bueno, la mig de vida al mas estae molt malament ara ja. Ja és mal de nit i allà, no ho sé, n'hi havien molts mitjos de vida, la gent se va tirar a guanyar perres al jornal, a Catalunya, a Alemanya, a la verema de França, a tot arreu, els anae millor que picant a la terra, perquè allò ere bonico i venie, i picant la terra va estar uns anys que se feen perres però luego no se'n fee cap.
-JA. PERDONI QUE LI TORNI A PREGUNTAR PEL SEU PARE, PERÒ HI HA UNA COSA QUE NO L'ENTENC, EL SEU PARE VA VINDRE A VIURE AL POBLE, LI VA EXPLICAR MAI PER QUÈ, PER QUIN MOTIU?
-Perquè se va casar ací.
-NOMÉS PER AIXÒ. NO ÉS QUE PREFERIRA EL POBLE AL MAS NI RES D'AIXÒ, EH?
-No, no, no. Ell se va casar ací, encà tenia els sogres i com ere ella filla única se'ls carregae ella, no n'hi havia duda en això. I claro, ell va viure ací mentres van viure els agüelos.
-I SI HAGUÉS HAGUT DUDA QUÈ SE FARIA, SI HAGUÉS HAGUT DOS GERMANES QUÈ HAGUÉS PASSAT AHÍ?
-Ah, pos entonses s'aclarix d'un altra manera, però ara no hi havia més que una germana ahí, no n'hi havie cap.
-I DE QUINA MANERA S'ACLARIRIA EN AQUELLA ÈPOCA?
-En aquella època pos com ara, partint-ho. Els béns a parts iguales i no passe res, com se fa tots.
-BUENO, TORNANT AL SE MAS, VOSTÉ VA PASSAR DELS MASETS A LA...
-A la Torreta.
-UN 3 D'ABRIL, PER QUÈ UN 3 D'ABRIL?
-Perquè fee l'any el 3 d'abril.
-PERÒ PER QUÈ ES FEE EL 3 D'ABRIL I NO ES FEE EN MARÇ PER EXEMPLE, PER DIR ALGO?
-Ah, tota la vida va ser igual. El tres d'abril a canviar masovers. Alguno canviave el setembre perquè se n'anae molt lluny i havie de replegar la collita i canviave al setembre, ja ho tenia tot arreplegat i allí no tornae més, però el sembraes la finca tota sembrà i tu te n'anaes i allí entrae l'altre masover. I después havies de tornar a arreplegar la collita tu a aquell mas i se canviae el 3 d'abril que estae tot sembrat. I d'estiu se segae s'arreplegae la collita i ja s'acabae i au.
-QUAN CANVIAVA TROBAVA EL SEMBRAT DE L'ALTRE?
-Muy bien, muy bien!. El sembrat se'l deixae l'altre i se'l deixae pa' ell. L'havie de replegar ell. Tu entraes al mes d'abril i hasta l'any que ve no sembraes.
-AH, I ARREPLEGAES EL TEU DEL MAS D'ABANS? DEL MASET O DELS MASETS?
-Sí, sí, com fore. Se n'anae al 3 d'abril en tot lo mas sembrat, perquè ací normalment se sembre d'hivern.
-AH.
-D'estiu se segue, va tornar i va segar, i se va emportar tot lo que tenie i el masover torna a llaurar i torna a preparar la terra pa' sembrar pa l'any que ve pa' ell i avant.
-LA QÜESTIÓ ÉS QUE SE'N VAN ANAR A LA TORRETA
-Sí.
-VOSTÉ HA DIT QUE TENIA SET GERMANS. EXPLIQUI'NS, COM ERA LA VIDA EN EL MAS, EN AQUELLA ÈPOCA
-Pos en aquella època ere un poc seria, perquè natros no vam passar fam, però si se'n passae molta entonses de fam. Ara natros no ne vam passar, perquè allí pa i pataques no s'acabae, i en pa i pataques no se mor uno de fam.
-NO CLAR, SÍ
-Lo demés pos n'hi haurie èpoques de tot, perquè claro, sis fills, ma mare va morir quan jo tenie set o vuit anys també d'un part que n'haguérem segut vuit lo menos i, i, i mon pare pos la faena va ser pa' ell pa aclari-se. Perquè la major tenie 19 anys.
-LA MAJOR, I DESPUÉS VENIE VOSTÉ
-No. Encà n'hi ha dos més damunt de mi.
-VOSTÉ ERA EL QUART
-Jo ere el quart i no valie pa' res. Perquè jo tenia set anys.
-COM S'HO VAN FER?
-Pos mira, patint i rabiant. Valíem p'anar a guardar i p'anar a traure fem i p'anar a llaurar i p'anar a segar i pa' tot perquè ho feem tot.
A treballar eixíem tots los dies tots.
-TOTS?
-I a fer gabells i a collir pans, perquè el refrany ere que cada gabell que fees, fees un pa més de menjar.
-CADA VELL?
-Un gabell.
-AH, UN GABELL DE BLAT
-Tu saps, no, gabell és tallà malea, fer un muntó, ficar-li gleba, cremar-lo i allò fa un abono, un quadret al bancal, al bancal, que después se cull una miqueta més de menjar. I el refrany era eixe, per cada gabell un pa més. Si fees 100 gabells, cullies 100 pans. L'any que se cullie no es pedrejae i no passae res, perquè en esta vida jo me'n recordo de tot. Pedrejaes, ventaes i collites roïnes i bones. Ademés entonses tot a mà, tot a mà, eh? no se fee res com ara, perquè ara quan seguen, una cosetxadora, en una hora ho seguen, i entonses primé a sembrà, després a birbà el blat, després a segar-lo i después a carrejar les garbes i a batre-lo cada dia, si podies batre i demà un altre dia i avant. La vida era molt cara entonses.
-I DIU QUE LA SEUA MARE VA MORIR DE PART, EXPLIQUE'NS UNA MIQUETA AIXÒ
-Pos un naixement que venie i va morí i avant!
-PERÒ RECORDA AQUELL DIA O... COM VA SER, EXPLIQUE'NS UNA MICA
-Pos bueno, un metge jove que n'hi havia ací, li se'n van morir en dos anys, sis o set, totes aixina. I a ella li va tocar una d'eixes.
-EN EL METGE VA MORIR, VA VENIR EL METGE
-Va venir el metge, però el metge jove no sabie i quan apretae a còrrer s'havie fet tard. Van anar pujar medecines de Cinctorres, en una palissa de caminar que pa' què i no va valdre pa' res, se'n va anar i avant.
-PERÒ ESCOLTE'M ALVARO, QUE NO N'HI HAVEN COMARES QUE TINGUEREN EXPERIÈNCIA EN AQUELLA ÈPOCA?
-Ací entonses tot s'ho apanyaven els metges, ací no n'eixia ni una a donà llum a cap puesto. Tot s'ho amapanyae el metge. Després ja van ficar un comadron que estae invàlit [riu].
-UN COMADRÓN?
-Estae invalit [riu]. Anae coixo i tot això, però vamos, com ja n'hi havie d'eixes, dones d'eixes a tots los puestos. Ací n'hi havie que eixir uno u atre, i va eixir ell, i eixe no valie res, pobret, perquè estae invalit.
-I PER AIXÒ TENIEN METGE O...
-No, metge ere apart. El metge ere apart, después pa' d'això va n'hi haure un ací pocs anys, perquè estae molt invalit i al remat li van donar la invalidés, se'n va anar cap a Castelló i avant!
-I A VORE, PER A QUE MOSATROS S'ACLARIM, SA MARE MOR QUAN VOSTÉ TÉ SET ANYS, I TENÍEN QUATRE FILLS HASTA EIXE MOMENT, LA SEUA GERMANA DE 19, QUE ERA LA MÉS MAJOR, DESPRÉS...
-Dos anys, a cada dos anys naixie una, o a cada tres
-XIQUES?
-De dos a tres
-TOT XIQUES ABANS DE VOSTÉ?
-Majó n'hi havie un, el més arrimat a mi ere un xic, i dos xiques damunt que són les majors
-I PER BAIX
-I per baix hi ha dos xiques i un altre xic. El més... va nàixer dos xiques davant, dos darreres i tres xics al mig.
-I QUI ELS VA CUIDAR, LA SEUA GERMANA?
-Pos entonses claro, què s'havie de fer?
-I LA SEUA GERMANA ES VA CASAR?
-Sí, i se va casar molt prompte.
-MOLT PROMPTE
-Sí.
-A QUINA EDAT?
-A 18-19-20 en tenie
-I EN QUI ES VA CASAR?
-En un vení d'allí dalt d'un altre mas.
-I COM VA SER AIXÒ?
-Mira, festejae i ahí fee falta també i no sé què no sé quantos, total que se va casar prompte i avant
-QUAN VA ESCOMENÇAR A FESTEJAR?
-Ah, ja fee que festejae, quan va morir ma mare ja festejae ella.
-O SIGA QUE LA SEUA GERMANA PRÀCTICAMENT ELS VA CRIAR A TOTS VOSTÉS
-Pos una temporà bona sí.
-I ALS SEUS FILLS TAMBÉ, NO?
-No en té més que un, no en va tindre més que un.
-PERÒ EL VA TINDRE ON VIVIA, AHÍ AL MAS O...
-No, no, no. Al mas de l'home.
-AL MAS DE L'HOME. I QUAN VA MARXAR ELLA COM S'HO VAN FER?
-Pos bueno, ja estae l'altra, que si ella en tenia 19 l'altre en tenie 17. Ja va entrar a càrrec l'altra, i després tres xics i després darrere les dos xiques.
-I LA DE 17 ES VA CASAR O COM VA ANAR AIXÒ?
-També se va casar prompte, però va passar uns anys encara.
-I VA ESTAR ELLA CUIDANT. EL SEU PARE NO ES VA TORNAR A CASAR?
-A última hora.
-AH!
-Se va casar quan ja no quedaen més que quatre fills o cinc. Cinc ne quedarien encara
-QUINA EDAT TENIA EL SEU PARE?, QUINA EDAT TENIA?
-Ere nascut l'any 7, a vore si mos aclarim.
-L'ANY 7. TINDRA QUÈ, 40 ANYS?
-Més
-MÉS?
-Me pareix que devia tindre més.
-I VA TINDRE MÉS FILLS EL SEU PARE QUAN ES VA CASAR EN L'ALTRA DONA?
-Nxt, nxt!. Eren vells.
-I COM ÉS QUE ES VA TORNAR A CASAR?
-Pos mira això, coses, jo què sé.
-LA SENYORA, ESTA SENYORA D'ON
-D'ací ere, d'ací.
-AH, DEL POBLE?
-També d'ací del poble.
-NO ERA D'UN MAS?
-No, no, no. Ella ere d'ací del poble. Estae viuda també, li fee falta la pasta, li venie just pa' menjar i allí sabie que n'hi havie menjar i diu: "pos jo me'n vaig allà i al menos menjaré". I li va pagar la vellesa aquella que cobraen un duro de primé i ara cobren més, però entonses cobraen molt poc, però allò tot ho va traure d'allí ella.
-I QUAN SE'N VA ANAR A VIURE ELLA ALLÍ QUANTS GERMANS HA DIT QUE QUEDAVEN TRES?, O QUANTS QUEDAVEN?
-Mmmmm, tres i dos cinc ne quedaen encara.
-VOSTÉ ESTAVA AHÍ ENCARA?
-Sí, sí. Damunt de mi encara n'hi havie un altre que tenie dos anys més.
-QUE ESTAVA VIVINT ALLÍ TAMBÉ?
-Sí, encara estava allí claro. Tres i dos detràs. Tres detràs i dos davant, cinc i avant!
-VA CANVIAR ALGUNA COSA QUAN VA VINDRE ESTA SENYORA A CASA O NO?
-No. Tot igual. Home, mira!, mos va arreglar una mica millor, perquè claro. Tot sagals i les dones joves pos no s'aclarie res allí.
-QUÈ VOL DIR QUE NO S'ACLARIA?
-Poca marxa perquè n'hi ha poc coneixement. A vore si ho entens tu!, no tens el coneixement igual de 25 anys que de 4 o 10.
-CLARO, SON PARE SÍ QUE TENIA CONEIXEMENT?
-Claro, però un home solo pa' tot eixe belem, ojo!, eh?, que les d'ell se les devia vore.
-CLARO. SÍ, PERQUÈ LES FEINES UNA MICA COM ANAVEN, QUI ES CUIDAVA DE LES COSES ALLÍ AL MAS?
-Pos ell, ell. Cadascú tenia la seua faena manà ja de matí. Ahí no passae res, avui anem ací, demà anem allà, despús demà anem a segar allò, despús demà anirem a segar allò altre i au!
-A SEGAR, TOTS ANAVEN A SEGAR?
-Quan s'havie de segar sí, tots a segar. Les dones menudes no perquè no podien, home, i les altres tenien faena a casa, tampoc. Però tres o quatre anàem moltes vegaes.
-ALGUNA VEGADA VAN TENIR ALGÚ A CASA QUE NO FOS FILLS O GERMANS O, ALGUNA PERSONA, ALGUN MOSSO O ALGO...
-Pa' treballar vols dir?. No, no. Home, també ne vam tindre algun, però pocs. Un parell d'anys vam tindre un criat i d'estiu buscàvem una agostera pa' portar el ranxo cap als bancals perquè a lo millor segaes lluny i no podies anar a menjar a casa.
-UNA QUÈ HA DIT?
-Agostera
-GOSTERA?
-Agostera
-GOSTERA
-Gos-tera, eixes se buscaen al mes d'agost i van traure així de nom: les gosteres.
-I D'ON EIXIA ESTA DONA?
-De qualsevol d'ací del poble. Dones que havien d'anar a guanyar-se les garrofes a un puesto o altre i si eixien un mes i guanyaven 30 duros pos bons eren, i la vida.
-I PORTAVEN LA CASA MENTRES...
-Ah, mentres, p'anar a portar el dinar allà pos fee falta i mira, si estave una mesà o dos mesos això que se topetaen, perquè això és segar i batre, però entre segar i batre estaves dos mesos.
-I SEMPRE ES CONTRACTAVA A UNA AGOSTERA?
-Sempre no, però algunes vegaes va vindre, sí. Ara, sempre no.
-I HA DIT QUE VAN TINDRE UN CRIAT TAMBÉ?
-Un criat vam tindre un parell d'anys, però no, després ja vam pujar tots molt amunt i el que anae pujant molt anae marxant i, pos ja ho vam arreglar tot els de casa i avant!
-QUÈ VOL DIR QUE VAREN PUJAR MOLT?, ELS CRIATS?
-Que ja creixie la gent. I com les menuts se feen grans ja valien els uns pa está a casa i els altres p'anar al monte, i cada dia pos... n'hi havie menos marxa pa' treballar també. Al final ja van eixir les cosetxadores, ja venien a batre aquelles màquines que batien a les eres, si ho heu vist! no ho heu vist vatres... Bueno, portaem les garbes en un muntó i venie una màquina en un tractor i un molí te traien el blat i la palla per un altre forat, i avant!
-ESCOLTI'M UNA COSA, M'HA DIT QUE QUAN EL SEU PARE ES VA CASAR UNA ALTRA VEGADA, A LA SENYORA QUE VA VINDRE COM LI DIEN VOSTÉS, MARE?, O COM ANAVA AIXÒ, ERA LA SEUA MARE O...
-Tia, tia sempre, madastra, tia sempre.
-LI DIEN TIA
-Sí, ja ere cosina, ja ere cosina de ma mare eixa dona.
-AH, ERA COSINA DE SA MARE?
-Sí, i natros li diem tia antes i entonses allí també.
-I COM ÉS QUE... ES VA CASAR PER QÜESTIONS DE DINERS HA DIT, ESTA SENYORA?
-Sí, sí, sí. Perquè no n'hi havie, l'home li se va morir fee molts anys, tenie un xic i una xica i els dos esten casats, ella estae sola, se van ajuntar i van viure la vellés junts i en pau!
-UNA PREGUNTA COM ERA LA, QUAN VOSTÉ ERA XICOTET COM ERA LA VIDA EN EL MAS, QUÈ FEA PER AHÍ VOSTÉ?
-Pos mira, tant prompte com podies, anar a guardar [treure les ovelles a pasturar]. Jo vaig anar a escola molt poc temps, per això no sé lletra prou. Anar a guardar les ovelles o anar a guardar els corders o anar a donar menjar als gorrinos o anar, a qualsevol cosa o guardar els altres animals allà a un puesto o altre, lo que venie cada dia la faena. Cada temporà hi havie una classe de faena. P'algo a un mas valen tots i a un poble no, perquè jo no podia marxar d'ací en una rabera, a una hora de camí perquè m'haguera adormit antes d'arribar a l'altra punta [riu]. I allí pos mira, a guardar vaig anar molt jo també, sí.
-A GUARDAR QUÈ?
-Ganao, ganao, rabera.
-EN QUINA ÈPOCA DE L'ANY ERA AIXÒ?
-Això era tot l'any, les ovelles havien d'eixer al monte tot l'any. Llevat del dia que nevae o plovie, sinós al monte, al monte i avant! I entonses no ere com ara que n'hi ha molt de menjar almasenat i les tiren ahí que estan una setmana al corral. Pa' estar una setmana al corral entonses no n'hi havie minjà als puestos.
-ESTAVA MOLT LLUNY EL MAS DEL POBLE?
-Una hora.
-UN?
-Una hora, quatre quilòmetros.
-I BAIXAVA ALGUNA VEGADA AL POBLE O NO?
-Més de 10, el subministre tot venie del poble. Home, entonses venie molta gent també, voltae pels masos voltae molta gent a vendre. Botigers per lo menos, no fee falta roba, te'n portaven allí molt a menut, de lo demés, pos no n'hi havie tampoc tant de fato com ara pa' comprar.
-PÈRO BAIXAEN AL MERCAT O COM ANAVA AIXÒ?
-Sí, home, ací al poble sempre hi ha hagut, tota la vida ha hagut tendes i encà n'hi ha ara, allí anes, subministraes i cap al mas i avant! però tot en animals, eh? Jo me vaig traure el carnet als 43 anys, i estava fart d'anà a peu. I als 43 me vaig traure el carnet i anae, d'allí cap ací he viscut millor, perquè és més barat, van fer unes pistes ja pa'entrar les màquines i aixina entraen els cotxes i ja se va arreglar una mica.
-ESCOLTE'M ÁLVARO, ELS ARRENDATARIS I ELS AMOS DELS MASOS COM S'APANYAVEN, COM...
-Això ere un tracte, feen un paper jo vull d'eixa finca 200.000 pessetes, 50 lo que sigue. Això ho die l'amo, i si tu te conformaes a donar-li totes o la meitat o les que foren pos entonses feen el paper que tu pagaes a cada any equis pessetes, i si ere minjà pos tants cafissos de blat, tantes arrobes de pataques, segons l'amo com ere perquè els masos sempre han tin-, el masover que no tenie més que un mas no podie menjar pa tampoc, perquè d'un mas no vivie un amo, ere molt difícil, havie de ser molt bo pa' que puguere viure, ara ací n'hi havie molts que tenien a lo millor 10 o 12 masos i lo que dic jo, tenie un procurador i aquell s'apanyae i aquell li ho arreglae, però això ere tracte cerrat eh?
-PERÒ ESCOLTE, SI VOSTÉ I JO FEM UN TRACTE TANCAT I ENGUANY VENIA UNA MALA COLLITA I JO NO LI PODIA PAGAR LO ACORDAT, QUÈ PASSAVA AHÍ?
-Pos mira, problemes com n'hi ha ara, perquè si li havie de donar blat i no l'havie collit i el masover no tenie molta força no podie anar a compra'l, total no li'l podie donar a l'amo, si a l'any que ve li donae la cantitat que li devie no menjae pa ell, aixina és que problemes com ara n'hi han, perquè això de comprar una casa i la pagaré a plaços i me s'ha acabat el jornal i jo com pago els plaços d'ara per avant?
-I PODIA SER QUE A ALGÚ EL TRAGUESSIN DEL MAS PER AIXÒ?
-Algunes coses passaven, claro, sí, home!
-I EIXE TRACTE QUE HA DIT DEL PAPER, AIXÒ ES FEA EN EL PROCURADOR TAMBÉ O NO?
-Ah, sí, els tractes antes valien, no valien res però valien més que ara, perquè p'anar al notari o a l'abogat havie de ser una cosa gran, sinós no es menejae ningú mai del puesto, home. Un paper firmat en dos o tres testigos era tant bo com ara una escritura.
-TINC UNA CURIOSITAT, ESTOS AMOS DELS MASOS, QUE VIVIEN, HA DIT EN VILLAFRANCA, NO?
-Molts hi havie en Vilafranca, sí.
-A QUÈ ES DEDICAVEN, NOMÉS VIVIEN DELS MASOS, RES MÉS?
-Pos eixos eren tots rics i el que ere ric no fee res, eixe vivie de lo que volie i com volie i de la manera que li donae la gana.
-NO INVERTIEN ELS DINERS EN RES?
-Ah, en algo els invertirien, perquè sinós... ne guanyaven molts i se van fer tots rics, pos perquè compraen molt barat i después allò, pos claro, lo que se va comprar en sis perrres, valie més de sis milions al cap de 10 anys. Eixos s'han forrat tots, sí perquè ho van comprar en quatre perres i...
-DIGUI, DIGUI
-I ara jo volia dir això que els van comprar molt rebarats i després ara s'han multiplicat alguns, alguns valors de lo comprat estan multiplicats, segur.
-SI, PERÒ ELS MASOS NO ELS VOL COMPRAR NINGÚ
-Pfff! Animalaes donen dels masos. I no t'ho pots ni imaginar! Animalaes, de finques que que... que no valen res, i se donen animalaes, però ha hagut anys que els diners feen nosa a moltes cases. Els diners havien d'eixir, els diners se feen vells a casa i n'hi havie molts que els havien ficat allí baix al quadró [una rajola quadrada] i s'havien de traure i s'havien de declarar, pos mira..., en una finca la compraen de 20 milions de pessetes, als papers ficaen que 10 i l'amo n'havie cobrat 20, però ficaen que 10 i 10 eren negres, l'amo, després tu si els has cobrat ja t'apanyaràs, però aixina se va, se va, se va traure mooooolt de capital, molt.
-UNA PREGUNTA, ELS ARRENDAMENTS PASSAVEN MAI DE PARES A FILLS?
-No. No. Ne passaen molts, ne passaen molts de pares a fills, però el dret no ere, eh?
-COM QUE EL DRET NO ERE?
-Si l'amo no volie o bé que la marxa del, del, del fill, del masover que li passae al fill no anae bé pos el podie tirà al carrer el dia que volie.
-I AIXÒ PASSAE?
-Síiii, sí, perquè n'hi havie que se pensaen que sabien fer-ho tot i no feen res, o no volien treballar-lo i cada anys el mas anae més malament, i si vee que el mas se perdie per algo pos allí estae mira. O tallaen molta malea roïna, venie llenya, la tallae al mas i la venie al poble, perquè entonses compraen llenya tots els que havien de fer foc, i n'hi have molts que ni tenien llenya, ni matxo, ni foc, havien de buscar-ho tot. I claro!, eixos, algun masover, pos se tallae quatre càrregues de llenya a la finca de l'amo i anae i la venie, i si l'amo s'enterae pos ja s'havie liat. A l'any que ve li atacae que havie venut 10 càrregues de llenya a fulano i l'havie cobrat i ell no li havie dit res i com treballae a estraperlo pos caien com ara.
-PERQUÈ LA LLENYA, EL POBLE NO TENIA BOSC?
-N'hi ha molt, però és que sempre n'hi havie cases que no podien anar a fer-se'n.
-I PER QUÈ NO PODIEN?
-Perquè alguns no tenien animals, altres treballaen els hòmens a saber on i la llenya la necessitaen a casa, pos la compraen, encara se'n compra ara molta llenya ací, encà se'n compra.
-PERÒ LA LLENYA DEL POBLE ERA DEL POBLE?
-Sí, sí, sí. De fora no en venia gens ací.
-I SI VENIA ALGÚ DE FORA A VIURE AL POBLE PODIA RECOLLIR UN TROS DE LLENYA O COM ANAVA AIXÒ?
-No, no, bueno, tenie dret, entonses deixaven limpià, esporgar el terreno i arreglar-lo, i d'allí traies molta llenya, però com entonses la llenya igual ere la ramulla, la rama de la carrasca i el coscoll menut, com si ficaves una argilaga dins lo feix, perquè tot se carregae a garvellets i feixos al matxo.
-PERÒ PER TENIR DRET A FER AIXÒ NOMÉS FEA FALTA SER VEÍ DEL POBLE O COM ANAVA AIXÒ? PER TENIR DRET A UN TROS DE...
-No, això no n'hi havie cap dret, venie un a viure ací pos si no tenia finca havie d'anar a comprar la llenya o anar a fer-la barat a algo. N'hi havie qui anae a esporgar un tros de terreno d'hivern i d'estiu quan s'havie de segà, anae dos dies a ajudar-li a l'amo aquell a segà, canviaven, perquè n'hi havie molts.
-ELS ALTRS QUÈ PASSA, QUE TENIEN UN TROSSET DE FINCA...
-Pos la majoria dels trossets de finques com és monte la majoria d'este terreno n'hi ha molt de carrascal, pos allí se valien de la llenya i als masos ne sobrae a tots animales de llenya.
-ERA PROPIETAT PRIVADA, PER TANT?
-Muy bien.
-ERA PROPIETAT PRIVADA, NO DEL POBLE, DE L'AJUNTAMENT?
-No, no, l'ajuntament ara ne donen molta però llenya de pi, que se ven a subhasta el pinà, té 5 o 6.000 hectàrees de monte. Se ven tots los anys a subhasta i la llenya de pi, com ningú la vol, el que la vulga que vaja a garrar-la, però no la vol ningú.
-I LLAVORS NO N'HI HAVIA SUBHASTA
-També n'hi havie, però entonses s'estimae tot i la llenya se la portaen molts camins hasta el maderiste... els que comprae la madera ere tot pa' d'ell perquè el pi el comprae pelut, el comprae plantat, se'l tallae i se'l podie emportar tot el que volie, i algunes vegaes antes d'emportaen hasta la llenya i la venien de Vilafranca i feen diners i avant.
-TORNEM AL MAS. QUINA RELACIÓ HI HAVIA EN ELS MASOS DEL COSTAT?, SI HAVIA ALGUN PROBLEMA...
-Sempre n'ha hagut, però natros gràcies a Déu no va haver-ne cap.
-PERÒ ALGUN CONFLICTE
-Sempre n'hi haurie.
-VAN HAVER DE DEMANAR ALGUNA VEGADA AJUDA ALS MASOS, ALS VEÏNS DELS MASOS O MAI?
-Per, per...
-PER ALGUNA QÜESTIÓ
-Per alguna qüestió? Natros no mai. No. Ara, el que se'n va anar d'allí se'n va anar per un veí, el que va marxar del mas, quan el va comprar mon pare, se'n va anar per un veí. Perquè estae molt bé en el poble, aquell veí ere del poble i aquell ere de fora i tots los avals eren bons. Tots los avals, saps lo que són avals, no? Bueno, tots los abonos bons li'ls donaen al que ere d'ací, i el que havie vingut foraster al mas, no li donaen. I aquell home se va cabrejar i va deixar el mas i se'n va anar. I entonses va ser quan l'amo va vendre el mas i el vam comprar natros, que li havíem agarrat uns trossets de terreno, s'havie incorporat un mas veí i eren d'aquell mas i quan natros el vam comprar va tonar aquella finca a on ere, però no va haver cap pleit, perquè com l'havie agarrat i ere d'ell i sabie com ere, pos la va tornar on ere i avant! Al món, de gent ne som de totes les maneres, ara no n'hi ha de tant de roïns que maten i fan 50 coses?, pos entonses hi havie gent també pa' tot.
-ESCOLTI'M UNA COSA, M'HA DIT VOSTÉ QUE ANAVA AL POBLE A L'ESCOLA
-Sí
-FINS A QUINA EDAT VA ANAR A L'ESCOLA?
-Ai!, no m'en recordo, però 10 o 11 anys tenia jo quan vaig pujar a escola i devia anar un parell d'anys escassos.
-AH, FINS ELS 10 ANYS NO VA ANAR A L'ESCOLA?
-No, no, no, no. Oi!, una hora de camí un sagal d'allà baix a ací, puja de matí,l torna a baixar de nit, com t'aclaries? Jo devia escomençar als 10 anys, o que no en tinguera 11 ja.
-I NOMÉS VA ANAR DOS O TRES ANYS?
-Sí, un parell d'anys i prou!, després ja van entrar l'altre que anae detrás i després les dos xiques. I cada uno ja va anar més perquè ja n'hi havie més gent pa' treballar i no estae la cosa tan apurà i ja anae més temps a escola.
-I ELS SEUS GERMANS I GERMANES GRANS, QUANT DE TEMPS VAN ANAR A ESCOLA?
-Les majors no mai
-NO VAN ANAR A L'ESCOLA MAI?
-Perquè van eixir al mas i encà eren molt sagales i encà seríem menuts i no feen escola com ara entonses, pos, pos si se van dependre algo mira, algún mestre que voltae per allí i algún home, hi havie molts que tenien lletra bona i d'hivern se ficaen a un mas i cridaen a cinc o sis masos de l'alrededor, tots allí i feen escola de nit allí
-VOSTÉ TAMBÉ VA ANAR A UNA ESCOLA D'ESTES?
-Vaig anar també, poc o molt, sí senyor
-I QUI ERA EL SEU PROFESSOR?
-Una dona que viu ací al poble, que té tres anys més que jo. Una xica que tenie una lletra bona, sempre l'ha tinguda bona i mos fee escola a cinc o sis.
-UNA LLETRA BONA, PERÒ QUÈ VOL DIR EN AIXÒ?
-Sabie un algo. Sabie algo més que natros i valie pa' mostrar-mos. Jo en vaig dependre més que anant a escola, home
-NOMÉS ES DEDICAVA A AIXÒ ESTA PERSONA?
-No, no, no. Ella estae ahí baix en un mas també i d'hivern com fee una vetlà tant gran, pos antes que es fera de nit cap a escola i a les 10 de la nit cap a casa
-A LES 10 DE LA NIT?
-Sí
-ALS MASOS PER ESTES MUNTANYES?
-Ah, sí, sí, sí. Jo he anat més de mil vegades de nit, del poble al mas i del mas al poble
-EN QUIN MAS ES FEIA AQUESTA, ES FEA EN ALGUN MAS CONCRET A AQUESTA ESCOLA?
-Al mas de Pitarch anava jo, a dos quilòmetros de casa o encara no arribae.
-I QUÈ ELS ENSENYAVEN? PERQUÈ AIXÒ SERIA QUAN VOSTÉ TENIA CINC O SIS ANYS
-Nooo.
-DEU ANYS?
-No, jo en tenia més. Això jo ja me n'havia eixit d'escola. Jo tenia 15 o 16 anys tindria ja.
-I QUÈ ELS ENSENYAVEN?
-Pos lo que ella sabie, multiplicacions i fer cartes i fer proves pa' que t'espavilares.
-COSES D'HISTÒRIA I GEOGRAFIA
-Buuuaaah!! ni ella ho sabie tampoc això.
-I L'ESCOLA A LA QUE VOSTÉ VA ANAR ALS DEU ANYS, ERA AQUÍ EN EL POBLE?
-Ací, sí, sí, n'hi havia una escola.
-VOSTÉ SE'N RECORDA DEL PRIMER DIA D'ESCOLA, COM VA SER?
-Pos a lo milló no me'n recordo ara, però de mala cara segur, perquè a escola no volie anar mai ningú, i molts se n'anaen cagant òsties cap a casa que no volia quedar-se ningú allí [riu].
-LI VOLIA PREGUNTAR NO SÉ SI... IGUAL ME DIRÀ QUE NO, PERÒ HI HAVIA ALGUNA DIFERÈNCIA ENTRE ELS XIQUETS QUE VENIEN DEL MAS I ELS XIQUETS QUE EREN DEL POBLE?
-Sí, sempre ha hagut. Ara no se destinguix però entonses sí. Ai!, ere masover, i este es masover i fulanet fill de tal mas, masover també, tots eren masovers, perquè, també n'hi havia al poble, eh?, que entonses ací igual n'hi havien mil habitants quan jo dic açò, que ara ne deuen quedar cinquanta.
-I PERÒ, QUINA DIFERÈNCIA N'HI HAVIA?
-Perquè els del poble mira, si volies saltar a cavall portaves palo enseguida, tu havies anar per baix i ala!, a callà, això és igual que quan te'n vas a un poble foraster, te miren perquè te miren. Si no armes roido no passa res, però si vols fer el gall, en un punt te piquen la cresta, segur.
-O SIGA QUE ELS DEL POBLE TENIEN LA PAELLA PEL MANEC?
-Aqueliquà! I ací n'hi havie moltíssima gent, i per cada uno que hi havia del mas pos del poble n'hi havie 10 i claro, una comprança, tenies la de perdre sempre, i a callar i avant!, què havies de fer?
-I VOSTÉ ES FEA MÉS EN ELS DEL POBLE QUE EN ELS DEL MAS O COM?
-Això segons venie, però sempre fees grupo en los teus, perquè en los veïns, claro, te n'anaes cap al mas i a lo milló marxaem set o vuit tots junts, pujaem de matí també, pos en eixos és que fees la marxa, més que en els del poble, que els del poble eixien d'escola i a casa d'ells i au!
-PERÒ VOSTÉ NO TENIA PARENTS ACÍ AL POBLE, PARENTS O...
-Sí que n'hi havien, sí, home, sí, i tios també en tenie dos ací al poble jo, però mmmm...
-EN ELS COSINS NO HI HAVIA...
-No, no, no, no. Jo sempre vaig anar solt i tornar a marxar solo i quedar-te ací al poble, si no venia mal temps per algo, que caia una tronà o una cosa o atra, avall i cap a casa i de matí a les vuit amunt.
-PERÒ BUENO, AIXÒ VA SER DOS ANYS, NO?
-Dos anys només.
-PERÒ QUAN UN ES FA GRAN?
-Quan uno es fa gran igual, si volies fer festa mira, del mas al poble a peu. I a les 10 de la nit... perquè a les 12 ja te pegaen si t'aguantaves per ací
-SÍ?
-Sí home, va estar uns anys que ací no deixaven aguantar a ningú de nit, cap al mas a les 10 de la nit. Ja te n'anaves cap a casa
-ELS DEL POBLE NO ELS VOLIEN AQUÍ?
-Bueno, en aquella època va haver molt de Guàrdia Civil que fotie llenya, que de les 10 de la nit per avant, si el veen, ventà que t'anae i ja te guardaes tot lo que podies, perquè a qui li pegaen una vegà no el tornaen a agarrar, eh? [és el temps dels 'maquis']
-PERÒ I ELS NOIS DEL POBLE?
-Igual, igual
-TAMBÉ PEGAVEN?
-Buuf!! Va estar açò cinc o sis anys, quan jo tenia 19 i 20 anys que açò era un foc, home. Els civils eren tots jovens, perquè entonses feen moltíssima falta i el que volie entrà de Guardia Civil agarraen d'avuí pa' demà Guàrdia Civil i au! I festejaen i se llevaen les xiques d'uns als altres i entonses això portae mala gana.
-PÈRO EN EL POBLE?
-Claro, quan feen ball ací i tot això. Van estar un hiver que no van deixar fer ball en tot l'any, pel, pel, per culpa d'ells.
-QUÈ VA PASSAR AQUELL HIVERN?
-Ai, què va passar?, pos que se llevaen les xiques d'uns als altres i això ells no volien. I n'hi havie garrotaes i garrotaes tampoc no volien que se pegaren, pos van privar els balls i no deixaen ballar i au!. I aquell anys bureos pels masos i au!. Un dia a un puesto, un altre dia a un altre... A fer bureos allà i aixina passaes.
-A FER COM HA DIT AIXÒ, BUREOS?
-Sí, home, dien bureos, se reunie la gent a un mas 10 o 12 fadrins i a lo millor 4 o 5 vells i se fotie una vintena de gent allí i mira, a tocar la guitarra i a ballar
-AH SÍ
-Sí
-QUÈ TOCAVEN?
-Pos la guitarra, sempre n'hi havia guitarra
-CANÇONS, QUINES CANÇONS EREN?
-Ui!, cançons molt antigues que no valen pa' res. Però n'hi havie músics. Antes se fee molt això, la guitarreta i anà tocant.
-I PER EXEMPLE ALGUNA CANÇÓ QUE RECORDE VOSTÉ, ALGUNA
-Uuiii! [riu]. Ne recordo moltes però no sé.
-ALGUNA EN CONCRET QUE DIGUI VOSTÉ: "ESTA ME'N RECORDO QUE FEA AIXÍ"
-Ai, ai! No no no... en aquelles époques, no i avant. Ai, però cançó se trau de dos paraules, el que és músic i cantador, en dos paraules se trau una cançó, i ho repeteix set vegades i... [il·legible]. Sí, home!
-HI HAVIA ALGÚ QUE LES CANTÉS EN ESPECIAL, HI HAVIA ALGÚ...
-Sí, sí home, i normalment el que tocae la guitarra sabie cantà, perquè al ritme de la música se fee.. ell solo se fee el cant també i avant.
-ANAVEN A ALGUN MAS EN PARTICULAR O ERA EN QUALSEVOL MAS AIXÒ QUE ESTÀ DIENT?
-Home!, dins i avant, perquè molt lluny, havies d'anar a peu i havies de tornar a peu. Te n'havies d'anar de nit i havies de tornar de nit.
-I EN CASA SEUA ALGÚ TOCAVA LA GUITARRA O COM ANAVA AIXÒ?
-Sí, home, sempre n'hi havie algú o atre i sinós dels que venien algú tocae la guitarra, l'agarrae a l'esquena i se n'anae allà i tocae la guitarra i au!.
-PERÒ A CASA SEUA HAVIA ALGÚ EN PARTICULAR O NO?
-No, en ma casa no cap. Jo una guitarra tinc per ahí que volia dependre i no vaig dependre, va vindre la faena i a la faena i la guitarra se va quedar i avant, no res.

[Segona part de l'entrevista]

-A VEURE, ARA QUE M'ESTAVA EXPLICANT VOSTÉ DE LES... N'HI HA DOS COSES, UNA LI VOLIA PREGUNTAR: VOSTÉ VA FER LA COMUNIÓ?
-Sí
-ON LA VA FER, ACÍ AL POBLE?
-Sí, sí
-A L'ESGLÉSIA, COM ERA?, TAMBÉ S'HAVIA DE VENIR DES D'ALLÍ...
-Tamé, tamé, tamé. Igual, igual, igual. A escola i a la doctrina, tot ho feem alhora.
-A LA DOCTRINA?
-Tot. Quan eixíem d'escola mos fee un ratet de doctrina, o al revés, segons el móssen com li venie
-A CASA SEUA EREN RELIGIOSOS O COM?
-Normal. Normal, sí. No massa, no.
-PERÒ SE RESAVA EN CASA O ALGO O...
-Què va. Jo no he deprés mai a resar bé [riu]
-COM ÉS AIXÒ?
-Ai!, pos que no sé resar bé i avant!
-PERQUÈ, UNA PREGUNTA, BUENO, VOSTÉ VA NÀIXER EL 31
-Sí.
-PERÒ AQUELLS ANYS VA VENIR LA GUERRA CIVIL DESPRÉS, NO?
-Muy bien!. Quan jo tenia 5 o 6 anys o 7.
-VOSTÉ QUÈ RECORDA?, LI QUEDA ALGUN RECORD?
-Mooolts, molts!! Jo de la guerra me'n recordo bé de tot. Estaem a una casa ahí dalt, eixa que era de ma mare i se va cremar una casa al costat i me'n recordo que hi havia una muntonà de llenya al carrer, feixos, allò que carregaven un feix en unes cordes als matxos, i els havien tret allí i els que no van traure se van cremar. I allò eren soldats i allí en una pallissa, se feen el gisote allí, tenien les calderes de guisà allí, claro, se van descuidar i els va passar la falla i quan ho van vorer pos va saltar el foc i es va cremar la casa i avant!
-EREN SOLDATS...
-Soldats d'aquell guerra, jo què sé d'on eren, ni si eren rojos ni negres, tampoc no sé dir-t'ho això. Perquè jo pos era menut però d'ahí de la finestra, eixa casa dona ahí al cantó a l'horta eixa, allà davant que n'hi ha un mas, estae el blat sembrat i n'hi havia un tall de blat bo. I encà me'n recordo que tiraen projectils de les piquetes d'Ares, Ares saps on està, tu?
-ARES, SÍ
-Pos d'allí tiraen els projectils. D'allí els tiraen ací i ne vam vore uno que va fer un rastre de blat com d'ací allà a la paret aquella lo menos, eh?. 10 metros sí que els va fer. Rodant baixae per allí pel blat per no alçar-se, eh? i serie per temor de que el vegeren, i rodae per dins lo blat i va fer un carreó de blat gitat, i se'n va anar per avall. Ara, també vaig sentir que aquell home anae ferit, i li va arribar una explosió o atra i voltae, però voltae perquè el bancal ere algo en pendent i si estae mal, pos se va tirar a voltà, voltà, voltà, i voltae, però jo vaig agarrar mania que corrie per amagar-se baix al mas que n'hi havie unes coves, perquè ahí baix n'hi havie uns anoguers molt brostats i majos i de l'anoguer ne van eixir més de 20 de soldats, i se'n van anar de cara al mas, però no se van parar al mas, dalt n'hi ha una cova de pedra, això que n'hi ha un tou i roca pa fora [gesticula] i se'n van anar tots a la cova, claro, la cova ere més forta que el mas, el mas si hi ha un casco d'aquells els fa pols i els mate a tots i a la cova no podie baixar, aunque baixare no la tire la cova. És un, no sé, és una cova que ix molta roca grossa per damunt i dins té tou per baix, i allí allò estarie aixina de soldats, perquè de tos los puestos n'entraen cap aquella cova. I después me'n recorde que anàem a guardar les ovelles, que portàem la rabera al mas, perquè el mas, mos van fer evacuar, mos van agarrar davant i d'ací vam parar a Santa Llúcia, un mas que hi havie un germà de mon pare, i de Santa Llúcia van parà ací perquè se va desfer tot alló.
-I QUI VA PARAR ELS SOLDATS, DIU?
-Els soldats que venien davant, mos agarraen davant i no volien que mos quedàrem. Encà me'n recordo que el pa se va quedar al forn, i n'hi havie uns soldats allí i ells se'l van traure, però van ser els que van vindre a traure-mos de casa. Fora i per avant i per amunt.
-VAN MARXAR DE CASA VOSTÉS?
-Sí, sí, vam tindre que marxà, sinós mos hagueren matat aquella nit, home! Quan anaen els soldats i te dien que prou i nemon, nemon!
-TOTA LA FAMÍLIA?
-Tots!
-I ELS MASOS DEL VOLTANT TOTS TAMBÉ?
-Tots, tots, allí no va quedar ningú. Ells portaen el tall a tall, conforme anen ells, la gent tota per avant, tota per avant.
-I ON DIU QUE VAREN ANAR?
-Ací al poble, la rabera va parà a Santa Llúcia, aquella eixida, però després vam eixir d'allí també i pos la rabera aquella nostra la tancàem en una bodega dins de casa. N'hi havie com ací n'hi ha baix al corral, una bodega que baixae allà fonda, i allí tancàem la rabera, i me'n recordo com si ara fore, home!. Un dia vam traure, allà a la Font Figuera que diuen, una font que diuen la Font Figuera i avant!, i n'hi ha un trosset ahí que és del poble, la Serrà del poble, això és de tots pa'l cas, és monte comú, és del poble i avant. Els vam traure allí i ve una metralladora i n'hi havia un home que li dien Gabriel, el tio Gabriel, que arribae ací dalt [gesticula], moltíssim gran, i també estae guardant un raberolet allí, i conforme voltae l'ametralladora, aixina voltant, voltant i disparant, ell anae voltant el moló [què era?], anae voltant el moló, voltant el moló [riu], per temó que li endevinaren una bala i avant!
-PERÒ EN CASA SEUA VOSTÉ DIRIA QUE TENIEN ALGÚN, ALGUNA PART, ESTAEN A FAVOR D'UN BANDO O DE L'ALTRE O...
-No, de no cap.
-PERÒ SI HAGUÉS DE DIR-ME SI SÓN D'ESQUERRES O DE DRETES, ME DIRIA QUÈ?
-Ah, d'asquerres més que de dretes. Sí.
-I QUÈ VOLIA DIR AIXÒ?
-Buuuurr!, jo què sé! No hem segut mai polítics esta família meua, esta família meua no ha entrat mai ni a un puesto ni a l'altre.
-PERÒ SI EM DIU ESQUERRES SERÀ... NO SÉ, QUÈ LI HA FET PENSAR AIXÒ?
-Ai!, pos que som, uns són socialistes i els altres no són. I...
-AH, EREN SOCIALISTES?
-Sí
-I QUI GOVERNAVA AQUÍ A L'AJUNTAMENT QUAN...
-Pos mon pare estae a l'ajuntament, va estar no sé quants anys, que eren socialistes l'ajuntament entonses, però això serie tot antes de la guerra.
-I DESPUÉS NO VAN TENIR ALGUNA REPRESSÀLIA PER HAVER SEGUT SOCIALISTES ABANS O NO?
-Més de 10. Mon pare no perquè no va estar per avant a cap puesto, no va anar per avant a cap puesto, però que ne van fotre en la presó una grapatada, sí home.
-SON PARE PER QUÈ NO? ERAN MOLT GRAN O QUÈ?
-Fea molts anys que havie eixit i tota l'època del moviment aquell que se va estallir la guerra i tot allò ell ja no estae, ell ja no estae ficat ahí.
-JO LI VOLIA PREGUNTAR, VOSTÉ VA FER EL SERVEI?
-Sí.
-ON EL VA FER?
-A València, a Paterna de recluta i después baix a, a, a la Alameda que diuen, allí a València i avant! al 20 de Guadalajara, ara no està ja, ja s'ha borrat, però a València, a Paterna mos van fer estar 40 o prop de dos mesos que vam estar a fer la instrucció i després quan vam jurar bandera a baix al quartell i avant!. I allí vam passar la mili.
-PERÒ QUAN SE N'ANAVEN ALS SERVEIS FEEN FESTA O ALGO PER ACOMIADAR-LOS?
-Plorar fees al marxar! sí, no fotes tu festa, [riu] festa se fee antes, quan entraes de quinta, quan entraes, sí.
-AIXÒ
-Sí, sempre.
-COM ERA LA FESTA DE QUINTOS ACÍ?
-Ai!, pos mira, la nostra ja no se va fer, perquè entonses estaen les coses malament. Però dels d'antes se van fer molts anys. Ball plà. Portaven un gaitero o una música d'un puesto o altre i ballaen per eixe carrer i després a la plaça o a on venie bé i avant!
-PERÒ VOSTÉ NO EN VA FER MAI?
-Nxt!, estaen els Civils entonses ahí i mos portaen un poc amargats.
-EN LES FESTES DE QUINTOS I TOT AIXÒ, PARTICIPAEN ELS DELS MASOS?
-Tot, tot, tot. Perquè quintos n'hi havie en tots los puestos.
-NO HI HAVIE DIFERÈNCIES?
-No, no, no, después més avant ja no n'hi havie tanta, perquè hi havie més gent als masos que al poble. Va estar una temporà, després els masos se van anar tancant i ací... la gent va anar marxant també, perquè ací ha marxat molta gent, és terreno pobre i la gent no pot viure. Ara molts es fan rics perquè s'han ficat a comprar cases i totes les cases que hagueren caigut dins de deu anys les han arreglaes totes, però tot gent de fora, eh?, tot gent de fora.
-NO TENEN RES A VEURE AMB EL POBLE?
-No.
-NO SÓN GENT QUE TORNA NI...
-Alguno també n'hi ha, però molt pocs, molt pocs. La majoria són gent que venen ací i els agrae el terreno i d'estiu volen estar ací dalt i es compren una casa i es gasten ahí 20 o 30 milions i arreglen una casa bona i avant!
-JO VOLIA TORNAR UNA MICA A LA FAMÍLIA, I PREGUNTAR-LI, LES SET GERMANS QUINA HISTÒRIA HA TINGUT CADASCÚ? LA PRIMERA DIU QUE ES VA CASAR ALS 19 ANYS, SE'N VA ANAR A VIURE A UN MAS
-Sí, sí.
-I DESPRÉS ANANT SEGUINT COM VA LA COSA?
-Pos l'altra també se va casar i se vindre ací a viure al poble
-EN UN DEL POBLE ES VA CASAR?
-Al poble. Se va casar en un de Benicabó, d'un mas també, però van vindre ací al poble.
-I COM ÉS QUE VAN VINDRE DEL MAS AL POBLE?
-Perquè també n'hi havia allí vuit o nou germans eren. Entre germans i germanes, vamos, pèro no cabien allí tots, i ell se'n va vindre ací al poble. Després va eixir uns anys als masos i després se'n va anar a viure a Castelló i en Castelló va morir. Se va morir jove, pa'l cas, ell.
-MOLT BÉ. DESPRÉS VINDRIA UN ALTRE GERMÀ
-Després me vaig casar jo.
-COM VA ANAR AIXÒ, AMB LA SEUA SENYORA, NO?, ON LA VA CONÈIXER?
-Oi!, jo la vaig conèixer, pos ací al poble la vaig conèixer i avant!
-ÉS DEL POBLE?
-Sí, també estae ací. Tota la vida s'ha criat ací, ella tamé, igual que jo
-A QUINA EDAT VAN COMENÇAR A FESTEJAR O...
-Pos no m'arrecordo, 17 o 18 anys o per ahí
-17 O 18 ANYS?
-Sí, jo als 18 anys ja festejava, ja.
-I COM VA SER QUE VAN COMENÇAR A FESTEJAR?
-Ai!, com va ser? Tu no t'has casat?, [riu]. Pos imagina-t'ho
-PERÒ NO TOTA LA GENT QUE ES CASA ÉS IGUAL, NO?
-Ah, no. N'hi ha moltíssima diferència. Pos mosatros vam festejar lo menos, lo menos, 7 o 8 anys. 7 anys segurs.
-7 ANYS VAN FESTEJAR? I COM VA COMENÇAR?
-Ai!, pos mira, quant te coneixes i escomences a parlar i aclarir-te i a ballar i agradar-te u no agrada-te i fas la prova i si va bé, va bé i si va mal, va mal. I t'agrade i tires avant i avant!, li agradaria jo a ella i a mi m'agradae ella també, ja està.
-EN UN BALL AIXÒ O COM VA SER?
-Home!, els nóvios eixien dels balls més que de res, perquè quan te ficaves a ballar és quan te ficaves a xarrar i no te vee ningú, perquè sinós era un punt, "mira, fulanet xarre en menganeta", mencacagen l'hort! [riu]. Ella se'n fot [referint-se a la càmera que riu]. Pos és aixina, és aixina.
-PERÒ BUENO, DE TOTES MANERES HI HAVIA PERSONES QUE, HI HAVIA VEGADES QUE S'ARREGLAVEN CASAMENT O NO?, FESTEJOS D'ESTOS, AIXÒ TAMBÉ CONEIXERÀ ALGUN CAS O NO?
-Se n'arreglaen i se'n desarreglaen, perquè passae de tot.
-SÍ?
-Buuuurr!
-PERÒ SE N'ARREGLAEN VOL DIR QUE HO FEEN ELS PARES O COM ANAVA AIXÒ?
-Més antes, molt.
-ANTES QUAN?
-Més anys antes de la nostra època, molt aixina ere: "ala, tu t'has de casar en fulana", vulgues o no vulgues. Perquè tenien la finca junta, perquè eren familiars i allà mig mas que és d'aquella i l'altre mig que te tocarie a tu per l'altre cantó podieu fer una finca gran, au!. A vore si es podeu casar.
-SÍ, PERÒ AIXÒ, CONEIX ALGÚN CAS CONCRET QUE HAGI PASSAT AIXÒ?
-Sí, home sí, sí, sí. I després viure ben malament també. Lo que antes no se desiparaen com ara, però d'ací del poble hi havien molts casos d'estos.
-DEL POBLE O MASOS?
-Sí, sí, del poble.
-MASOS NO?
-Bueno, del poble casats als masos, que és lo mateix.
-AH, ÉS LO MATEIX?
-Sí, perquè allí se buscae molt, ala!, fulaneta en fulanet. Mengano se podie casar en sotana, i portaen molt, els pares, els majors. "Ui!, pos aquella...", no sé, per les finques, pel tipo de que sabie la gent com eren, perquè tota la gent té un... no sé, un apodo d'una cosa o altra, o un valor de dir sabien si havien segut bona gent, eixa gent són roïns, si havien matat a fulano, n'hi han moltes coses.
-TAMBÉ PERQUÈ HAVIEN TERRES
-Muy bien, per les finques més que per res, per les finques més que per res.
-PER CERT UNA COSA QUE SE M'ACUT. UNA FINCA GRAN QUAN TINDRIA?, UNA FINCA QUE SIGUI GRAN GRAN, QUANT HA DE TENIR?
-És que n'hi ha de moltes maneres, perquè una finca menudeta tota cultivà done més que una finca gran erma.
-O SIGUI QUE NO ÉS UNA QÜESTIÓ DE QUANTITAT DE TERRA
-No, no, no. Ací se'n va casar un del poble que ere d'una casa bona i se va casar a Benicabó, que també ere d'una finca bona, però van viure una vida amargà tota la vida i a última hora pos cadascú vivia a la d'ell i avant.
-PER QUÈ VA SER AIXÒ?
-Pfff! perquè no se volien gens. Es van fer casar a força majó i claro, se van casar pels pares d'ell i el comboi d'ells, però ells no s'estimaen.
-AIXÒ DE LA SEUA ÈPOCA?
-No, més antes, més antes.
-MÉS ANTES DE L'ÈPOCA DELS SEUS PARES
-Pos poc después, poc después.
-VAMOS, EN LA SEUA FAMÍLIA NO...
-No. Natros no ha n'hi hagut mai cap problema en això.
-CAP ARREGLO D'ESTOS TAMPOC. NI CAP INTENT?
-No, no, no.
-POTSER AQUELL DEL MASET...
-Sí, bueno eixos ànguls [?] te'ls fas tu o te'ls diu qualsevol. Igual, pos tu podries anar en fulaneta i podries anar en menganeta. Jo sempre vaig anar a la meua, no vaig escoltar mai a ningú.
-PERÒ HI HAVIA GENT QUE LI DEIA AIXÒ DE...
-Sí, home sí, i mon pare mateix m'ho die: "tu havies d'anar a casar-te en eixa fulana d'ahí"
-I QUI ERA EIXA FULANA D'AHÍ?
-Que no m'agradae gens a mi [riu].
-JA, JA, JA
-Jo pa' què la volia?. La que me mostrae escola. M'ho trauràs tot al remat.
-LA DE L'ESCOLA DE...
-Eixa, eixa volia mon pare que me casara en ella.
-EIXA ERA LA MESTRA, NO?
-Aixina mateix.
-ERA JOVENETA O...
-Tenia tres anys més que jo. Jo això ja ho mirava malament jo també.
-SÍ, PER QUÈ? PERQUÈ TENIE MÉS ANYS
-Perquè m'havia de morí jo més tard que ella, val més morir-te davant i... [riu]
-PERÒ, PERQUÈ CREU QUE SON PARE VOLIA QUE ES CASARA EN EIXA XICA?
-Jo què sé!, jo què sé!, pos perquè a vegaes pos cavilen, se'n van per ahí, se fotran a algun puesto que a lo milló, es clave quansevol xica que no val pa' res, jo què sé quines idees se feen. Però jo anava a la meua, no, no, no, no...
-PERQUÈ ELL NO LI DEIA RES, NO LI DEIA: "CASAT EN EIXA PERQUÈ TAL..."
-Bueno, eixa se xarrae que tenie molta pasta [ho diu baixet]
-PERÒ ERA FILLA D'UN MAS TAMBÉ?
-Vivien a un mas, però ells estaen ací al poble i al mas i tenien uns masos per ahí o no sé què, però ahí no n'hi havie lo que dien tampoc. No ha eixit res. Si hi havie, es va perdre. No sé res.
-PERÒ VOSTÉ LI VA DIR AL SEU PARE QUE NO, AIXÒ NO
-No li vaig dir ni que sí ni que no, però jo comprenia que volie que anara allí. Però jo me'n vaig anar a les meues i me vaig buscar a esta que tinc ahí i au!
-ESCOLTE ÀLVARO, I TORNAT A LA PREGUNTA QUE LI HA FET ABANS, ELS ALTRES GERMANS SEUS, EN QUI VAN ANAR CASANT-SE I A ON SE'N VAN ANAR?
-Pos mira, l'altre que va destrás de mi se'n va anar a Alemanya i va estar molts anys i al final, no sé què va passar, mos el van portar cadàver. Se va morir allà i això farà una vintena d'anys. L'altre que va detràs se va casar en una germana d'esta que n'hi ha ahí dins.
-DE LA SEUA DONA?
-[Assenteix amb el cap] Sí. Els altres dos que van detràs, la una se va casar en uno que ere camionero de Sant Mateu, són d'ací, però vivien a Sant Mateu entonses i l'altra darrera se va casar al terme de Morella a un mas que se diu mas de Gasparo, Torre Gasparo se diu. I tot va ser buscat, buscat cadascú com podie, o per ells. No va ser ningú de dir-li: "ves i casat allà". No, no.
-QUÈ CURIÓS, NO? EL SEU GERMÀ AMB LA GERMANA DELA SEUA DONA, COM VA SER AIXÒ?
-Bueno. Això pos que havie de ser, se veu. Té tres anys menos que ésta, en ella me porto un any i ell tenie dos anys menos o dos i pico, pos fes-te compte que és en el mateix any.
-I ELS PARES DE LA SEUA DONA A QUÈ ES DEDICAVEN? QUÈ FEIEN?
-Agrícola també.
-TENIEN LA CASA ACÍ
-I molts anys al mas
-AH, UN MAS TAMBÉ? PERÒ EN AQUELL TEMPS JA HAVIEN MARXAT DEL MAS?
-Quan se vam casar, quan em vaig casar jo estàem al mas.
-BUENO I, I QUANTS GERMANS TENIEN ELLES, NOMÉS EREN ELLES DOS?
-Un altre germà. Elles dos i un germà més jove. Se porte 11 anys en ésta
-SI VOSTÉ ENS HAGUÉS DE DIR, ERA UNA CASA GRAN LA SEUA ERA PETITA O AIXÒ...
-Però, quina casa vols dir?
-LA DE LA SEUA DONA, DELS PARES DE LA SEUA DONA
-Mmmm, érem veïns, d'eixe mas que jo estava hasta Masets, eren veïns
-DEL MAS D'ELLS?
-Ells van viure als Masets a on jo vaig nàixer van tornar a viure ells de masovers.
-AH, PERÒ QUAN VOSTÉS VAN COMENÇAR...
-Sí, vivien allí.
-QUIN MAS ERA?
-Els Masets que te dic.
-ELLS TAMBÉ?
-Sí. Ells estaen de masovers als Masets i quan jo me vaig casar estaen al mas de Guardiola.
-AH, VALE, VAN PASSAR PRIMER PELS MASSETS I DESPRÉS AL MAS DE GUARDIOLA
-Muy bien! [silenci]
-VAN PASSAR DE L'UN A L'ALTRE. I PER TANT EREN CASES MÉS O MENYS IGUALS DE GRANS...
-Bueno, ells eren tres germans i mosatros n'érem set, eixíem a la meitat, ojo. Ara, natros érem amos del mas i ells eren masovers. Deixem-ho estar per igual.
-NO ÉS EL MATEIX, NO?
-Home, no és lo mateix. Masover, ací el masover li dien el que portava un mas a mitges, el que ere, el que tenie el mas d'ell eixe ere amo del mas [riu]
-I QUAN VOSTÉS SE VAN CASAR, VAN FER ALGUN TIPO DE PAPER DIENT EL QUE SERIE DE CADASCÚ I COSES D'ESTES O NO?
-[Nega amb el dit]. A la buena de Dios tot. Ací d'eixes coses no se, no s'han fet molt hasta ara.
-NO S'HAN FET MOLT
-No.
-ESCRIURE EN UN PAPER LO QUE UN SE QUEDA I LO QUE L'ALTRE...
-No, perquè venie el retor pa' casar-te i allí estae l'escritura.
-JA
-A mi em va pillar: "tu t'has de saber açò", "pos ja ficaré interés, a vore si ho dependré". I no m'ho va preguntar més, ja. Ah, mos fee anar... allí un examen, allí pa' casar-te sinós no te casae.
-VA APROVAR L'EXAMEN I ES VA CASAR
-Sí, vaig aprovar l'examen, claro [riu]
-ESCOLTE'M ALVARO, A MOSATROS MOS SEMBLA, PER LO QUE MOS HAN ESTAT CONTANT PER AHÍ, EN ALTRES POBLES I AIXÒ, QUE NORMALMENT ALS MASOS, LES DONES ES QUEDAVEN EMBARASSADES SENSE CASAR-SE I ALS POBLES NO.
-Mentira!
-MENTIDA?
-Sí, perquè jo ne conec mooooltes del poble, i moltes del masos. No és que ací siguem senyors. Tota la vida n'ha hagut i sé molta gent majó que eren agüelos nostres que els passae com ara. Ara passe menos, tot lo que està el desmadre més fort, parlant clar, eh?. Perquè ara passe menos, però també ne cauen, eh?, no és aixina?
-PERQUÈ EN LA SEUA ÈPOCA, QUÈ FEEN EN ELS MÈTODES ANTICONCEPTIUS?
-No n'hi havie, estaen amagats [ho diu baixet, com un xiuxiueig]. No n'hi havie,ara això se publique, entonses ho sabies per secret: "allà fulano ha anat i n'ha pujat de Castelló no sé quants" [ho diu molt baixet] Bueno, però...
-PUJAVA
-Ah, pos s'allargae uno a un puesto o altre. D'on sigue ne traien, comprens?
-D'UN CINE?
-Jo què sé d'a on, però en la època meua n'hi havie molt pocs, per això passae lo que passae, però que ja n'hi havie però molt amagats, que ara estan públics, això ha canviat tot cent per cent. I estant públics, encà passe.
-I CIRCULAVEN IDEES SOBRE QUÈ ES PODIA FER PER NO TENIR FILLS SENSE HAVER D'UTILITZAR UN PRESERVATIU, N'HI HAVIA ALGUNA IDEA...
-Ah, no, la idea estae ahí dins [s'assenyala el front, riuen tots]
-ESTAVA AHÍ DINS
-Home veges. La idea estave ahí dins.
-I AVORTAMENTS, QUAN UNA XICA ES QUEDAVA EMBARASSÀ SENSE ESTAR CASÀ? QUÈ FEEN?
-Pos alguna avortae però claro... això ha de ser conscient el metge, una sola no crec que se puga avortar ella sola. Home, n'hi havie coses antes moltíssim, moltíssim antigues que en quansevol herba, en quansevol cosa feen no sé què, feen no sé quantos, allà n'hi havie un que ho arreglae tot. No ho sé, a mi no m'ha ocorrit mai res.
-NO HO VA CONÈIXER AIXÒ?. NO HI HAVIA ALGÚ EN EL POBLE QUE SE CONEGUÉS QUE FES...
-No, ací no, ací no, ací havien d'eixir fora el que volie fer una cosa d'eixes i se'n feen molt poques. Tampoc n'hi havie tants casos, però n'hi havie molts que preferien pos aguantar i callar i passar i punto, perquè claro...
-I ESCOLTE, ÀLVARO, VOSTÉ VA ESTAR ALS PARTS DE LA SEUA DONA?
-Sí.
-I COM VA ANAR AIXÒ?
-Pos mira, a casa, ací al poble, a ca sa mare els va tindre els dos. La uno al mas i l'altre a casa.
-EN METGE O COM VA ANAR AIXÒ?
-El metge va anar després quan ja havia nascut. A vore com estae i què n'hi havie?
-I VA NÀIXER SOLA O COM VA ANAR?
-Home, estae sa mare també, però que... nxt! la uno al mas i l'altre ací al poble a casa sa mare i el darré vaig estar de contino [tot el temps], i el primé també perquè estava allí.
-I QUÈ VA ANAR BÉ LA COSA O COM?
-Sí, sí, bah!, si això no és tant difícil. Si no se complique va tot bé, quan se complique pos mira, ara n'hi han moltes coses i n'hi han més, no sé, n'hi ha més assistència que antes també, ja les revisen del primé dia i ja saben lo que n'hi ha i ja saben la que té perill i la que no també ho saben i... canvie molt això, va. Entonses pos no ne naixien! que no ho sabie ni el metge. A Cinctorres ne va nàixer una i li van dir el metge que no ho sabrie i va tindre la sort que no ho va saber i després per topetia [desavenència?] l'agarre i la baixe a Castelló. Diu que estae groc el sagal o no sé què, entonses ves a Castelló, però va anar per topetia, que n'havie tingut cinc o sis i no havie necessitat mai cap metge, però aquella li van dir que no, que no s'aclaririe i ella va dir que sí, que no podia ser això. Oi!, que no podia ser!, pos mira, va nàixer el sagal i després que havie nascut venen a busca-la i entonses li va dir que tenie no sé què, no sé quantos i ja l'havien de baixar a Castelló, tots, els va tocar eixir a Castelló, a ella i el sagal, però va ser per topetia, perquè... els altres, va estar a esta casa i no va passà mai res, i aquell cop, que el sagal estae groc!. Sagals grocs n'hi han molts de menuts.
-UNA QÜESTIÓ, QUAN SE VA CASAR ON VA ANAR A VIURE?
-En el sogre, vaig estar 9 anys.
-A ON?
-Al mas de Guardiola eixe que t'he dit abans, antes. Mas de Guardiola
-I QUÈ FEA?
-Treballar, treballar i avant!
-I QUI ERA L'AMO?
-El sogre, jo era criat allí, jo estava apegat.
-VOSTÉ ESTAVA?
-Home, apegat, jo vaig anar, l'amo del mas ere un altre. Ell el portae a mitges tamé, rentat o no sé com, bueno, es igual...
-I VA SER UNA MICA DIFÍCIL?
-No, difícil tampoc, però luego allò pos jo em vaig casar, l'altra se va casar no quedae més que el xic, se n'anae a servir, i la faena tota ere pa' mi, se'n va anar el masover que n'hi havie al mas este que ere de mon pare... Mon pare diu: "bueno, si vols pujà, ahí el tens i si no vols pujà pos a vore si un o altre el vol..."
-UN MOMENT, QUIN MAS, EL QUE HAVIA NASCUT VOSTÉ?
-No, l'altre la Torreta. Encà ere de tots.
-AH, QUÈ PASSA QUE VAN SER AMOS I LLAVORS JA VAN TENIR MASOVER VOSTÉ TAMBÉ?
-Antes d'anar jo va n'hi haver un masover, després vaig pujà jo als nou anys de casat, als nou anys que m'havia casat vaig pujà allí i vaig estar hasta el seixanta, cinquanta-nou anys.
-AIXÍ QUAN SE VA CASAR VOSTÉ JA VIVIA AL POBLE?
-Vivia al mas i d'allí ja me'n vaig anar a l'altre mas.
-AH
-Jo vivia a la Torreta, sí, vaig anar al mas de Guardiola.
-LLAVORS VA AGAFAR UN MASOVER
-Allí van canvià, ne va entrà un altre de masover, i ara no n'hi ha més que vaques, el mas està derribat del tot. Bueno, però això és a tots los puestos.
-PERÒ HI HA UNA COSA QUE NO ENTENC. VOSTÉ VA NÀIXER ALS MASETS, DESPRÉS SE'N VA A LES TORRES
-A la Torreta sí.
-A LA TORRETA VIU UN TEMPS
-Hasta que vaig tindre 24 o 25 anys.
-QUE ÉS QUAN SE CASA
-Que és quan me caso.
-QUAN SE CASA I SE'N VA
-Al mas de Guardiola.
-I ALLÍ DIU QUE TENEN EL MASOVER DESPRÉS A LA TORRETA?
-A la Torreta va n'hi havé un cunyat meu i una germana de masovera, quatre o cinc anys.
-UN CUNYAT SEU I UNA GERMANA DE MASOVERA? COM S'ENTÉN?, I EL PROPIETARI QUI ERA EL SEU PARE?
-Sí. Que ere de tots, allò no estave partit i encà quedaen dos xiques menudes i no se partie hasta que no sigueren major d'edat, no se pot fer tampoc.
-I EL SEU PARE VIVIA EN CASA?
-Vivie ací al poble, vivie ací al poble
-EN QUINA CASA DEL POBLE?
-La de la dona d'ell. Ah, eixa que li dic que...
-LA MADASTRA?
-No, la mare meua de veres.
-LA PRIMERA?
-La primera.
-O SIGUI DE'N VA ANAR A VIURE A CASA DE LA PRIMERA I VA DEIXAR EL MAS...
-Pos bueno, ell se va jubilar ja, ja no podie portar tampoc i com els donaen un duro cada mes o no sé quant cobraen entonses, molt poc, però vamos, això cobrae.
-I QUEDAVEN DESPRÉS LES RENDES
-Sí. Aquell el va agarrà a mitges...
-I QUI QUEDAVA EN EL MAS, QUAN VOSTÉ... LA SEUA GERMANA, EL CUNAYT I JA ESTÀ?, ELS DEMÉS VAN MARXÀ TOTS?
-Mmmm!. Quan jo me'n vaig anar encà quedae l'altre més menut i dos xiques detràs.
-I TOTS VIVIEN
-Encà estaen tots al mas, però mentrestant mon pare va arribar l'edat de retirar-se i se'n va anar cap al poble i la meua germana i el meu cunyat estaen a un mas que se diu les Llometes i del mas LLometes van baixà ahí perquè ere més gran. El mas de Llometes ere molt xicotet i va baixà a viure ahí. I después se'n van anar cap a Castelló, perquè no els agrade açò, perquè tenien una xiqueta d'estes que tenen malformaes l'esquena i patirà tota la vida però encà viu i té 40 anys. I se'n van anar allà baix per no fer tants viatges i tants de jaleos en los metges. I se'n van anar a viure a Castelló i entonses va quedar el mas penjat.
-AH, PERQUÈ ELS ALTRES GERMANS JA HAVIEN MARXAT JA?
-Sí, ja s'havien casat, entonses s'havien casat tots. En aquells cinc anys després de mi se van casar tots, i entonses va ser quan jo vaig pujà ahí altre camí, i ahí vaig estar hasta els 59 anys. Després vaig anà cinc o sis anys al pinà i d'ahí ja ne vaig fer 65 me vaig amagar i prou.
-AL PINÀ ERE UN ALTR EMAS?
-El pinà ere això que te die, forestals, brigaes d'eixes que van de...
-AH, SÍ
-Entonses anaen tres mesos només, d'estiu per regla general, els altres dies, a jornal però anàem tamé igual, a limpià montes i arreglà pistes, lo que feee falta o lo que te manaen.
-UNA CURIOSITAT, EL SEU GERMÀ QUE ES VA CASAR EN L'ALTRA GERMANA TAMBÉ VA VENIR A TREBALLAR AL MAS?
-Se'n va anà al mas Sant Joan, que aquell maset, que és un maset xicotet, i se'n va anà a aquell mas ella. Eixe maset era de mon pare, el va comprar ell.
-AH TAMBÉ?, CARAI EL SEU PARE VA COMPRAR MASOS I BÉ, NO?, SE'N VA SORTÍ BÉ EL SEU PARE?
-Va vendre una punta de carbó i d'allí va comprà el mas.
-COM UNA PUNTA DE CARBÓ?
-Pos pa' fer carbó, carboneres, carbó d'aquell que se'n fee antes, negre, que n'hauràs vist, si no n'has fet, n'hauràs vist... i vam calculà que n'hi havie una animalà d'arroves i a tant l'arrova valie tant, i després eixos diners els vam cubrí allà al mas aquell. I ja està.
-I QUÈ PASSA DESPRÉS AMB TOTS AQUESTS MASOS, PERQUÈ VOSTÉS SÓN MOLTS GERMANS I L'HERÈNCIA COM VA?
-L'herència... mira, eixe d'ahí baix, la Torreta que te dic jo, la vam vendre i vam partí les peles. I l'altre d'allà me'l vaig quedà jo, el vaig pagà als germans i és meu. L'altre mas que n'hi havie, me'l vaig quedà jo i és meu.
-EL TÉ ARA ARRENDAT EN ALGÚ O ALGO?
-Sí, alquilat la herba, el monte, però el mas en terra com tots. No, no allí no es llaure res. No se fa res.
-SE VAN PARTÍ TOT?
-Tot.
-I A CASA DE LA SEUA DONA COM VA ANÀ EL TEMA DEL MAS, DEL MASOVER, VAN DEIXÀ EL MAS?
-Pos entonses van deixà el mas, perquè les agüelos també se van retirà, ja no podien porta-lo. I el xic se'n va anar a servir, l'altre s'havie casat i estave al mas de Sant Joan i jo vaig pujà ahí dalt, i al Mas de Guardiola va anar un altre masover i avant! D'allí cap ací n'han hagut tres de masovers allí. I fa, igual fa 10 anys que no n'hi ha cap ja. Ah, sí sí.
-PERÒ L'HERÈNCIA A TOTS IGUAL O SIGUI PARTS IGUALS I...
-Sí, sí, sí, sí. Nooo, allò va ser els amos del mas que eren tataragüelos meus, podien ser els amos del mas.
-PERÒ... DE LA SEUA MARE, LA TIA, LA MADASTRA NO TENIA FILLS?
-Dos, xic i xica.
-I TAMBÉ VAN ENTRÀ DINTRE
-Nooo, que ja s'havien casat.
-COM?... PERÒ EIXOS DOS FILLS QUE TENIE EIXA SENYORA NO VAN TOCAR DE L'HERÈNCIA?, PERQUÈ TAMBÉ EREN FILLS, NO?
-Ah, sí que van tocar, sí.
-SÍ?
-Se van emportà una punta bona del mas de Sant Joan. A lo demés no, perquè allò ja estae allí, el mas Sant Joan el va comprà sent ell casat, i después va eixir tot.
-AH, O SIGUI, SI ERA ABANS DE CASAR-SE EN LA TIA, AIXÒ ERA PA'LS FILLS D'ABANS
-Home!!
-I SI ERA DESPRÉS... AH, IGUAL SI ES TORNA A CASAR QUEDA IGUAL NO?
-No, però és que si, lo que van comprà després de casats estae ella allí i ho van guanyà entre els dos pa'l cas, perquè ella és la que aguantae el belem de la casa. I un tros de mas el van cobrà ells, eixos dos germans.
-I ESTA CASA QUE ESTEM ARA LA VA COMPRÀ VOSTÉ DESPRÉS
-Esta la vaig comprà, la vaig tirà, la vaig fer tota nova i avant!. N'hi havie dos cases en este, i té sis metros d'ample fija't, d'allí hasta ací. I n'hi havie dos, dos viviendes i avant!, una porta n'hi havia a este cantonet i l'altra ahí on està l'altra ara, però ho vam tirà tot i ho vam fer tot nou i au!
-I VOSTÉ HA TINGUT FILLS, FILLES...?
-Fill i filla. I casats els dos. Ja tinc una neta de 19 anys, 18 (no de 19), 18.
-I COM HO FARÀ AMB EL SEU FILL I FILLA?
-A parts iguales. Jo no els haig de partí res, s'ho han de partí ells quan natros mos cansarem de portar-ho els ho donarem tot i que s'arreglen. La una té xic i xica i l'altre també. La xica té lo primé una xica i després un xic i el xic té una filla que té 18 anys i un altre que en té 12, xic també.
-I ESCOLTE ÀLVARO, EN LA REPARTICIÓ DE L'HERÈNCIA ENTRE ELS SEUS GERMANS, VOSTÉ DIRIA QUE ES VAN QUEDAR TOTS CONTENTS, O COM VA ANAR LA COSA?
-S'han de quedar precís, perquè com vam... els diners que vam traure els vam fotre a parts iguales partits, tot acabat. Perquè el mas anae al derribo tot. Allí masover no n'hi havie i jo em vaig cansà de porta'l, perquè... no és que m'anare, mos anare malament, que mos anae bé, però me vaig cansà de dur-lo, que molta faena i poc pa. Ixe refran ja no cal. Dic: "Ala!, va, s'ha acabat". I després em va eixí l'altra faena.
-ESCOLTI'M UNA COSA, ENS HAN CONTAT QUE ERA VOSTÉ, QUE VOSTÉ HA ANAT A LA TRUFA, NO?
-Sí.
-PERÒ AIXÒ...
-Això t'ho han contat?, això ho vaig contà jo [riu].
-CLARO, PERÒ QUÈ ENS POT EXPLICÀ D'AIXÒ?
-Això ha anat molt a menos ací ara.
-HA ANAT A MENOS
-Mooolt!
-PÈRO QUANTS ANYS FA QUE NO...
-Oiii!, jo molts anys eh?, quan me vaig traure el carnet me vaig aveà. Als 43 anys i en tinc 73, fijate.
-FA 30 ANYS QUE VA?
-Muy bien.
-PÈRO ABANS NO?
-Nxt!
-I A CASA SEUA TAMPOC S'ANAVA A BUSCAR LA TRUFA?
-No, no estae, ací no estae explotat. Ací se va explotà allà per l'any 65, per ahí, van vindre els catalans i se n'emportaen sacaes i càrregues, sacaes i càrregues. I un dia trobo dos de Cinctorres, que els coneixia als dos bastant bé, al mes de setembre i me veig que allà un ribàs avant, n'hi havia uns pelats per allí i tres o quatre gossos destrás tots assestats, perquè fee calor, aquell dia fee bon sol. Ficaen el matxete, crac!, i a la motxilla o al sac, portaen un sac a l'esquena i la motxilla plena. Igual portaen 15 o 20 quilos a cada uno. Dic pos aixina nooo, vaig cavilà entre mi, ací no calen gossos, els gossos estan allà detràs tots cansats gitats a la sombra i ells crac! i vaig parà compte com les traien!. I d'allí per amunt vaig anà i a casa en dos quilos de trufes. Portava una aixadella de collí herba als fesols, saps lo que són fesols, no?, fesols [riu], ací ho diem molt cerrat valencià, eh?. I en aquella aixaella escomenço a mirà i dic: "cagon l'ou, pos açò, açò..." i en un punt al bancal, què te diré jo, com esta taula, fee un bonyet ahí i una ascleta que se trencae la, la pataca fa grossa i obre el terreno. I pego aixaellà i en partisco una pel mig, i dic, pos ja sé on estan les trunfes jo ara. D'aquell dia per avant a buscà. I després me faig ficà brau, me vaig ficà bravo que no volia deixà entrà a ningú, i vaig tindre moltes enganxades, però bueno..., al final no me'n tocaen ni una. I vaig fer alguna perra, sí.
-EN QUI VA TINDRE ENGANXADES?
-En la gent, perquè se tiraen com a llops, perquè anaen per tot, ací la gent van agarrà molt de 'bragau' i a buscà trufes, [jo dic, jo no en vull, arregleu-vos], i anar per tot i trombes. El Estat va vendre les pinals que eren del poble, li va ficà preu ell, dic: "pos ara és la meua. El govern, el poble ha venut el pinà, jo amo del mas...". I no isco d'ací i no en vullc cap, i vaig tindre moltes enganxades, un camí no en vaig matar a uno en una astral de milacre. Li la volia tirà, estae com d'ací deu metros de mí i va provà a arrancar a corre i dic: "mira que porto l'astral a la mà, i si t'endevino et faré malbé". I li vaig dir de les tempestats per amunt, i al remat me va dir si el deixava marxar i dic: "sí, perquè si estàs molt de rato te mataré a mossos, te n'hauràs d'anar i avant!". Se'n va anà però oooh!, [riu] que calorà vaig tindre. Estava, què te diré jo? a un parell de quilòmetros lluny d'ell i el veig entrà i ja m'havia entrat més vegaes, ja, però aquell dia el veig i dic: "pos ja el tinc". Vaig eixir a camp a través i l'espero a una trunfera i n'hi havie un risclet allí i jo estava damunt la risclet i ell baix, arribe allí en el gosset i ja a buscar per allí, i el crido, i intente arrancà a corre, i li dic: "no córregues, no córregues que et tallaré el coll", se pare, i no li va passà res perquè, perquè sa mare estae grava que aquell any se va morí ja, i me sabie mal fotre un follón i fotre el xic cap ací i cap allà i armà un jaleo o, o, o... me sabie mal per lo que passae en sa mare, perquè sa mare estave graveta i se va morí al cap de vuit dies. I tot ho sabia jo, veïns d'ací del poble, perquè ere del mas de Falcó, un mas que n'hi ha ahí baix que ara és un albergue, i me sabie mal d'enganxar-lo bé, però veia que podia enganxar-lo molt bé. Ara no el vaig vore més ja, no va tornà més.
-PER TANT, VOSTÉ A LA TRUFA ANAVA A TERRENY QUE ERA SEU?
-Tot el terreno meu i prou, jo anava a lo meu i prou, i no volia que ningú m'entrare ni jo eixia tampoc, perquè jo primé també ixia. Vaig aveà un gos enseguida, home, això és més fàcil d'avear que casar-te prompte.
-PERÒ QUALSEVOL GOS SERVEIX O...
-Sí, puuurr!! A mi me van donar, quan vaig pujà del mas, de la Torreta, un masover, un veí d'ahí baix de l'Hostalet de Roc que diuen, un gosset pa' la rabera, un gosset de rabera i avant! i fort i valent que ere. I me va durà aquell gos 14 anys i als 14 anys li'l vam donà a un veí d'ací davant perquè se va fer sord i cego, pobre. Molt no s'hi vee. Enganxae una argilaga i se perdie, al camí no te seguie i l'amollaves a la trufera i les traie totes, però l'havies de portà nugaet i pel caminet, sinós se perdie i no sabie anà. I a éste se li va morí el gos, un veí del Mas d'Ibáñes i li dic: "mira, agarra'l que pa' la trufera te val". I encà li va buscà dos anys més, aquell gos va morí que tenia 18 anys.
-DESPRÉS VENIA LES TRUFES. A QUI LES VENIA?
-Les trunfes, pos... Ací venien molts compradors. No vaig patí mai pa' vendre-les. I encà anava a Morella alguna vegà, eh! Perquè... per saber i provà un poc, i allò de què... pos bueno, si jo te les pague a dos-centes, allà a vore si també les paguen o no les paguen o no sé què. I un camí vaig anà en 8 quilos de trunfa i me'n van rebutjà 5.
-PER QUÈ?
-Ah, per què? perquè els va donà la gana. Havie fet molt de fred, n'hi havie molta trunfa gelà, estae de coló xacolate, no ere negra, ere coló xacolate allò, estae gelà, però cavilo lo que cavilo, i mira com són les coses i a què hem de parà, jo aquella trufa me la entorno cap a casa. Aquells cinc quilos les foto al sac i a la sària i a la mula i cap a casa i en l'altra setmana siguient, mesclaes en les que vaig topetà jo eixa setmana, les pujo ací al poble i me pesen cinc quilos de trufa, i se'n van anà totes i avant! La setmana antes se van queixà pel gel, aquella setmana següent les van rebutjà totes u moltes i a l'altra setmana hi havia molta fam de trufa i se les va emportà, el mateix compradó que li les venia tos los dies, se la va emportà i avant! Dic: "ala, veus?, pa' què les has de tirà". Que un camí, al bar, a un bar que hi ha ahí, Bar Folch que li dien, a la bodega ne va fotre un cartó un gos, per la finestra del mirador, que hi ha una finestra allí a la plaça eixa, baix la roca, i se'n va anà un d'ací del poble i va arreplegar totes les que va podé [riu] i després va vendre 10 o 12 quilos aquella setmana.
-LI VA ANAR BÉ
-Oi! si li va anà bé. I a més va eixir molta fam, ne rebutjaen moltes pel gel i va eixí després que... trunfa, n'hi havia fam de trunfa.
-TOT AIXÒ QUINS ANYS ERE?
-Això jo parlaré de l'any... mmm 50 o per ahí.
-O MÉS PERQUÈ SI VOSTÉ TENIA...
-Mmmm, pot ser que fóra més tard ja. Però després han hagut uns anys molt feos, a última hora. I les trunferes mos s'han mort totes. I encà busco jo eixe mas, encà el busco.
-ENCARA EL BUSCA?
-Encà el busco. A mitges en l'amo li ho faig, conque veges tu.
-EN EL MATEIX LLOC?
-En el mateix lloc, sí, home, sí. Jo a eixe mas vaig tos los anys i li dono la meitat del valor pa' ell i l'altra meitat pa' mi. Ara, no ix res ja, s'ha perdut tot això. I enguany és un any que no eixirà res tampoc, no ha plogut en tot l'estiu, com s'han de fer? No se pot fer d'eixa manera. I si n'hi havie alguna de formà, en esta eixutina que n'hi ha, se quede sec i allò no menge i al no poder xuplar la saó, pos la trufa se mor.
-LI VOLIA PREGUNTAR TAMBÉ UNA ALTRA COSA QUE M'HE QUEDAT DEL TEMA FAMILIAR, ACABO DE RECORDAR, HI HA UNA COSA QUE PASSA TAMBÉ, QUE ÉS QUE CLAR, LES PERSONES SE FAN GRANS. ELS SEUS PARES SE DEVIEN FER GRANS EN ALGUN MOMENT, PER CUIDAR-LOS I TOT AIXÒ COM VA?, PERQUÈ VAN MENESTER, VAN NECESSITAR CUIDAR ALS SEUS PARES O...
-No, no, no. Ací va morí mon pare antes que la meua madastra
-SÍ
-La dona que ere casat, va morí després i al morir-se ell, ella se'n va anà en la filla i el fill, que un fill el tenie a Tarrassa i la filla la té a l'Alcora, encà la té, i se la va emportà la filla, a sa mare la filla se la va emportà ella. Se va acabà tot en un dia.
-I EN EL CAS DELS PARES DE LA SEUA DONA?
-Eixos pos, pos mira, son pare ha mort als 96 anys i va morí el dia Cap d'Any.
-VA MORÍ...
-El dia Cap d'Any, a les darreres campanaes se va morí, allà baix al Masdenverge, Tarragona
-AH, MASDENVERGE...
-Saps on està?, allí. El xic menut està allí i ell se va ficà tres mesos en cada fill, quatre no tres, quatre. Quatre com són tres fills, tres per quatre, dotze.
-PERQUÈ HI HA ALGUNA NORMA PER AIXÒ?, QUAN UNA PERSONA SE FA GRAN I S'HA DE CUIDÀ COM FUNCIONA AIXÒ?
-Bueno, mira, avui, avui se n'engressen molts als puestos eixos de cuida'ls
-SÍ
-Síii, n'ha vist molts jo per ací, ara ací no encara, perquè si no, si no uno un altre, quan la persona és majó ja n'hi ha néts que tenen força també i si no els pot agarrà son pare perquè és vell o perquè no pot, pos a lo milló un nebot o altre d'un altre cantó, els aguanten.
-PERÒ COM SE DECIDEIX?, QUALSEVOL: "MIRA, SAPS QUÈ?, POS SERÉ JO" O COM FUNCIONA AIXÒ?
-No. Això no ho pots demanà tu perquè qualsevol te fotria a cuidar tot el poble i heretaria tot el poble. El que té molts milions i busque pa' heretà ja se busque un o altre que saps, de confiança d'ell.
-PERÒ JO NO PREGUNTAVA PER L'HERÈNCIA, PREGUNTAVA PEL CUIDADO, QUÈ TÉ QUE VORE UNA COSA EN L'ALTRA?
-Aaah!, sí que té que vore, sí!!
-AH, SÍ?
-Síii, el milionari no li falten criats pa' cuidar-lo i el que no té res no el vol ningú, perquè no n'hi ha res que traure. Ara avui la pensió de se l'emporten però te l'agarren. Ací, a Villafranca, a Morella, al Forcall també n'hi ha.
-JO N'HI HA UNA COSA QUE NO ENTENC. SI VOSTÉ ME DIU QUE L'HERÈNCIA ÉS TOTS IGUAL?
-Pos han de cuidà tots igual
-PERÒ DESPRÉS HAN DE CUIDÀ TOTS IGUAL I COM VA, COM VA, UN DIA EN CADAÚ O COM VA?
-Pos mira, este, el sogre meu tenie tres fills, se va ficà ell ja quatre mesos en cadaú, els quatre mesos d'estiu ací,els quatre mesos d'hivern a Tarragona i de Nadal hasta el mes de maig, a Castelló.
-CADA ANY?
-I cada any ho fea. Ha estat viudo vuit o nou anys. Pos vuit o nou anys que ha fotut tota la volta eixa, sempre.
-EIXO ERA LO MÉS NORMAL
-Això és normal, sí, sí.
-EL MÉS NORMAL, EL QUE MÉS ES FEA?
-Sí, sí, sí. A més tots eren igual, ell l'herència la va deixà pa' tots igual, pos ara, cuidar-lo tots igual. Se va ficà mal allà baix se va morí allí i a un puesto o atre devie tocà, als 96 anys.
-ALS 96
-I encà valie, perquè encà, s'estae morint i encà demanae, encà sabie lo que volie i lo que havie de fer. Tot, tot, no se'n va anà gens, però estae madur, estae madur com una pera i avant!
-MOLT BÉ
-Ja està?, ala!, va.
-JO CREC QUE SÍ
-MOLTES GRÀCIES!

[MUSEU DE LA PARAULA. Arxiu de la Memòria Oral Valenciana. Museu Valencià d'Etnologia. Diputació de València. MOH81-Castellfort-H31.] museudelaparaula.es


 

www.portell.tk  -  portellweb@yahoo.es

Recopilació bibliogràfica i transcripcions de Jacint Cerdà