PORTELL s. XX                                                                            www.portell.tk


 

ANY

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

 
 
l'Albareda Castellfort Cinctorres Forcall Herbers la Mata Morella Morella Olocau Palanques Portell Sorita Todolella Vallibona Villores

s.XX Entrevista a Consuelo 'la molinera', una veïna de Palanques, nascuda l'any 1922. La gravació està en el Museu de la Paraula. Arxiu de la Memòria Oral Valenciana. Forma part de més de 300 entrevistes digitalitzades i enregistrades en format audiovisual a principis del segle XXI. Copiem la transcripció:

- BÉ ANEM A VORE, EN QUIN ANY I ON VA NÀIXER VOSTÉ?
- En quin any vaig nàixer? en l'any 1922
- VINT-I DOS, I ON VA NÀIXER?
- Ací a Palanques
- ACÍ A PALANQUES... I QUI VIVIA? EN LA CASA ON VOSTÉ VA NÀIXER, QUI VIVIA?
- Mon pare i ma mare
- SON PARE I SA MARE
- I un germà i una germana
- SEUA?, SEUS? VOSTÉ ÉS LA XICOTETA?
- Sí
- ÉS LA XICOTETA?
- Sí
- I EIXA CASA ERA DE QUI?
- De mon pare i ma mare
-DE SON PARE I SA MARE
- [Assenteix amb el cap]
- NO ERA DE SON PARE NI DE SA MARE, VULL DIR ERA DELS DOS, L'HAVIEN COMPRAT ELS DOS O...- No, no que ere de, mon pare era d'herència
- D'HERÈNCIA... QUE EL SEU PARE ERA EL FILL MAJOR?
- Sí
- I L'HAVIA HERETAT DE SON PARE?
- Eh?
- EL PARE DE VOSTÉ VA HERETAR DE SON PARE?
- Sí.
- I COM ERA AIXÒ? HERETAVEN SEMPRE....
- Pues amilloraen a uno, no es precís el més gran, no, el que els pareixie, pos li feen el... la..
- L'AMILLORAVEN?
- L'amilloraen, sí, ixe tenia més part que els altres, vamos per lo menos a la meua casa aixina ho van fer i ho feen a moltes.
- AIXÒ ERA MOLT COMÚ PER ACÍ?
- Sí era el costum... eixa també ho sap [mira a una dona que estava asseguda al carrer]
- I SOLAMENT ERA A UNO EL QUE MILLORAVEN?
- A uno sí.
- I A UNO LI DONAVEN TOTA L'HERÈNCIA O...
- Tota no, no, pos més part que als atres, més part, segons, n'hi havie de moltes maneres, n'hi havie que al amillorar li donaven dos parts, i altres molts no els donaven tant, no li donaven tant i avant, segons com.. però això pos sí, casi a totes les cases se fee, perquè antonces no és com ara que ara els fills pos tenen treball i marxen de casa, se casen i se fiquen sols i... i ja està, però antonces tenien que, el que se casave tenie que ficar-se en els sogres, o en els pares perquè sinós no tenien pa menjar.
- I SI PER EIXEMPLE UNO TENIA UN GERMÀ, ARA PER EIXEMPLE, SON PARE TENIA GERMANS?
- Sí, mon pare tenie germanes, i, i, ma güelo ja va amillorar mon pare, però mon pare pagà a, a lo que... a les germanes, també.
- AH! SON PARE PAGÀ A LES GERMANES?
- Sí, mon pare sí [ho diu amb veu baixa] És que allò, amill-, amilloraen i, i això que, l'herència eixa, el amillorat la, la, la percibie, o no sé com anae, quan morgueren els agüelos, els pares, però en la condició que ell havia de donar a les germanes o als altres germans, lo que se li asenyalae, m'entén?
- I AIXÒ QUI, AIXÒ HO DIEN ELS AGÜELOS.. ELS AGÜELOS DIEN PUES TU LI TINDRÀS QUE DONAR ALS TEUS GERMANS..
- Això... tant! lo que fore
- TANT O TANT, O LO QUE FÓRA
- Això! i si no cumplie, pos ho perdie, també ell, tenie que cumplir,
- HO PERDIA PER QUÈ, PER QUÈ HO PERDIA? SI JA ERA TOT D'ELL NO?
- Perquè... no, al revés, lo que si no cumplie, lo que ho perdie, perdie el tindre ell més part que els altres, no m'entén com?
- NO... A VORE...
- Veritat Pilar que era aixina? [Li pregunta a una senyora del carrer]
- ELS AGÜELOS, A VORE, EL PARE DEL SEU PARE, NO? EN VIDA, VAN FER UN TESTAMENT?
- Un testament dient: tanta part paaa este
- QUE ÉS EL HEREU, NO?
- Que és el hereu, en la condició que ell ha de donar a les germanes tant a cada una, lo que fore, i si no ho cumplie, pos perdie ell lo que, perdie lo d'ell, i se quedave només en la llegítima que no se li pot llevar a cap fill... la llegítima
- ¿LA LLEGÍTIMA QUÈ ERA UN POQUET D'HERÈNCIA?
- Un poquet... això, això, no se li pot llevar a cap fill, legalment no se pot llevar, ara, si fa... jo me'n recordo que n'hi havie que dien, oh mira, ha fet escritura de venda i ara, i ara els atres no tenen res, pos bueno.
- AIXÒ PASSAVA EN ALGUNES FAMÍLIES?
- En alguns puestos sí, en algunes cases sí, però lo legal era això, se li assenyalaven al amillorat dos parts i a, de tres bandes dos pa tu, i una pals atres germans, pos ho tenie que cumplir, m'enten?
- I LES GERMANES DEL SEU PARE, SE VAREN CASAR TOTES?
- Totes, sí
- TOTES SE VAREN CASAR.
- Sí, tenie una, dos, tres, quatre, germanes.
- EL SEU PARE TENIA QUATRE GERMANES?
-[La dona del carrer diu que això no ho havia sentit ella mai] Eh? que tenia quatre germanes no ho havies sentit mai? Pos la tia Pepa, la tia Angela, dos, la del mas de Blasco tres i una a Zorita quatre, Dolores que li dien.
- I EIXES IXIEN DE CASA..
- Sí el dia que se casaven pos anaen a una atra casa també aixina..
- A UNA ALTRA CASA TAMBÉ AIXINA, A VIURE AMB ELS SOGRES?
-[Assenteix amb el cap] A viure en els sogres, tamé, sí.
- I LA RELACIÓ AMB LA SOGRA... QUÈ, COM ERA LA RELACIÓ?
- A pos mire, n'hi havie de tot
- HI HAVIA DE TOT
- Pero entonces s' havie d'aguantar, i sinós pos ja saps lo que te tocae, jo tamé vaig anar de nora! i jo ja sabia que havia d'aguantar mon sogre o sinós, mira agarra la manta i... i avant, és aixina, i tots, tots aixina, sí, i tocae de tot perquè els vells no tenen el mateix pensament que els jóvens, igual que una persona als catorze anys no té el pensament d'una atra als trenta, pos mire els de trenta tampoc en els de seixanta, és aixina, la vida.
- I ALESHORES, EL FILL MAJOR, PER EIXEMPLE, EL SEU PARE, QUAN VA COMENÇAR A MANAR ALLÍ EN LA CASA?
- Pues, quan se va morir son pare, que encara no ere casat.
- ELL ENCARA NO ERA CASAT
-[Nega amb el cap] quan se va morir m'agüelo, m'agüelo i m'agüela!
- SA GÜELO I SA GÜELA SE MORIREN..
- Sí, i mon pare no ere casat encara.
- I SE VA QUEDAR SOLES EN CASA?
- Se va quedar en una germana, que ere mosa, la del Mas de Blasco.
- ¿QUE ERA MOSA?
- Les atres ja s'havien casat, però la més menuda no, i allí pos tots hasta que se va casar la menuda, i quan se va casar la menuda pos va marxar tamé, aaa allí on s'havie casat, on s'havie casat, a un mas, mire, van anar...
-A UN MAS.
-... se va casar en un xic d'un mas i... avant, i allí, va aguantar pos hasta que, tota la vida també.
- I DESPRÉS DE... A VORE, FINS QUE NO SE VA CASAR LA XICOTETA, EL SEU PARE NO SE VA CASAR?
- No, no, mon pare se va casar...
- AH! VIVIEN SON PARE, SA MARE I LA GERMANA?
- Sí, sí, sí, i la germana, iii i una germana meua tamé, i un germà, ja eren naixcu-, ja van nàixer estant, sí... o siga que mon pare ja va tindre un fill, [pareix que rectifica per dir-ho per ordre de naixement] una filla i un fill, estant la cunyada, la germana encara, la germana.
- I DESPRÉS SE VA MORIR SON PARE? M'ESTÀ DIENT? I SE VA QUEDAR QUI? SA MARE I SA...
-[sospira] Después, al cap de..., se va casar, quan va ser... quan va tindre ja l'edat se va casar el meu germà, la meua germana la gran, ja s'havie mort, s'havie mort.
- S'HAVIA MORT, DE QUÈ?
- De què, pues mire que va caure al foc i es va cremar.
- VA CAURE AL FOC?
-[Assenteix amb el cap] Sí senyora, jo no la vaig conéixer perquè tenie vint anys més que jo.
- AI POBRE, UN ACCIDENT?
-[es queda callada]
- I QUE FEA EL SEU PARE, ERA LLAURADOR, ERA QUÈ?
- Llaurador... ací tots la mateixa, tot el poble la mateixa faena, treballar la terra,
- PERÒ TENIA TERRA?
- Sí,
- TENIA UNA CASA.. AQUÍ AL POBLE?
- Sí, una casa ací al poble ii, i terra, i a llaurar i avant.
- I ANIMALS TAMBÉ TENIEN?
- Sí, n'hi havie vegaes que tenien dos matxos, atres vegaes uno... matxos.
- I ANIMALS XICOTETS TAMBÉ O NO?
- Tamé, un gorrino o dos i, i catorze o quinze ovelletes, i aixina els donaven la vida, i no res, i avant, poca, poca cosa.
- I EIXA REPARTICIÓ DE L'HERÈNCIA QUE M'ESTÀ DIENT, ERA TANT EN ELS MASOS COM AQUÍ EN EL POBLE?
- Sí, sí, sí, era igual, era igual, la única cosa que n'hi havie que els feen més part, pos i atres menos, seg-, això si, cada casa s'aconformae en lo que... i avant.
- I VOSTÉ AJUDAVA UNA MICA AHÍ EN EL CAMP O... QUAN ERA XICOTETA...
- Sí, sí, mire al set anys a guardar ovelles.
- A GUARDAR OVELLES, I QUÈ ERA AIXÒ DE GUARDAR OVELLES?
- Eh?
- QUÈ ERA AIXÒ DE GUARDAR OVELLES?
-[es gira a la dona asseguda al carrer i li parla] Ui! pobra, no ho sap. No sap lo que són ovelles vosté?
- SÍ OVELLES SÍ
- Pues mira de catorze o quinze ovelles o vint, i tots los dies a portar-les al monte a que menjaren, als set anys!
- DE PASTORA ALS SET ANYS.
- De pastora això, pastora.
- I AIXÒ ELS XIQUETS HO FEIEN? AIXÒ ERA COMÚ? ELS XIQUETS HO FEIEN AIXÒ?
- Això pues el que liii, li tocae fe això pos ho fee, el que li tocae, segons la casa com ere, si a la casa necessitaen... pos... això que ara moltes vegades veem a la tele que allà aaal... [fa gestos amb les mans referint-se amolt lluny], els xiquets treballen i diem: "Ui pobrets...", ui, pobrets? si això ho han passat ací, això hi han passat ací. N'hi havie xiquets, n'hi havie un xiquet ací al poble que tenie sis anys i li van enviar a guardar gorrinos a un mas, sis anys, con que mire, antonses...
- A UN MAS AMB GENT QUE NO CONEIXIA...
- Que no coneixie, i li donaen mire, ésta [senyala la ma portànt-se-la a la boca] i res més, pel min-, pel minjar, perquè a casa pos n'eren bastants, i no, i no els arribae el menjar pa tots... sí.
- I ALESHORES... I VOSTÉ VA ANAR A ESCOLA O NO?
- Jo vaig anar un any a escola, un any, tot l'any, perquè antonces..., ara mira als tres anys ja els agarren d'ací del poble, ja els agarren a Forcall iii i d'això, però entonces ací la mestra que n'hi havie, que no tenie sis anys no agarrae a dingú, als sis anys, con que dels sis als set, i después un hora antes de traure les ovelles al monte, anava un hora...
- UN HORA
- Un hora, a escola, sí.
- I VOSTÉ QUÈ FEIA, PASSEJAR A LES OVELLES PER A QUE MENJAREN PERÒ EN HIVERN QUÈ? A L'HIVERN TAMBÉ LES PASSEJAVA?
- A l'hivern igual, un fred, si tot el fred que passaem... i no jo! és que ere... aixina, és que tots, no és que: "Oi eixe..." no, tots, més o menos totes les cases iguals entonces.
- I ON ANAVA A ESCOLA ACÍ?
- Sí ací que n'hi hava mestra
- ACÍ N'HI HAVIA MESTRA, PERÒ A LO MILLOR POBLETS DE PER AHÍ NO TENIEN MESTRA, NO?
- No, per tots els pobles tenien.
- TOTS ELS POBLES TENIEN MESTRA.
- Sí, sí... mire Sorita mestra i mestre... sí...
- I QUÈ ANAVEN TOTS ELS XIQUETS DE TOTES LES EDATS AMB LA MESTRA?
- Sí tots
- A LA MATEIXA AULA NO?
-[Assenteix amb el cap] Del sis anys hasta que els traien d'escola i avant, anàvem tots junts, xics i xiques, ací, a Sorita n'hi haviee... mestre, mestre i mestra, sí...
- O SIGA QUE ANAVEN UNA MICA A ESCOLA I DESPRÉS A AJUDAR EN CASA?
- Sí, sí, a ajudar i els que no... ja li ho vaig dir a la seua companyera... als dotze anys ja servia a València..
- VOSTÉ VA SERVIR A VALÈNCIA ALS DOTZE ANYS?
- Sí sinyora...
- EN CASA... ESTAVA EN CASA D'AMO...
-[Assenteix amb el cap] Al carrer Conde d'Almodovar, mire si me'n recordo, vosté no sap on està eixe carrer?
-SÍ EL CONEC SÍ.
- Cap a on està? A vore?
- PEL CENTRE. ESTÀ PEL CENTRE DE VALÈNCIA.
- A molt propet de la Mare de Déu, i tots los dies en l'ama a missa allí, perquè estae... eren... li agradava molt la iglèsia, i no podien d'això, perquè estae coixa com jo ara que tamé ho estic [riu] i agarradeta a d'ella, tk [fa un so amb la boca] tots los dies a missa... els diumenges a la Catedral i els atres dies a la Mare de Déu, mire si la conec la Mare de Déu aquella, un any... no un any no, vull contar mentira, onze mesos...
- ONZE MESOS, I DESPRÉS QUÈ? SE VA TORNAR ACÍ? VA VORE QUE AIXÒ NO ERA PER A VOSTÉ?
- Com ja li ho vaig contar a l'atra li ho contaré a vosté tamé...
- SÍ EXPLÍQUEME-HO TAMBÉ A MI...
- Als onze mesos... l'amo ere el..., portae la plaça de bous de Villafranca, ere l'empresari, i van vindre a passar un mes allí a Villafranca, al Llosar, vosté sap on està Villafranca? no? pues allí dalt i vam estar un mes allí, i a la que van passar les festes de Villafranca i tot, bé...
- PERÒ ELS AMOS EREN DE VILLAFRANCA?
- No, de València.
- I PER QUÈ ANAVEN A VILLAFRANCA?
- Pues com ell ere l'empresari, havie agarrat la, la la plaça, plaça de bous, de Villafranca, de de empresa, com ara que les places de bous tamé deu d'haver un que... pues això, pues vam vindre ahí, perquè antonses van ser les festes i ere quan feen bous ii i tot això, bueno ahí vam estar, però el dia que havíem de tornar a marxar cap a València, pues jo no vaig voler anar, i avant...
- QUE VOSTÉ ELS ACOMPANAYAVA ELS AMOS A TOTS ELS LLOCS ON ANAVEN?
- Sí, sí, sí...
- ON ANAVEN ELLS ANAVA VOSTÉ..I QUÈ FEIA?
- Menos un dia de festes allí [mira a la dona del carrer i riu] que eren festes, eren les festes i van fer allà al Llosar que tu has estat tamé [li diu a la dona del carrer] festa, i a mi me van dir, "Mira esta vesprada pots marxar en eixes xiquetes d'allí davant", un altre mas que n'hi havia allí en front, un atre d'això, allí: "Pots anar en eixes xiquetes per ahí" i sí, sí que van fer, pues al ball, i, i aquells sinyors que tenia jo, pa d'ells el ball ere lo més roïn que n'hi havie al món...
- SÍ PER QUÈ?
- Ui pues mire..
-PERQUÈ EREN MOLT DE MISSA..
- I jo no sé com se van enterar que jo no se ho vaig dir, no, però [riu] però... de nit quan d'això me ho van dir... mareeeee el sermó que me van arrear, i jo pues a callar, però el dia que me van dir de marxar a València els vaig dir que no volia anar...
-I COM S'HO VAREN AGAFAR?
- Pues malament perquè ells volien tornar a marx-, volien que me tornara, però jo vaig dir: "No, no, jo cab a casa..."
- NO LI VA AGRADAR AIXÒ D'ESTAR CUIDANT...
- Es que allò que tenia allí tamé era un sacrifici molt gran...
- ERA UN SACRIFICI ACÍ I ERA UN SACRIFICI ALLÍ
- Iii vaig...
- ALLÍ QUE FEIA, QUÈ FEIA ALLÍ?
- Pues la faena de casa, llavar, planxar... tot lo de casa, tot, perquè entonces ni n'hi havie llavadora, ni n'hi havie... res, pues tota la faena de casa, i ells eren el matrimoni i un fill, un fill que tenie vint-i-un any, después vaig sa-, después de la guerra vaig saber, vaig saber per mig d'uns atres que ere... jues, d'ixos que jusguen, jues... vosté ho sap millor que jo, i avant, José María li dien..
- I LI PAGAVEN?
- Eh?
- LI PAGAVEN?
- Cinc duros cada mes!!! [Ho diu alçant la veu, i fa una pausa] Què li pareix? quan guanyen les criades ara? pues mire, cinc duros..
- I EIXOS DINERS ELS ENVIAVA ACÍ A CASA, O SE'LS GUARDAVA?
- No, no, me'ls guardava jo, pues anda que [riu irònicament] que lo que podies... en cinc duros cada mes, vesti-te, perquè t'havies de vestir, pues veiga vosté lo que podries tindre, però no... minjar
- PER QUÈ SE'N VA ANAR D'AMO A VALÈNCIA, PERQUÈ SE HO VA DIR SA MARE O... PERQUÈ..
- Pues perquè me van enviar, d'ací...
- PERÒ QUI? SA MARE OO QUI?
- Ma mare mateix, entre ma mare i... ja tenia jo tamé una nora a casa, una cunyà, i tampoc no lligaven, perquè lo que a mon pare li van fer, d'amillora'l, después mon pare també ho va fer al meu germà, i sempre aixina, i avant.
- I SEMPRE AIXINA... I SEMPRE ERA ALS HOMES?
- I aixina sempre estava la guerra, perquè la nora i els sogres no s'avenien mai, a cap puesto, entonses... però tenien que passar per ahí, perquè sinós pos no se podie viure...
- L'HERÈNCIA SEMPRE PASSAVA ALS FILLS GRANS? ALS XICS?
- No, tamé n'hi havien puestos que a la xica, segons, això segons lo que els pares volien...
- AIXÒ SEGONS ELS PARES, VOSTÉ CONEIX DE CASOS QUE ERA LA XICA A LA QUE LI L'HAVIEN PASSAT?
- Sí que devien haver, sí que n'hi haven casos, sí, sí.
- XIC O XICA...
- Sí xic o xica, fill o filla, igual... qui vingue bé, per un regular si n'hi havie un fill millor perquè pa treballar la terra sempre, el fill més, un home més que una dona, per un regular.
- I LES DONES QUÈ FEIEN ENCARREGAR-SE DE LA CASA?
- Claro.
- I QUAN SE CASAVEN AMB UNA DONA, ARA PER EIXEMPLE, EL SEU GERMÀ, SE CASAVA AMB UNA DONA I EIXA DONA PASSAVA A TREBALLAR EN LA CASA...
- En la casa sí, allí i avant, com si fore una filla, però...
- PERÒ NO ERA UNA FILLA...
- Ja ho dien entonses, "El que té un fill, fa el compte que té una filla", al casar-se pues ja tenia una filla, enca que estigueren sempre luchant..
- QUAN SE CASAVEN, LES FAMÍLIES DECIDIEN? PER EIXEMPLE JO ERA UN HEREU I QUÈ? BUSCAVA UNA XICA QUE M'AGRADAVA I ME CASAVA?
- I, i avant
- I AVANT
- I anave a casa i avant, sí.
- I VENIE A LA CASA
- Síi.
- I AHÍ ELS PARES, ELS AGÜELOS, NO TENIEN RES QUE DIR, O QUÈ?
- Els agüelos pues manaen mentre visqu- mentre vivien els agüelos, però, però, res..
- JA PERÒ SI ERA EN VIDA, SI ELS AGÜELOS ESTAVEN VIUS? EL HEREU PODIA TRIAR AMB QUI CASAR-SE, O NO?
- Síiii
- PODIA TRIAR..
- Siii, home algun casament n'hi havie de convinència però...
- DE CONVENIÈNCIA...
- Sí. Però...
- ERA TOT PER AMOR? ERA TOT PER AMOR?
- No [la dona del carrer diu: "s'ajuntaven les finques"]
- ACÍ LA SEUA AMIGA DIU QUE S'AJUNTAVEN LES FINQUES
- No pero això n'hi havien cases de tot tamé, això tamé passe ara, a lo millor se vol casar un xic, i als pares no els pareix bé que se case o no en la xica que es case, lo que es que com avui com marxen de casa pos... mira, però tamé passe de tot com antonses... sí.
Vosté es soltera?
- NO JO SÓC CASADA
- Casada pues mire, ja ho pot saber, un poc, això.
- SÍ. III QUÈ LI ANAVA A DIR JO, LA SEUA CUNYADA, EL SEU GERMÀ VA TINDRE FILLES, NO?
- Síi, tres
- I SE'N VA ANAR A LA GUERRA I VA MORIR EN LA GUERRA?
- Ui claro, com ja ho vaig dir l'atre dia... se va morir a la guerra
- SE VA MORIR A LA GUERRA, I ALESHORES VAN QUEDAR LES XIQUETES...
- Les xiquetes, iii i ma mare que mon pare ja havie mort, i doss, i una germana meua i jo
- TOT DONES EN EIXA CASA
- Tot dones, si primer n'hi havie guerra después encara més
- ENCARA MÉS PER QUÈ? PERQUÈ EREN TOT DONES?
- Sí... sí... sí
- PER QUÈ, QUÈ HI HAVIEN CONFLICTES ENTRE SA MARE, O ENTRE...
- Sí, si entre tots, i avant, iiii vam arribar a un punt que vam dir, mira partim-se cada u lo que mos toque, i la meua cunyada i les tres xiquetes, pos ma mare, nooo... els ho va donar, no a d'ella, a la meua cunyada, sinó a mi igual, mentre vivie ma mare no podie... no li obligaven a donar res, mentre vivie ma mare, ere ma mare ama de tot.
- AH SÍ?
- Sí.
- O SIGA QUAN VA MORIR SON PARE, SA MARE ERA LA QUE MANAVA DE TOT... MENTRES VISQUERA
- Sí
- AIXÒ HO VA DEIXAR ESCRIT EL SEU PARE
- Sí, sí, el testament, el testament. Però, al partir, vam dir: "Que han de fer les tres xiquetes sense res?" va ma mare i els va donar ja lo que els tocae, a d'elles i a mi tamé! a mi tamé, m'entén?
- PERÒ EN DINERS?
- En terra
- A VOSTÉ SE HO VA DONAR EN TERRA, I A LES XIQUETES TAMÉ EN TERRA?
- tamé
- DINERS NO HI HAVIEN
- Hi havien però no en tenien dingú cap
- QUAN SE VA ANAR D'AMO LES SEUES TERRES QUE VA PASSAR AMB ELLES?
- Quan jo vaig marxar en amo? entonces les tenien mon pare i ma mare, enca-, no! mon pare no que ja no vivie, el meu cunyat! ui! tot ho diré! el meu germà, el meu germà i ma mare i la cunyada, quan jo vaig marxar a servir a casa ja estave el meu germà casat, sí.
- QUE VOSTÉ SE'N VA ANAR MOLT XICOTETA I ENCARA NO HAVIA PASSAT LA GUERRA NI RES..
- No, quan vaig marxar no, la guerra no
- I DESPRÉS, QUAN VA PASSAR LO DE VILLAFRANCA VA VINDRE ACÍ I VA TORNAR A CASA?
- Vaig tornar a casa però als... quinze dies ja vaig tornar a marxar a servir tamé... a Sitges.
- A SITGES? TAN LLUNY...
-[Assenteix amb el cap] Aa, mire. Quatre o cinc xiques d'ací d'este poble vam marxar totes allà (..)
- TAMBÉ D'AMO?
- Tamé, tamé ii... això ere l'any... l'any trenta-cinc, i estant allí a Sitges se va escomençar la guerra, l'any trenta-sis...
- I LA VA PILLAR ALLÍ?
- Sí. Vaig estar quatre mesos en guerra, allí, quatre mesos de guerra allí, i después pues ja van vindre les atres xiques d'ací del poble ii tots ací, i ací hasta que... hasta que es va acabar la guerra.
- ESCOLTE, PERÒ EN SITGES... COM ES QUE SE'N VAN ANAR QUATRE XIQUETES D'AQUÍ...?
- Pues mire perquè natres vam marxar allí i atres marxaven a Barcelona, a servir tamé ooo allí on fore...
- PERÒ... MOLTES XIQUETES FEIEN AIXÒ?
- Pues casi que totes.
- CASI QUE TOTES LES XIQUETES... [Li talla una veu de fons que no s'entén molt bé que diu]- No veus que ací no n'hi havie res, si estaves ací havies de treballar la terra i no, i no, res, ni te podies comprar... res! perquè, no n'hi havie diners, noo, acíi, ací la gent no, ací la gent... el que collie minjar pa, pals ga-, pa, pa passar l'any, ja fee prou, però perra no se... si no es que vengueren un corderet o dos o tres, ooo un gorrinet, oo no res, poca cosa. No... [baixa la mirada]
- NO N'HI HAVIA.
- No n'hi havie vida i avant.
- I ELS XICS TAMBÉ MARXAVEN?
- Els xics tamé, tamé, tamé, hi havie casa que a lo millor tenien tres o quatre xics, i a la que a penes podien ja... a Cuba i a França i a per ahí, a Barcelona, a veremar i tot això i a collir, [Comença a escoltar-se una veu, però no s'entén bé el que diu] sí, sí la gent se donae la vida [sospira]... no n'hi havia..
- I DESPRÉS JA VA TORNAR ACÍ... SITGES QUÈ LI SEMBLAVA? PERQUÈ SERIA MOLT DIFERENT QUE AÇÒ, NO?
- Síi, pos no res, jo ja havia estat a València i ja...
- BÉ HAVIA ESTAT A VALÈNCIA, I LA PRIMERA VEGADA QUE VA ESTAR A VALÈNCIA, QUINA DIFERÈNCIA VA TROBAR? O NO? O NO LI VA INTERESSAR RES?
- Pos, no... [fica cara d'estranayada] no me va fer res d'estrany, mira, noo... pos allí i avant, com tampoc no ixia, a cap puesto... a missa!, i de nit a resar el Rosari, ntx [fa onomatopeia amb la boca] a casa... i avant.
- I EN SITGES IGUAL?
- No, a Sitges no, a Sitges a casa, no, i només ixies el domenge, de vrespà, el domenge de vrespada... una vegada havies fregat els plats i tot això, entonces podies eixir, i a les vuit a casa atra vegà! pos aixina...
- A PASSEJAR...
- A passejar... si volies anar al cine, podies anar, si volies anar... però tampoc noo, tampoc no anaem, valie una pesseta... una pesseta el cine..
- I A VOSTÉ QUAN LI PAGAVEN?
- Allí nou duros, coranta- cinc pessetes, sí.
- I TOT EL MÓN QUE SE N'ANAVA A SITGES O A VALÈNCIA TOTES LES XIQUES I AIXÒ, TORNAVEN O HI HAVIEN LES QUE SE QUEDAVEN?
- Pues n'hi havie que a lo millor se feen novio o novia allà i se casaen i... avant, igual xics com xiques, eh? tamé n'hi va haver pos mooolts xics d'este poble que se van casar... i alguns a Cuba, iii mire, uns tios del meu home, tres van marxar... no... dos! ne van marxar-ne més però dos van tornar, però dos a Cuba se van casar, encà ve algun any una cosina del meu home, a Cuba, a Cuba van marxar-ne molts d'ací, alguns se van casar, altres van tornar, i ne van marxar-ne que eren casats! però com allí guanyaen més que ací, pues... a lo millor estaen un any o dos i después tornaen, que... antes se va passar molt mala vida [es lamenta], als pobles, avui no, avui s'està bé... [baixa el cap] n'hi haurà de tot tamé... però...
- I VOSTÉ VA PASSAR AQUÍ TOTA LA GUERRA?
- Sí, sí, tota, tota, hasta l'any trenta-nou que se va acabar.
- I VA SER MOLT DUR ACÍ?
- No, la guerra [baixa el cap] van hi haver puestos més durs que ací, ací vam anar passant... mira, minjar no mos sobrae res però anaven minjant... quee per les capitals van patir molta fam, ací no, això, ací al poble no, no teníem lo que tenim ara però en lo que teníem passavem, mire, pataques ii fesols, i cigrons i farinetes. [riu] Ai! I pa, tots pastaen, n'hi havie un forn i pastae la gent del blat que se collie, se molie i se pastae, les dones pastaen totes, sí.
- LES DONES ESTAVEN TOT EL DIA TREBALLANT PER A LA CASA.
- Sí, sí (..)
- I NO...
PER EIXEMPLE VOSTÉ DESDE XICOTETA JA SABIA QUE L'HERÈNCIA, QUE LA CASA ANAVA A SER PER AL SEU GERMÀ..
- Síii
- I A VOSTÉ AIXÒ QUE LI SEMBLAVA, LI SEMBLAVA BÉ?
- Oi pues no res! que hai de fer? Ja ho sabia! això ja ho sabien a les cases, el meu germà s'havie de quedar a casa i nosaltres havíem de marxar, quan te casares havies de marxar i avant, i ja ho sabies això.
- I AIXÒ NO FEIA...? ELS GERMANS NO SE BARALLAVEN PER AIXÒ? NO HI HAVIEN CONFLICTES?
- Ah! [baixa el cap] les herències tamé n'hi havien que se barallaven, tamé, sí..
- PERQUÈ CLAR, VULL DIR M'IMAGINE QUE HI HAURIA... [l'interrromp l'entrevistada]
- quan venien a partir-se les finques i que si la una val més i que si l'atra val menos i.. i tamé n'hi havien jaleos, tamé.
- TANT EN LES FAMÍLIES AMB DINERS COM EN LES QUE NO TENIEN...
- Sí, no... no... diners no en tenien dingú...
- NINGÚ...
- Pocs...
- VAL. I QUÈ? VOSTÉ QUAN SE VA CASAR?
- Jo? quan me vaig casar...? als divuit anys.
- ALS DIHUIT ANYS.
- Sí.
- I QUÈ? VA ARRIBAR ACÍ? SE VA CASAR ACÍ?
- Síi, el meu home ere d'ací tamé, sí.
- TOTA LA VIDA ACÍ, I ES VA CASAR ACÍ...
- Sí. I después cinquanta-set anys de casada
- CINQUANTA-SET ANYS DE CASADA!
- [assenteix amb el cap] Als no-, als setanta-nou anys se va morir els meu home, setanta-nou anys.
- I VOSTÉ SE'N RECORDA DE FESTAJAR AMB EL SEU HOME?
- Si me'n recordo de festejar? Claro que me'n recordo, mira com tots les del poble, mira els domenges a ballar i els atres dies a treballar...
- ACÍ N'HI HAVIA BALL?
- Síi, sí, sí, i avant...
- I SOLAMENT EL VEIA EL DIUMENGE?
- El domenge... ací, ací, conforme ara ja ixen molts dies, els jóvens, el dissabte o el divendres de nit ja marxen a fer festa, entonces no se ixie més que el dissabte de nit els xics ixien, però les xiques no mai, el domenge i prou.
- PERQUÈ EN EL SEU CAS EL SEU PARE, NO, LA SEUA MARE NO LI DEIXAVA EIXIR? O LI DEIA..
- No, no es que ja ere això aixina, aixina... el domenge sí, de matí pues a missa, anaves a missa, n'hi havie capellà en este poble, anaes a missa i de vrespada pues festa, però entonces no és com ara que ixen de les dotze per avant... entonces a les quatre o cinc de la vrespada ja anàvem a ballà, hasta allà les vuit, entonces a sopar i después tornaem a eixir hasta allà les deu, i a les deu, a les deu o la mitja pa les onze... a dormir...
- I AHÍ ÉS ON VEIA VOSTÉ AL QUE DESPRÉS VA SER EL SEU HOME, I FESTEJAVEN.
- Pues... quan ballaem, els que els xics tamé anaven a ballar...
- I AHÍ JA EL VA CONÉIXER I TOT...
- Jo ja el coneixia, no veu que ere d'ací? Ja el coneixia. Sí.
- I ELL QUE FEIA, TAMBÉ ERA LLAURADOR?
- No, ell ere moliner.
- MOLINER. DE QUÈ?
- de blat i fari- i civada i panís i de tot això... [assenteix amb el cap]
- I TREBALLAVA DE MOLINER?
-[sospira] síii
- I ELL NO VA ANAR A LA GUERRA?
- Tamé, tamé... sis anys! entre primer i después i después i d'això... sis, sí perquè a d'ell el van agarrar jove, ere jove, encà no haviee... encà no havie entrat en quinta, i com no havie entrat en quinta, después d'acabar-se la guerra, antonses els van sortejar, això que fan ara que els sortegen i al que li toca sí, i al que li toca... i ell tamé i li va tocà a Tarifa.
- SE'N VA ANAR A TARIFA...
- Hasta quee... no sé, va estar un any o un any o això, i entonces el van llicenciar, però después arribe a casa i se vaa, els van tornar a, no a d'ell no, cinc o sis quintes totes movilizaes... perquè es pensaen que tornae a mou-se guerra, no va eixir de Castelló, per això entonces a Castelló... i avant, coses de la guerra... això... això ja fee... això ere, quan va anar a Castelló ja ere... [pensa]... l'any... coranta-tres.
- L'ANY CORANTA-TRES, I DESPRÉS D'AIXÒ JA VA VINDRE ACÍ?
- A casa! a casa d'ell, allà al molí.
- QUE NO VIVIA AL POBLE?
- Vivie... allà a... a la que cruse el pont pa entrar ací, no ha vist que n'hi ha un casalici a ma esquerra, pues allí, allí vam viure... jo me vaig casar i vam... ell ja va nàixer allí, ell, però allò és terme d'ací de Palanques i això perteneixie a ací... i jo pos cinquanta-set anys! hasta que es va cremar tot açò, que açò es va cremar tot... l'any... fara al juny nou anys, con que en quin any ere això? [pregunta a l'entrevistadora]
- NOU ANYS FARÀ?
- Sí, el dia quatre de juny... de juliol, el dia quatre de juliol, farà nou anys.
- PUES EN EL NORANTA-CINC.
- (..) No, en el noranta-quatre, ere, en el noranta-quatre quan se va cremar.
- DEU ANYS FARÀ.
- Pues farà deu anys.
- SE VA CREMAR TOT. PERÒ, VOSTÉ SE VA CASAR... I ALESHORES VOSTÉ VIVIA AMB LA SEUA MARE ACÍ A PALANQUES...
- Sí... quan me vaig casar... al molí! al molí en el meu home.
- NO, PERÒ PRIMER AMB SA MARE I DESPRÉS SE VA CASAR I VA ANAR A VIURE AL MOLÍ.
- Sí
- VA DEIXAR CASA SA MARE I SE'N VA ANAR A VIURE AL MOLÍ?
- Sí... sí, sí.
- I A SA MARE LI VA PARÈIXER BÉ AMB QUI S'ANAVA A CASAR I TOT AIXÒ?
- Pues claro... si això ja pareixia bé a tots, no veus que ere... ho feen tots, después quan ma mare no se va valer pa res pues va vindre allà al molí en mi, com jo ara, que el dia que no me valga pa res, pues tinc tres filles, pues hauré de marxar en elles... i avant.
- ELS PARES SEMPRE... PERÒ EN EIXE CAS, SA MARE... AH CLAR PERQUÈ NO TENIA FILL, PERQUÈ EL SEU GERMÀ VA MORIR...
- Sí.
- PERÒ SI HAGUERA VISCUT EL SEU GERMÀ, S'HAGUERA ANAT A VIURE AMB EL SEU GERMÀ O AMB VOSTÉ?
- En el que haguere volgut, perquè en la nora no s'avenie, noo... s'avenie...
- EN LA NORA NO S'AVENIA...
-[fica cara estirada] jo no sé què haguere fet...
- ESCOLTE I AIXÒ ERA SEMPRE? MAI S'AVENIEN...
- Home n'hi havie de tot, n'hi havie cases que no... això... això...
- HI HAVIEN CASES QUE SÍ QUE S'AVENIEN?
- Claro, jo me vaig casar i allà n'hi havia mon sogre i un cunyat... al molí.
- QUAN SE VA CASAR SE'N VA ANAR AL MOLÍ, I ESTAVA LA SOGRA TAMBÉ?
- La sogra no va viure més que un mes, però mon sogre va viure vuit anys, i el cunyat va estar onze, a casa.
- ONZE ANYS? PERÒ PERQUÈ ERA XICOTET QUAN VOSTÉ VA ARRIBAR? O...
- Va tardar a casar-se, tenie dos anys menos que jo, tenie setze anys quan d'això, i ja tenie... trenta anys i prou quan se va casar.
- I PER QUÈ VA TARDAR TANT EN CASAR-SE?
- Mire perquè no va voler casar-se antes...
- PERÒ PERQUÈ NO VA TROBAR LA XICA...?
- Ah! no, síi, ja fee anys que tenia nóvia, però no... pues aixina...
- I TENIA DOT?
- Eh?
- VA TINDRE DOT, VOSTÉ?
- Dot?
- AIXOVAR
- Ah! això, no res perquè com no n'hi havien perres, entonces... no res, lo més preciset iii vale, no veu que no havien perres, no tenien perres dingú, justament va pillar que havia passat la guerra, si alguna casa tenia alguna perra, van ixir roïns els diners...
- VAN IXIR ROÏNS?
- Sí, al canviar de... això ja ho haurà sentit dir vosté, que van eixir els diners roïns, pues com això eree, dels rojos, iii, i ho van, ho van agarrar els Nacionals, pos la moneda dels rojos, una majoria va eixir roïna...
- I ALESHORES TOTS ELS DINERS QUE TENIEN GUARDATS JA NO VALIEN...
- A molts no, a molts no, ací, a naltres no mon van pillar molts, no, no en teníem...
- EN SA CASA NO N'HI HAVIEN
- Ni a cap casa, poc, que a lo millor si tenien cent duros, cinc-centes pessetes, ntx! [fa onomatopeia amb la boca] poca cosa.
- I AMB EL SEU SOGRE SÍ QUE S'AVENIA VOSTÉ? AMB EL SEU SOGRE SÍ...
- Va estar vuit anys i no pot dir dingú que ell me diguere a mi ress que no fea bé, ni jo a d'ell tampoc, ni al meu cunyat tampoc, mira eixa xica, eixa sagala [senyala a algú del carrer] que no és sagala no, que té cinquanta anys, esa xiqueta, filla del meu cunyat, és neboda meua, con que mira, viu a Barcelona, ha vingut ara tres o quatre dies, mai... mmmmmm
- MAI VA TINDRE PROBLEMES
- Mai! mai, mai, mai.
- I EL SEU CUNYAT TREBALLÀ TAMBÉ EN EL MOLÍ?
- Va treballar onze anys, después tamé va... treballae fora.
- SE'N VA ANAR FORA DE, DE...
- No, venie a minjar a casa, però treballae ahí baix que n'hi have una fàbrica de ciment.
- UNA FÀBRICA DE CIMENT, PERÒ AIXÒ JA VA SER CAP ALS QUÈ? CAP ALS SETANTA... O?
- Això pues ja, ja tenie esta xiqueta, sss, sss.
- I PRIMER, TREBALLAVA, QUAN ESTAVA EN EL MOLÍ, TREBALLAVA EL SEU SOGRE, EL SEU MARIT, EL SEU CUNYAT, TOTS EN EL MOLÍ..
- Sí... sí.
- I QUÈ PASSAVA? QUE LA GENT ANAVA A DUR-LIS ELS CEREALS?
- Com? [Se senten rialles de fons]
- LA GENT ELS PORTAVA ELS CEREALS?
- Sí, sí, sí, sí, molt, entonces n'hi havia molta faena, molta, molta, molta...
- EN ELS MOLIN N'HI HAVIA MOLTA FAENA?
-[Assenteix amb el cap] Después ja va canviar, com tot que ha canviat, la gent ja fa compte de, i ja no... venien el blat i [alguna dona li diu alguna cosa que no s'entén] bueno però això después de anys eh? hasta ja, això ja, ja tenie... no sé quants anys... [baixa el cap] ho podria contar si vullguera, però... ja la gent ja no pastae, compraven el pa, i venien el blat... i avant.
- I AVANT, VOSTÉS VAN TINDRE QUE DEIXAR EL MOLÍ O...?
- Nosaltres el vam deixar perquè el meu home no podia treballar, tenia una hèrnia discal, tenie una hèrnia, hasta... después se va operar i va quedar bé i tot, però ja no... ja no...
- I VOSTÉ EN EL MOLÍ QUÈ FEIA? LES COSES DE CASA...
- Jo fea de tot, també teníem terra, i teníem que anar tamé... a com ere... marxaem sempre, vu- vu- vuit anys mentre va viure mon sogre pos no, però después quan ja se vam quedar, que se pot dir que els dos sols, si anàvem al monte, els dos, si anaem a casa, els dos, tamé, ell al molí i jo a la faena de casa, i bé, no estaem... no vam, mire, no vam tindre mai ni una pelea de res, de res, de res, mai.
- I VAN TINDRE FILLS?
- Tres xiques.
- I LES VA TINDRE EN CASA?
- Sí, sí, sí. Ni cap metge, ni cap practicant, ni dingú.
- NI COMARE, NI COMADRONA...
- Res.
- VOSTÉ SOLA?
- Ma mare.
- EN SA MARE.- Sí.
-AHÍ JA VIVIA SA MARE EN VOSTÉ, O ENCARA NO?
- No, vivia ací al poble, ma mare, però... aixina, res. Ara tan de cuento i tant d'això, pos mai, ni mai males, ni mai res.
- PERÒ QUE SA MARE SABIA O QUE...
- Ací n'hi havien moltes dones que ho sabien, claro, és que els havia obligat, perquè antes no n'hi havie res.
- NO N'HI HAVIA... COMARES ACÍ NO HI HAVIA.
- No, ni cotxes pa portar-les cap a cí i cap allà, tampoc.
- PERÒ HI HAVIA A LO MILLOR UNA DONA QUE S'ENCARREGAVA DE...
Nooo, no, cada u pues s'apanyae... a lo millor si sa mare noo sabie, pues unaa atra dona coneguda o això, sí.
- PERÒ NO ERA UNA DONA QUE ANAVA PASSANT, SINÓ QUE ERA...
- I avant, pues aixina... aixina se vivie i viíem i avant.
- I AQUÍ TOT EL MÓN ERA LLAURADOR?
- Sí en este poble tots, només a Sorita que n'hi havie una fàbrica de, deee hilados, de fil, de llana, allí feen llana i fil i allí treballaen moltes xiques, però ací a Palanques no n'hi havia res.
- PERÒ AIXÒ JA ERA QUAN VOSTÉ ERA MÉS MAJOR NO? LO DE LA FÀBRICA...
- No, no, lo que quan jo ja era major ja la van dixar, bueno quan jo de casada ja la van dixar,
- AH! QUAN VOSTÉ ERA JOVE, ESTAVA LA FÀBRICA?
- Sí, sí.
- I LES XIQUES ACÍ, ANAVEN A TREBALLAR A LA FÀBRICA?
- I primer les dones de este poble moltes van anar, anaven a treballar a la fàbrica Giner, sap on està la fàbrica Giner?
- SÍ AHÍ PROP DE FORCALL?
- De Morella
- SÍ HEM PASSAT PER AHÍ... ALLÍ ANAVEN A TREBALLAR
- Allí n'hi havien, treballaven moltes xiques, d'este poble... que jo ja, jo ja les vaig conéixer dones grans però havien traballat a la fàbrica de Giner, i de Sorita i de tots els pobles, ahí a la, ui, ahí treballaven... moltes xiques i molts xics, molta gent.
- I AQUÍ TAMBÉ.
- Ahí baix no tantes, allí entre homes i dones devien treballar catorze o quinze en eixa fàbrica d'allí de Sorita, però a la fàbrica de Giner... puf! de tots los pobles, de tots los pobles, molt.
- I AIXÒ ALS MARITS I ALS PARES ELS SEMBLAVA BÉ, NO HI HAVIA PROBLEMA DE QUE TREBALLAREN D'AIXÒ.
- Claro que no... n'-, que havien de fer? O treballar allí on hi havie faena o a servir, no veu que no... a casa què? què feen tres o quatre xiques a lo millor a casa, si no n'hi havie... aixina per lo menos si guanyaven alguna perra pos tenien pa vesti-se iii, iii i això.
- I LA GENT PREFERIA TINDRE XICS, ALESHORES, PER A QUE TREBALLAREN..
- Xics o xiques, igual és, igual, igual és, això... sí, [baixa el cap] les xiques tamé treballen, tamé.
- I LES SEUES FILLES?
- Les meues filles, mire elles ja no. La més gran perquè no va voler, però la segona, és mestra, mire el mes que ve se jubile, als sixanta anys.
- ESCOLTE, PERÒ VOSTÉ LES VA TINDRE MOLT JOVE, A LES SEUES FILLES..
- Sí, als deneu anys una, la primera, la més gran, i l'atra als vint-i-tres, i l'atra als trenta... que mire...
- ALS TRENTA, DELS VINT-I-TRES ALS TRENTA?
- La, la eixa, està a Castelló, i les atres dos a Saragossa.
- I COM ÉS QUE DELS 19 ALS 23, I DESPRÉS DELS 23 ALS 30... TANT DE TEMPS DE DIFERÈNCIA?
- Ai, mire, van vindre les coses aixina, antonces no... no n'hi havie tanta cosa com ara, si la pastilla, si la punyeta [riu] entonces no n'hi havie res, per això n'hi havie cases que a lo millor en tenien cinc o sis, i més tamé... i avant.
- PERÒ AIXÒ LA GENT HO VEIA, PER EXEMPLE, QUAN TENIEN CINC, CINC O SIS, M'ESTÀ DIENT QUE JA TENIEN PROU PROBLEMES EN DONAR-LI, EN DONAR DE MENJAR PERQUÈ NO HI HAVIEN DINERS, QUAN TENIEN SET FILLS QUÈ FEIEN?
- Pues mire traure´ls de casa, lo que ja li he dit, que n'hi havien que tenien sis anys, i només per, perquè li donaren a minjar, a lo millor ala pues, mira, jo no, a lo millor n'hi havie un massover que die: "Mira si el vols enviar jo minjar li'n donaré però... diners no, mira" li guardae els gorrinos, gorrinos ja sap lo que són.
- ELS GORRINOS... FEIEN MATANSA ACÍ?
- Sí.
- PER A TOT EL HIVERN... PERQUÈ CLAR AQUÍ EL HIVERN...
- Pa tot l'any! pa tot l'any! pa tot l'any! un gorrinet i havie de durar tot l'any. Ni se matae cap pollastre, ni se maate... algun conill, conills, però del demés res.
- O SIGA LA CARN QUE MENJAVEN ACÍ ERA DE GORRINO...
- Tots los dies un trocet i au! Sí.
- O SIGA QUE MENJAVEN PA, QUE ME DIU QUE PASTAVEN PA...
- Pa, i fesols que se'n collien, se collien fesols, se collien cigrons iii, de tot lo que se collie. Fruta, quan en hi havien de temps, que ne n'hi havie molta, la gana, però después en acabar-se el temps de la fruta poss... no se'n comprae gens, dingú, ameles, se collien ametles.
- BÉ. M'ESTAVA DIENT QUE LA SEUA MARE SE'N VA ANAR A VIURE AMB VOSTÉ, I AHÍ EL SEU SOGRE JA...
- Ja no vivie, el meu sogre.
- LA SEUA MARE NO SE VA TORNAR A CASAR?
- No, no, no se va quedar viuda als cinquantaaa, als cinquanta-un any, i no es va tornar a casar, no.
- I LA SEUA CUNYADA TAMPOC SE VA CASAR?
- Tampoc.
- TAMPOC VA VOLER
- I ella se va quedar viuda més jove encara, la meua cunyà, segur que no devia voler, jo que me sé! això jo ja no...
- I VOSTÉ DIU: "QUAN JO SIGA GRAN ME N'ANIRÉ AMB LES MEUES FILLES"...
- Quan no te vallgues pa res, que te pareix que has de fer?
- I LA HERÈNCIA? QUE FARÀ? LA REPARTIRÀ A PARTS IGUALS...
- Pa parts iguales.
- A PARTS IGUALS... A VOSTÉ LI AGRADA MÉS EIXA...
- És queee avui està d'una atra manera... jo encà que les faiga a les tres iguales, la que me tindrà, tindrà la meua pensió, m'entens? que entonc- antes no n'hi havie, de pensió.
- ANTES NO N'HI HAVIA PENSIÓ. I ALESHORES EN COMPTE DE PAGAR UNA PENSIÓ PAGAVEN AMB LA CASA DIGUEM-NE.
- Pos, en lo que tenien... tu me tindràs a mi però el dia que jo falta, tindràs més que aquella o més que aquell, lo que li senyalaen més, però ara avui això nooo, això si se vol tindre coneixement, no fa falta, home n'hi haurà que no, però jooo pos tinc la pensió, i en la pensió visco. Jo visco, pues tamé después...
- VOSTÉ REPARTIRÀ L'HERÈNCIA EN TRES PARTS A TOTES IGUALS, LI SEMBLA MILLOR QUE L'ALTRA FORMA O ABANS L'ALTRA FORMA ERA COM TENIA QUE SER...
- Home, és que antes, el que se quedave en els pares tamé tenie molta obligació, m'entén? perquè arrivae que a lo millor el pare pos se quedae impedit en una cadira com de tot tocae, com ara que tamé toque de tot, pos la obligació que tenien... i avant. [Silenci] En canvi el que marxae, el que marxae, no en tenie gens, allí on anae, on se casae, allí ja li donaen, tamé, és que... [somriu]
- PERÒ QUAN UNO DECIDIA PER EXEMPLE, UNO SE'N ANAVA A BARCELONA, ARA PER EIXEMPLE UN HOME, EL SEGON FILL, QUE NO TENIA HERÈNCIA GRAN, TENIA LA SEUA HERÈNCIA LEGÍTIMA, COM HA DIT VOSTÉ, ARA EIXE HOME SE'N ANAVA A BARCELONA I LI DONAVEN LA SEUA PART O NO?
- Sí, la, laa, lo que li tocare de llegítima o de lo que d'això...
- LO QUE LI TOCARA S'HO DONAVEN ENCARA QUE SE N'ANARA...
- Sí, igual, síii, uei!
- I EIXE QUAN ESTAVA EN BARCELONA ENVIAVA DINERS ACÍ, O NO? O S'HO QUEDAVA ELL I AU?
- Això ja anae a concència de cadaú, si a lo millor vee que als pares els fee falta... Una vegada està el hereu a casa, no. Ara hasta quee... sss.
- UNA VEGADA ESTÀ EL HEREU A CASA NO?
- No, donar diners a casa, no. Ara, hasta que estave el hereu a lo millor pues si als pares els fee falta pues a la millor sí que algo els devia donar algo, però una vegà està l'hereu ja tenie la obligació l'hereu de mantindre als pares i de apanyar-se, conforme poguere.
- D'APANYAR-SE AMB LA CASA, I SI N'HI HAVIEN GERMANS SOLTERS TAMBÉ VIVIEN A LA CASA?
- Hasta casar-se tamé, si no marxaen por ahí...
- PERÒ N'HI HAVIEN TAMBÉ MOLTS SOLTERS, NO? MOLTA GENT QUE SE QUEDAVA SOLTERA DE PER SEMPRE, O NO?
- Poc, això no, ací casi es casaen tots.
- ACÍ SE CASAVEN TOTS, PERÒ SE CASAVEN TARD.
- N'hi havie de tot, per un regular no se casaven tard, no; bueno n'hi havie sempre alguno, però... conforme este cunyat meu, que ja tenie vint-i-nou anys me pareix o... això, que avui això és normal, però entonces no, i avant.
- I QUÈ LI ANAVA DIR, A VOSTÉ ACÍ AL POBLE COM LA CONEIXIEN? PER CONSUELO? CONSUELO LA DEL MOLÍ...?
- Consuelo... la molinera, de casada la molinera.
- DE CASADA LA MOLINERA, PERÒ ABANS DE CASAR-SE, LI DEIEN CONSUELO?
- I i iiiii después de casada tamé, molts Consuelo,
- SI JA, PERÒ QUE A LO MILLOR LA GENT LA CONEIXIA PER LA MOLINERS, I AIXÒ TAMBÉ PASSAVA ALS MASOS? A LA GENT DELS MASOS SE'LS DIA PER EL NOM DEL MAS? HI HAVIA GENT QUE A LO MILLOR LI DEIEN: "EIXE ÉS EL DEL MAS..."
- El del mas de tal, eixe és el de l'atre mas... sí.
- I ACÍ HI HAVIEN TERRES QUE EREN DE TOT EL POBLE? O NO
-[sospira] Monte, n'hi havie monte, pinà, pinà, pins, n'hi ha molt de pins, que ere del, del govern. Això jo, era molt menuda quan ho van partir i com antonces se gastae tanta llenya, no és com ara que butano, que d'això, que d'allò, antonces tot anae ennn en llenya, tot foc, pues la gent del poble no tenie llenya i si anaen al comú que ere del estat pues n'hi havie un forestal que sempre d'això, i van acordar de comprar-li-ho al estat i después el van partir pa totes les cases del poble, a tots igual, un tros.
- CADA UNA DE LES CASES TENIA UN TROCET DE MONTE. I LI HO VAN COMPRAR A L'ESTAT AMB QUINS DINERS?
- Ah! pues en els diners quee que van poder.
- CADA CASA VA FER UNA ARREPLEGADETA, O COM?
- Que entonces tampoc devia de valer molt. Si a lo millor van poder arreplegar cent duros, pues alamillor pues: "Posem cent duros i avant" o menos o més, jo no ho sé lo que d'això, però a casa meua... i com el pinar tot igual no és, pues van fer tres trossos a cada casa, tres trossos, un trosset a on ere per a més bo, un atre trosset on n'hi ere ni molt bo ni molt roïn, i un atre trosset on ere roïn, perquè si ho feen tot junt, a lo millor a uno li pillave lo que ere bo i a l'atre lo roïn, i aixina, totes les cases tenien tres trossos, totes, totes, totes, totes, ara después ja van haver que ho varen vendre, que ho varen, i ja n'hi havien que tenien més.
- I CADASCÚ DEL SEU TROSSET FEA LO QUE VOLIA...
- Lo que volia, sí.
- I SI HI HAVIEN ABRES PODIA DECIDIR TALLAR-LOS?
- Sí, sí, sí.
- I ARA PER EXEMPLE, UNO QUE HAGUERA REPLEGAT UNS DINERS, PODIA COMPRAR-LI A L'ALTRE EIXA PART?
- Si n'hi havie algú que la volia vendre, pues li la comprave, mon pare ne va comprar-ne la part de, de unn, d'un... d'una germana, una germana que es va casar a un mas, i com tenien pinà allí al mas, a ells no els fee falta, i mon pare li ho va comprar.
- LA GERMANA DEL SEU PARE SE VA CASAR AMB UN HEREU?
- Sí, un hereu d'un mas.
- I VOSTÉ ANAVA A EIXA CASA A VISITAR-LOS O NO?
- Síi, síii
- PER EXEMPLE SE FEEN DINARS FAMILIARS O AIXÒ?
- Síii quan se fee la matansa del gorrino, pues tamé
- QUAN SE FEA LA MATANSA SE REUNIA TOTA LA FAMÍLIA? I ELS CONVIDAVEN A DINAR I...
- Sí feen el dinar i això, i quan tu fees a casa teua pues igual, i jo quan me vaig casar allí al molí pues igual, n'hi havia vegaes que n'érem més de trenta a dinar el dia que mataem el gorrino, pos venien les, les meues nebodetes filles del meu germà que va morir a la guerra, i después la família que tenie el meu home, tios i cosins i tot, sí.
- I AIXÒ SE MATAVA UNA VEGADA A L'ANY, PER A TOT L'ANY.
- Una vegada a l'any.
- QUAN? QUAN FÓRA, O A LO MILLOR ERA A L'HIVERN O...
- A l'hivern, a l'hivern quan fa fred, que sinos la carn se farie malbé, nos com ara que ara colsevol té un congelador i fiquen la carn al congelador iii...
- EN AQUELL MOMENT TENIA QUE SER A L'HIVERN.
- A l'hivern perquè fee fred i la carn pues se mantenie, se salae, i después se penjae, i avant.
- I AMB AIXÒ QUE FEEN, MATAVEN EL GORRINO I DESPRÉS FEIEN QUÈ? AMB EIXA CARN QUÈ FEIEN?
- Pos... se feen botifarres tamé, sap lo que són botifarres? i llenguanisses i xoriços i les peces més grosses, els pernils, les espatles i això se salae i después pos se tenie quinze dies o aixina en sal i después se penjaen i s'assecae, com ere d'hivern, s'assecae, i después pos mira, pa tot l'any, i amb això se passae i i carn, res més, a la millor quan eren les festes. A la millor n'hi haven cases que això ja heu feen les cases que eren més, a lo millor mataen una ovella, se la partien pa quatre cases, en quatre parts i passaven les festes i això, però poc, això molt pocs, les cases que eren millors, sí.
- I VOSTÉ QUAN SE VA CASAR SE'N RECORDA COM VA SER LA BODA I TOT?
- Ui la boda, no res, mire, un dinar i avant.
- I QUÈ SE MENJAVA AQUÍ... EL DIA DE LA BODA D'UNA QUE SE MENJAVA? QUÈ ERA LO TIPIC, ALLÍ A VALÈNCIA HI HA LLOCS QUE LO TIPIC ERA FER PAELLES...
- Ací pos, después ja han fet més coses, però antonces pues mire una olla de cigrons iii una mica de caldo i un plat de sopa i después els cigrons i això i avant, lo que n'hi havie, ara después ara mire se case uno i a un hotel, el dinar a un hotel, una comunió a un hotel, tot, que han canviat molt els pobles, n'hi ha de tot no? però per un regular, pos tenen diners la gent.

[Segona part de l'entrevista]

- BÉ, A VEURE... ACÍ HI HAVIA ASSAMBLEA DE VEÏNS?
- Què és això?
- SAP AIXÒ QUE SE REUNIEN ELS VEÏNS PER A PARLAR... PER EIXEMPLE AIXÒ QUE M'ESTÀ DIENT QUE ACORDEN DE COMPRAR EL MONT EN UN MOMENT DONAT, NO?
- Sí, pues això l'ajuntament
- L'AJUNTAMENT ERA QUI...
- L'alcalde, n'hi havia l'alcalde iii l'ajuntament i se creidaen tots i acordaen això o allò o lo que fore, sí.
- PERÒ HO ACORDAVEN ENTRE TOTS, NO?
- Entre tots, entre tots, síi.
- I A EIXA ASSEMBLEA PER EIXEMPLE QUI ANAVA? EL SEU PARE? ELS HÒMENS DE LES CASES?
- Pos els que eren d'ajuntament, i n'hi havia vegades que cridaen a tot lo poble; el que volia anar anae i el que no volia anar no anae.
- I SE TRACTAVEN ESTES COSES, PER EIXEMPLE AIXÒ DE COMPRAR EL MONTE...
- Sí, això... i tot lo, si volien fer alguna cosa al poble o lo que d'això, pues acordaen i avant. Jjo me'n recordo que tamé un aguacil en una trompeta, voltae el poble ii "A las ocho de la nochee, que acudan en el ayuntamientoo" i au, el que volie anae ii el que volie pues no anae, i avant, un pregoner d'eixos [somriu] que això vosté ho habrà vist a les, al es festes, pos eso.
- I SE REUNIEN TOTS I A LO MILLOR DECIDIEN...
- I a la millor allí discutien i algunes vegades se desavenien un poc perquè els uns volien una cosa i els altres una altra, però acabaen pues acordant lo que fore i... la majoria i avant i feen lo que els pareixie, arreglar camins o, o...
- I TOT AIXÒ AMB QUINS DINERS HO FEIEN?
- Això? en, en, la gent del poble sense cobrar res.
- HO FEIEN LA MATEIXA GENT DEL POBLE SENSE COBRAR
- Sí, sí
- ENTRE TOTS DECIDIEN PER EIXEMPLE QUE HAVIEN D'ARREGLAR EL CAMÍ D'AHÍ DAVANT, I TOTS OBRAVEN PER A...
- Pos anaen i avant, deien a jornal de vila que dien, dien: "Pues a tu te toca un jornal an aquell un atre,..." i sí.
- A JORNAL DE VILA
- De vila, de vila que dien.
- I AIXÒ QUÈ? EN QUÈ SE TRADUIA AIXÒ?
- Eh? pues no res! li dien això però anaen però no cobraen: "Ala pues a tu te toca fer un jornal a l'atre un atre..." i, i, i ho feen
- SE REPARTIEN EL TREBALL?
- Sí, sí, sí.
- EN COMPTE DE DEMANAR-LI ALGÚ QUE HO FERA I PAGAR-LI COM HO FAN ARA, O FEIA LA MATEIXA GENT DEL POBLE
- Pos... antonces sí, ara sí quan ja donaen diners pal poble [li pregunta a una dona del carrer] és que me diu que com feen, i jo dic: "pues acordaen..." [la dona diu: "a volta de vila"] a volta de vila, i ella no ho sap [torna a parlar la dona del carrer: "tu, tu i tu te toque..."] mhe [onomatopeia]
- I AIXÒ QUI DICIDIA A QUI LI TOCAVA, L'ALCALDE?
- Pues entre l'alcalde i tots els que n'hi havien, acordaen i ja ho sabien: "pues si ham d'apanyar això, pues mira, els jornals que s'haiguen de fer i...,tu això, i..." [la dona del carrer torna a parlar: "cada casa porta un jornal o dos i avant"] i avant, sí. Después pues ja n'hi hagut coses, ja n'hi ha hagut, ja han donat diners, però això ja ha segut ara que ja erem grans natres, ficar l'aigua pel poble i tot lo que és d'això pues ja... donaen diners, però primer noo... ui! si anàvem a portar l'aigua pa beure d'allà baix del barranc, que unes costeres i...
- I LES PUJAVEN CAMINANT? L'AIGUA D'ON LA DUIEN?
- D'allà baix.
- D'ALLÀ BAIX DEL BARRANC AQUELL DE...
- del llavador [la dona del carrer diu: "en els cànters"]
- EN ELS CÀNTERS EN L'ESQUENA? PUJAVEN ELS CÀNTERS A L'ESQUENA DES DELS BARRANCS?
-[Assenteix amb el cap] Sí.
- I PER LLAVAR LA ROBA I TOT ANAVEN ALLÍ?
- Al llavador, sí, allà baix al llavador.
- I BAIXA CAP ALLÀ, LLAVA I TORNA A PUJAR...
- Ah! sí senyora, sí.
- I EIXA ERA L'ÚNICA MANERA DE TINDRE AIGUA
- Claro, tota se tenie que portar al coll. [la dona del carrer diu: "el meu avi va haber d'anar a Castelló a fer el pont, a peu, dos vegaes, pa arreglar lo del pont"] ací primer no estae el pont.
- EIXE PONT PEL QUE HEM PASSAT NO ESTAVA?
- ntx! [fa onomatopeia de negació] [la dona del carrer diu: "uns noranta anys tindrà eixe pont, mon pare va treballar"] eh? ton pare va treballar? el meu germà tamé, tamé, que tenie catorze o quinze anys, i ara quant ne? no sé quants tindrie ara, el meu germà tenie divuit més que jo [se senten veus de fons. No s'entén què diuen, però ella contesta el següent] més de cent anys ja deu fer.
- I COM PASSAVEN A L'ALTRA BANDA?
- Com passaen? pues mire, quan baixae molta aigua, teníem que anar a voltar, vosté sap a on està la Todolella? que n'hi ha un pont allí, pues a voltar per allí...
- O SIGA FINS A LA TODOLELLA CAMINANT...
- Sí, si els pillae al costat d'allà, del, del per allí, i si, i si est- si els pillae per ací, pues per allí o a Aiguaiva [Aiguaviva], Aiguaiva no deu saber on és... pues a vint quilòmetros de Sorita, més cap a Aragó, al pont de Canadilles, o vint-i-cinc que no estigue, al pont de Canadilles que dien, i quan n'hi havie poc, que baixae menos aigua, ficaen una palanca allí a baix al riu...
- UNA BARQUETA?
- Una palanca és una fusta ampla aixina [com un tauló pareix que indica]  i llarga, d'un costat a l'atre i per allí se passae, i i i i molts trossos en pedres, una pedra ací, una pedra allà, lla, lla, lla i per damunt i ja, hasta que van fer el pont [la dona diu: "el pont nosaltres sempre l'hem conegut"] jo sempre l'hai conegut, el pont sí, el pont sí, sempre, devia ser menuda quan el feen...
- I A MORELLA I TOT AIXÒ ANAVA MAI VOSTÉ? NO ANAVEN MAI?
- A Morella moltes vegaes hai anat! A peu! en el matxo del ramal, però moltes! Als catorze anys ja anava, me ficaven una robeta de cebes, una robeta de pataques i dos tonteries, i: "Ala ves, a vendre-ho a Morella, que ham de pagar la contribució i no tenim diners" i, i, i això ho feen molts d'ací d'ací del poble, molts, molts, ham de pagar la contribució i pues mira, anaves a Morella, i a lo millor fees cinc o sis pessetes, [se senten veus de fons que no s'entenen bé i ella contesta:] però entoncces n'hi haven molts que a lo millor pagaven tres o quatre pessetes de contribució, estae tot, estae barat entonces, barat, pal temps que estae, car, més car qu'ara, més cara qu'ara...
- MÉS CARA QUE ARA.
- ui, pues no he anat vegaes jo a Morella, a vendre.
- I LA CONTRIBUCIÓ DE QUÈ DEPENIA, LA CONTRIBUCIÓ DE QUE DEPENIA? DE LO GRAN QUE FORA LA CASA? O DE QUÈ DEPENIA LA CONTRIBUCIÓ?
- De la terra i de la casa, que ara tamé se pague contribució, tamé.
- ELS MASOS PER EIXEMPLE QUE TENIEN MOLTES TERRES PAGAVEN MÉS?
- Hom-, pos, i els del poble tamé, el que tenie més pues més i el que tenie menos pues menos, i avant.
- I LA TIA SEUA EIXA QUE SE VA CASAR AMB UN HEREU? EIXA GERMANA DEL SEU PARE QUE ES VA CASAR AMB UN HEREU... VOSTÉ RECORDA... ERA MÉS JOVE QUE EL SEU PARE? ERE LA MÉS XICOTETA?
- Com vol dir la més xicoteta... la més menuda? Sí, ere la més menuda.
- I VOSTÉ SE'N RECORDA... VOSTÉ JA VIVIA QUAN SE VA CASAR O NO?
- Noo, no, no
- ENCARA NO VIVIA... PERÒ SÍ SE'N RECORDA D'ANAR ALLÍ AL MAS I...
- Al Mas de Blasco, claro que me'n recordo, clar que me'n recordo bah!
- I ELLA NO SE DUIA BÉ AMB LA SEUA SOGRA, O SÍ?
- Síi, ella... allí la volien molt a ma tia.
- I EIXA VA TINDRE FILLS?
- Sí, dos xiques
- DOS XIQUES, I QUI SE VA QUEDAR AMB EL MAS? LA MAJOR?
- La major.
- LA MAJOR SE VA QUEDAR AMB EL MAS. I ARA PER EIXEMPLE, EN UN CAS QUE LA SEUA TIA NO HAGUERA TINGUT FILLS, QUÈ HAGUERA PASSAT AMB EL MAS?
- Ai pues mire, al fer-se vells si no tenen fills ho perd-, elss nebots hereten lo...
- ELS NEBOTS?
- Els nebots o an aquell que li ho deiexen ells, a la millor fan testament i li ho deiexen a uno que no és res.
- AIXÒ PASSAVA?
- A, de tot devia passar això.
- ALS NEBOTS TAMBÉ SE'LS DEIXAVA? PER EXEMPLE, SI NO TENIEN, PER EXEMPLE ARA IMAGINE QUE LA SEUA TIA...
- O a la millor en aquell que els cuidae, al fer-se vells... no tenien fills, i al fer-se vells, pues an aquell que els cuidae li deixàven lo que tenien i avant.
- AQUÍ LO IMPORTANT ERA QUI CUIDAVA ALS AGÜELOS QUEN SE FEREN GRANS.
- Claro, claro.
- I QUI ANAVA A CUIDAR-LOS PUES EIXE SE QUEDAVA AMB EL MAS O AMB LA CASA, NO?
- Claro, sí.
- I TENIEN UN NOM PER A DIR, PER EIXEMPLE, UNO ERA L'HEREU, QUE ERA EL PRIMER, BO A QUI LI DEIXAVEN TOT, A L'AMILLORAT
- El primer o... això és com venie, hi havie que no eren el primer...
- SÍ, DONCS L'AMILLORAT, SE DEIA, NO? I ALS ATRES COM SE LI DEIA, O NO TENIEN NOM?
- Pues no res se'ls die.
- NO RES, QUE S'HAVIEN QUEDAT SENSE HERÈNCIA...
-[la dona del carrer diu: "no sense herència no, tampoc, els donaven una finca, o una casa, o...] un tros de terra o...
- SE PAGAVA ABANS AMB FINQUES QUE AMB TERRA?
- Claro diners no n'hi havie, pues mira...
- O AMB FINQUES O AMB TERRA, NO? PERQUÈ DINERS NO N'HI HAVIE.
- Si les finques és terra, lo que és que nosaltres [la dona mira a la dona del carrer i riu] lo que és que nosaltres...
- VULL DIR AMB CASES, VOLIA DIR AMB CASES, QUI TENIA MÉS D'UNA CASA LI PAGAVA AMB CASA.
- Pos això segons, si a la millor n'hi havie alguna casa que tenien dos cases i li'n volien donar una li la donaven o sinos pos se les quedaven ells, això segons, segons lo que volien.
- MOLT BÉ, CONSUELO PUES JO CREC QUE JA HEM ACABAT. VOL CONTAR-ME ALGUNA COSA MÉS?
- Què li hai de contar jo? si ja li he contat tot.
- PERÒ M'HA CONTAT MOLTES COSES, SEGUR QUE SE LI QUEDA ALGUNA COSA AHÍ QUE NO M'HA CONTAT...
- No, no
-NO VOL CONTAR-ME RES MÉS? NO SE SAP NINGUNA FRASE FETA D'EIXES D'ACÍ, NI NINGUNA CANÇÓ...?
- Jo no, no [riu]. Pilar, vols cantar tu?
- NO NINGUNA DITA D'EIXES... ABANS M'ESTAVA DIENT, QUI TE UN FILL TÉ UNA FILLA.
- Ah! això ho dien quan, mira: "Que ham tingut un atre xiquet" "- No patisques que el qui té xics té xiques" Claro, al casar-se pues ja té, ja té una xica, i avant.
- NO PATISQUES ELS DEIEN....
- Síii
- PERÒ IGUAL VOLIEN TANT XICS COM XIQUES...
- Igual, igual, cadaú a prendre lo que venie i avant.
- MOLT BÉ.

[MUSEU DE LA PARAULA. Arxiu de la Memòria Oral Valenciana. Museu Valencià d'Etnologia. Diputació de València. MOH74-Palanques-D22.] museudelaparaula.es


 

www.portell.tk  -  portellweb@yahoo.es

Recopilació bibliogràfica i transcripcions de Jacint Cerdà