PORTELL s. XX                                                                            www.portell.tk


 

ANY

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

 
 
l'Albareda Castellfort Cinctorres Forcall Herbers la Mata Morella Morella Olocau Palanques Portell Sorita Todolella Vallibona Villores

s.XX Entrevista a Jaume, un veí de Vallibona, nascut l'any 1922. La gravació està en el Museu de la Paraula. Arxiu de la Memòria Oral Valenciana. Forma part de més de 300 entrevistes digitalitzades i enregistrades en format audiovisual a principis del segle XXI. Copiem la transcripció:

-VALE MOLT BÉ, JAUME COMENÇAREM PERQUÈ ME DIGA L'ANY EN QUÈ VA NÈIXER I ON VA NÈIXER.
-Vaig nàixer aquí i l'any vint-i-dos de... mil nou-cents vint-i-dos
- MIL NOU-CENTS VINT-I-
- O siga, el dia vint-i-cinc de juliol [pareix que hi ha un tall de l'entrevista]
- TORNEM A REPETIR LA PREGUNTA, ME DIU L'ANY QUE VA NÈIXER I ON.
-El dia 22 de Juliol, no, ho he dit malamanet [senyala la càmera]
-NO PASSA RES, NO SE PREOCUPE.
-Bueno total, el dia 25 de Juliol, que a mi em diuen Jaume, de l'any 1922.
-I VA NÈIXER ACÍ A VALLIBONA?
-Aquí a Vallibona.
-I EN ESTA CASA O EN QUINA CASA?
-Nooo! no en una atra casa d'allí.
-EN UNA CASA D'ACÍ DEL POBLE?
-Del poble sí, de casa els pares.
-QUI VIVIA EN EIXA CASA QUAN VOSTÉ VA NÀIXER?
-En aquella casa?!! pos els meus pares i tres germans més que jo tenia.
-TRES GERMANS MÉS MAJORS?
-No, el major sóc jo.
-EL MAJOR ÉS VOSTÉ. VIVIEN ELS PARES I ELS FILLS...
- Els pares i els fills, clar
- NI ELS AGÜELOS...
-Sí va haver una agüela, recordant-me'n jo, que els agüelos abans sempre estaen en los fills, quan eren vells.
-SEMPRE ESTAVEN EN ELS FILLS?
-Sí, els cuidaen, los fills los cuidaen.
-I PER QUÈ SE QUEDAVEN...? EN CASA DE QUIN FILL SE QUEDAVEN ELS AGÜELOS A VIURE?
-Això sí que... home si no feen hereu, lo que a lo millor se renyien per tindre'ls, aixina com ara no els vol ningú, antonces tots volien tindre els agüelos.
- TOTS VOLIEN TINDRE'LS?
- Sí.
-PER QUÈ?
- perquè els agradae tindre'ls, cuidar als pares.
-ELS AGRADAVA CUIDAR ALS PARES. I AIXÒ DE FER HEREU? AIXÒ DE FER HEREU, QUÈ ÉS?
- Això de fer hereu pues si un és, el que s'encarregue dels agüelos i no d'això, a lo millor li dixen la mitat de lo que tenen, si tenen alguna finca o d'això, els ho, ho, ho dixen an ells i el demés per als atres, però ell s'ha de fer càrreg dels pares.
-I AIXÒ PASSAVA ACÍ EN EL POBLE?
- Claro, a tots los pobles de per ací.
-I EN ELS MASOS TAMBÉ PASSAVA AIXÒ?
-Igual, als masos casi ere segur, que feen un hereu i aquell se quedae después en lo mas i abonae, per al cas, an ell li donaen la mitat de la masia i els atres fills l'atra mitat entre tots, i aquell se quedae en los agüelos.
-LA MITAT DE LA MASIA ÉS LA MITAT DE LA CASA?
-Nooo, la mitat de la finca, la masia i la mitat de la finca! bueno, una masia té, posem dos-centes hectàrees, de terreno, per a tindre ganao i sembrar i tot allò, i el hereu li donaen la mitat d'allò i l'atra mitat per a tots los germans, però ell se fee càrreg dels agüelos quan se feen vells.
-SE PARTIEN L'HERÈNCIA.
-La herència, la mitat per an ell, normalment ere aixina, i l'atra mitat si eren quatre fills entre els quatre, i si n'eren dos entre els dos.
-I TENIEN GANAO, ME DIU.
-Ganao, sí.
-PERÒ PER EIXEMPLE QUÈ TENIEN OVELLES?
-Ovelles i cabres, cabres d'eixes blanques que són de terreno com este que és poc bo.
-I PLANTAVEN?
-A no, ací és criae de tot, aquí los bancals són estrets i això però la terra molt bona, i una temperatura prou bé, que estem a sis-cents i pico, sis-cents seixanta-sis i aquí se criae de tot, de tot, de tot, oli i vi, i fruita de tota classe, i pataques al riu, que el riu estae voltat de horts, de lo menos vint quilòmetros de horts, de horts però rascant al riu, agarrant l'aigua del riu, que ací el riu baixae sempre, quan no baixe és ara después d'estes sequíes, pataques se'n feen moltíssimes, sí.
-O SIGA QUE MOLTA PART DE LO QUE MENJAVEN EREN PATAQUES.
-Aquí tot... minjaen de lo que culliem tots, érem agricoles total, i no teníem [inintel·ligible] estae el carbó tamé que és la indústria que aguantae, que donae les quatre perres al poble, sí.
-I QUI NO TENIA HORTA NO MENJAVA... NO TENIA TANTA POSSIBILITAT DE MENJAR?
-Tots ne teníem, poc o molta tots, sí.
-EN ELS MASOS MÉS? O NO?
-No en els masos a lo millor menos, però en tenien prou per a casa
-MENOS QUE LA GENT DEL POBLE? MENOS HORTA QUE LA GENT DEL POBLE EN ELS MASOS?!
-Home, l'horta ací ere tot a la vora del riu, als pobles, als masos també en tenien però el qui no tenie molta aigua sobranta no tenie tant hort... sí. I preocurae fer pa casa i avant, ara pataques ací se'n venien moltes a la vora del riu, que l'horta estae tot al voltant d'horts, el riu estae tot volt-... baixant tot al baix del riu a un costat i atre a molts de puestos, horts, i de lo que més se cullie pataques i avant, perquè tomates i totes eixes coses, com no ere puesto pa vendre-les pues la pataca se venie, tomates i llegums d'eixos, eixos los feen pa casa i después les pataques i se'n venien bastantes.
-I QUÈ LI ANAVA A DIR? I LA CASA EIXA ON VA NÈIXER VOSTÉ ERA DEL SEU PARE?
-Sí.
-I L'HAVIA HERETAT O L'HAVIA COMPRAT?
-El pare?
-SÍ
-Ere de... sí l'havie heretà.
-DE LA SEUA FAMÍLIA?
-Ma mare.
-AH! ERA CASA DE SA MARE.
-Sí, i ara la té un germà meu que adés estae ací també.
-QUE L'HA HERETAT TAMBÉ ELL?
-No! li va tocar a un germà més menut que jo tinc, que tenia perquè ja s'ha mort, ere el més jove, mos portavem deu anys i ja va morir, d'un càncer i avant, que ere practicant i estae a Barcelona i... [mira la càmera] i això. I ara la té, la va comprar un germà meu quan se van anar a Barcelona.
-PERÒ LA SEUA MARE, ANEM A VORE, ELS AGÜELOS DE LA SEUA MARE VIVIEN ACÍ EN EL POBLE? ELS PARES DE SA MARE, VULL DIR, ELS PARES DE SA MARE VIVIEN AL POBLE?
-Van viure, sí.
-I ELS PARES DE SON PARE TAMBÉ VIVIEN EN EL POBLE?
-Tamé, i a una atra casa, en el mateix casi carrer però en una atra casa, bueno aquí com, abans no n'hi havien cotxes, si anaves a fer festa havies d'anar a Morella o a Rossell, però a peu.
-A PEU, PUES ÉS UN CAMÍ PERQUÈ HI HA BON CAMÍ.
-Sí, però la joventut tot ho pot, i total com sempre s'estae ací, pues mira jaaa... havies d'astar... no ixies a cap puesto que no n'hi havie cap cotxe, més que els dies de festa si volies anar i si volies anar a fer festa a un atre poble això, però aquí se'n feen moltes de festes, aquí venia molta gent a fer festa, sempre.
-ERA UN POBLE MOLT IMPORTANT?
-Dels més importants, per la indústria del carbó, que ací quan no n'hi havia cap perra tots tenien mil duros al cul de la caixa, els que anaven a la carbonera.
-I A VOSTÉ QUI LI VA ENSENYAR AIXÒ DEL CARBÓ?
-Mons pares!!!
- ELS PARES.
- claro.
-VENIA DE... ALS SEUS PARES ELS VAN ENSENYAR ELS AGÜELOS I AIXINA...?
-Els agüelos, als pares, i els pares als fills i después te n'anaes cap ací, cap allà, allí on se presentae a fer carbó, ara jo en un punt vaig ascomençar a comprar bosquet i fea carbó i después ja em vaig buscar un camió i portar-ne a València, vaig portar moltíssimes camionaes...
- DE CARBÓ.
- De carbó. I a Massamagrell... sí [mira la càmera].
-A VORE ELS SEUS, SA MARE I SON PARE QUAN EREN XICOTETS VIVIEN ACÍ EN EL POBLE, I DESPRÉS SA MARE VA HERETAR LA CASA DELS SEUS PARES, A CANVI DE QUE SE QUEDARA AMB ELLS. TENIA GERMANS SA MARE?
-Sí, sí, tres germans, no, dos germans més i ella.
-I AIXÒ QUÈ? COM SE REPARTIA L'HERÈNCIA? QUAN ENCARA VIVIEN ELS AGÜELOS?
-Normalment sí, i quan ere obligat a partir-se pues ere quan se morien, entonces se ho partien i avant.
-I A SA MARE LI VA TOCAR LA CASA.
-Sí [mira la càmera]
-ON VIVIA, I SE VA QUEDAR AMB L'AGÜELA.
-No, l'agüela la tenien... jo casi no me'n recordo, que va morir l'agüela però d'això... la tenien entre tots, bueno una temporadeta cada u, i de l'agüelo no me'n recordo, l'agüelo també va morir de càncer o no sé què, fumae molt diu que, t'estic parlant dels pares de la mare.
-I EL SEU PARE VA HERETAR ALGUNA COSA DEL SEUS PARES?
-Sí, terres, terres i casa també.
-A TERRES I CASA? PERÒ COM QUE LES FAMÍLIES DEIXAVEN TANT, HEM ANAT PREGUNTANT I MOLTES FAMÍLIES DEIXAVEN... EN EL CAS DELS MASOS, PER EXEMPLE, ENS DEIEN: "DONCS A MI ME VA TOCAR EL MAS, I AL MEU GERMÀ UNA CASA EN EL POBLE, I AL MEU ALTRE GERMÀ LI VA TOCAR UNA ALTRA CASA". I COM ÉS QUE ES TENIEN TANTES CASES?
-Ah!! pos n'hi havien, i les tenien, però no eren cases queee, que n'hi havia un corral, a les cases abans estae el matxo a baix, al piso més avall, el matxo que el tenien pa llaurar, i tot això perquè entonces tot se fea en caballeria, i normalment eren matxos, i ahí pues en una casa estae tot, los animals i les persones.
-BAIX ELS ANIMALS I DALT LES PERSONES. I M'ESTAVA DIENT QUE EN ELS MASOS HERETAVA UNO, NO?
-Nooo això si volien, que també n'hi havia que es partien, a bandes iguales, però normalment se solie fer un hereu, que diuen.
-I ERA XIC O XICA L'HEREU?
-El que s'astimaven més, però casi sempre ere xic, o el major, i si... però casi sempre feen al xic... sí, perquè ere el que havie de dirigir, entonces tot se fea per a dirigir l'agricultura i havien de ser els hòmens, i sempre preferien de que, de que haguere l'home que no haurie problemes per a treballar la terra.
-I LA DONA EN UN MAS QUÈ FEIA?
-Ah! la dona en un mas pues mira, tot lo demés [mira a la càmera] cuidar del ganao i fer les faenes de casa, que pastaen, tots pastaen se feen lo pa a casa els masos, tots tenien forn i feen lo pa a casa, totes eixes coses que són més aptes per a les dones, lo pesat pals homes però... sí.
-EN SA CASA TENIEN ANIMALETS O NO?
-Sí, també teníem unes ovelletes, i quan aixíem d'ascola a guardar, i abans pels carrers s'aumplien de, que n'hi havia, en este poble n'hi havia més de cent matxos o dos-cents a lo millor en este poble, totes les cases tenien un animalet!! pa portar el fem als horts i tot això, com a la quadra se fee de tot, se tire el fem i tot allò, i entonces no n'hi havia guano, posss elll fem anaen tots recelosos, natros quan érem jovenets que anavem a escola aixíem d'ascola, abans d'entrar a escola a plenar un cabàs de fem.
-I A DUR-LO A L'HORT?
-No a l'hort no, a l'hort ja se'n cuidaven ells, en matxo i sària per cada uns dies... a un femer, a un puesto que s'arreplegae el fem, i después en los matxos pues... quan ere el temps dels horts a carrega'l i cap a l'hort.
-I DESPRÉS A ESCOLA.
-I després a escola, de matí abans d'escola això.
-A ESCOLA ANAVA ACÍ VOSTÉ? ACÍ A VALLIBONA?
-Sí. Hasta els tretze anys, i entraem als sis, sap més un xicuelo [mira a la càmera] ara als tres anys que natros sabíem als sis, als catorze quan aixíem.
-APRENIEN MOLT POQUET.
-Poc [mira a la càmera] jo encà sabia les quatre regles i algun problema i tot això, però faltes d'ortografia uff!... sí home sí.
-I ELS PARES VOLIEN QUE ANÉS A ESCOLA O DEIEN "NO, AIXÒ NO SERVIX PA RES"?
-Sí, sí: "Eh! a escola" aquí n'hi havia un mestre i una mestra i anaen pos quaranta o cinquanta, de xics...
-QUARANTA O CINQUANTA SÓN MOLTS, XICS I XIQUES JUNTS?
-Nooo, les xiques en una mestra i els xics en una atra... sí. Iii claro, no mos podien ansenyar molt perquè haviem de tindre, eren les seccions o no sé, la primera secció, i la segona i la tercera tal, i hi havia vegades que havien de tirar els més adelantats que ja estaen a punt d'ixir per a que ajudaren a repassar als dee, als de detràs, sí [silenci] poc saber, eh? poc no, no gens, natros encà mos hem defensat, encara.
-PERÒ EL SEU PARE NO HAVIA ANAT A ESCOLA, O SÍ?
-Síi, sí, sí.
-I VOLIA QUE APRENGUERA VOSTÉ TAMBÉ COSES.
-"Sobretot que s'ha de saber fer una carta bé i saber de números, i a escola i apliqueu-vos" [diu com si parlara son pare].
-UNA CARTA I NÚMEROS.
-Sí saber fer una carta iiii saber de números.
-PERÒ UNA CARTA DE QUÈ? PERQUÈ VOLIA QUE SAPIGUERA ESCRIURE UNA CARTA?
-Home! pa escriure una carta per a saludar a un o d'això! Una carta vol dir una carta, si vols parlar en un, com entonces no n'hi havia telèfono una carta i sello i au!
-I NÚMEROS PER A QUÈ? PER A PORTAR ELS COMPTES DEL CARBÓ I AIXÒ O...
-No, no els números per a saber cuentes i que no t'anganyen que dien...
-QUE NO T'ENGANYEN... AH! PER SI T'ENGANYAVA L'ALTRE, PER SI FEIES NÚMEROS I L'ATRE T'ESTAVA ENGANYANT?
-Claro, sí, los pares, los pares això era lo primer que te dien [mira a la càmera]
-QUE NO T'ENGANYAREN?
-No, Que deprengueres! que posares atenció i que cregueres als mestres, als mestres també els dien: "si necessiten un caulet, arrea, arrea".
-SI NECESSITEN QUÈ?
-Un caulet, una bufetà, bueno una bufetà no, un caulet és més moll [riu] sí, això els ho dien, i tenies tan de respecte dels mestres com als pares, aixina com ara que sentixes eixes animalaes de que els xicuelos desafien als mestres i tot això, pues no n'hi havie cap poble que, cap xicuelo que ho feia això, volien tant als mestres com als pares.
-I A VOSTÉ LI AGRADAVA ANAR A ESCOLA.
-Sí, jo la regla de tres ja la sabia quan vaig ixir i me dolia en l'ànima que els números m'agradaven en deliri, però bueno a treballar, pues au! a treballar, a ajudar als pares, a ajudar als pares que la terra donava molta faena, i només se pensae en collir minjar, los diners no n'hi havien i no pensae dingú, en tindre per a pagar la contribució ja no pensaen més que en plenar la casa de minjar, perquè lo que es collie ere pa tot l'any.
-I SI QUE SE... PER EIXEMPLE IMAGINE QUE VOSTÉ TENIA... PATATES PERQUÈ TENIA TOT EL MÓN PERÒ ARA IMAGINE QUE TENIA, ARMELES, NO?
-Armeles també en tenien casi tots los que tenien terra, però tot ere, tot ere en menut, les armeles mateixa, pues sí, n'hi ha que en cull i d'això però normalment tots tenien... si tenien finqueta tenien armelers, tenien mansaneres, tenien d'això però dos o tres per a casa, i uns arbres primerencs i uns de tardans, quan s'acabava la fruita d'un ne venien dels atres, i sempre tenien de tot.
-AIXINA D'ORGANITZAT? UNES FRUITES TEMPRANES, UNES FRUITES TARDANES, I AMB AIXÒ TENIEN PA TOT L'ANY.
-I antonces com no n'hi havia res de contaminació se quedae sec en terra, quan caie que ere quan ere millor que mai, no se'n cullia mai de fruita només s'arreplegae la de terra i allò ere dolç com la mel, i no agarrae cap contaminació de res, no es cucae res abans, i això d'enrecorda-mo'n natros, sí.
-SÍ QUE SE CANVIAVEN PER EIXEMPLE, IMAGINE QUE JO TENIA FIQUEM EL CAS... MANSANES I VOSTÉ NO EN TENIA, SÍ QUE SE CANVIAVEN OLI PER MANSANES I AIXÒ O...
-De tot feem
-S'HO CANVIAVEN, NO UTILITZAVEN ELS DINERS.
-La major part... no, los diners no, bueno sí, si a lo millor també n'hi havie vegaes que qui tenie molt d'una cosa, aviaven els xicuelos menuts en una cistelleta pel poble: "compreu tal cosa!!".
-AH! AIXÒ HO FEIEN ELS XIQUETS
-Sí [riu] "Compreu cireres!!" per eixemple, es collie molta fruita i de tot.
-I AMB LA FRUITA EIXA, TANTA QUE EN TENIEN FEIEN PER EXEMPLE MELMELADES O COMPOTES O AIXÒ?
-Sí, bueno ja feen conserves ja també.
-FEIEN CONSERVES. PERQUÈ ACÍ DURANT L'HIVERN... L'HIVERN ACÍ ERA DUR NO? O NO?
-No home, molt dur no és perquè d'ací per avall, d'ací de cara a Rossell, d'ací cara al Rossell ja estan les oliveres, que les oliveres si és terreno fred no es fan, d'ací cap al Rossell que este terme arribe a la vora del Rossell, que n'hi han vint-i-tants quilòmetros, vint-i-quatre quilòmetros deu arribar a dèsset o divuit quilòmetros de Rossell, de Rossell no, d'ahí a on arribe este terme a Rossell deuen d'haver sis quilòmetres o per ahí i hi ha vint-i-quatre quilòmetros d'ací al Rossell, el terme este, i tota és per avall i quan més per avall més càlid, que Rossell ja deu saber on està, pues sí mira, de Rossell, del darrer monte quan arribes a Rossell, se veu Rossell i hasta allí arribe Vallibona... sí.
-O SIGA QUE L'HIVERN NO ERA TANT DUR, NO ÉS QUE FOS...
-No aquí, sí nevae i això però més aquí, però d'aquí per avall ja no [mira la càmera]
-QUÈ LI ANAVA A DIR, VOSTÉS AMB LA GENT DELS MASOS TENIEN... AQUÍ N'HI HAVIEN MOLTS MASOS EN ESTE TERME?
-An este terme n'hi han cent masos.
-CENT!? COLLÓ!
-Aproximadament cent... sí.
-I AMB MOLTES TERRES, VULL DIR, UN MAS QUÈ PODIA TINDRE?
-A este costat [senyala darrera d'ell] el Tuirmell que es veu d'ací, el Turmell i hasta allí arriba Vallibona i tot lo puges serra amunt i serra avall i per allí del riu i este arribe hasta allà en vista de la Pobla, per este altre costat, i baixe d'ací, que el terme de Morella arrive a les vores d'este poble com nosatros arrivem a la vora de Rossell, i d'això, i... què volia dir?
-M'ESTAVA PARLANT DELS MASOS DE LA QUANTITAT DE MASOS...
-La quantitat de masos que normalment són eixos i tota la ombria pos n'hi deuen haver cinquanta i a tota la ombria de per allà cinquanta més, sí que estan, sí.
-I QUANTES TERRES TENIA UN MAS?
- Home això, el mas és molt diferent, cadaú tenie una classe d'hectàrees, n'hi havien masos menuts, però vivien a tots, sí aprofitaen la terra i un ganadet menut i el que ere mas gran que tenie més hectàrees tenie més ganao i això.
-AIXINA QUE QUAN ES PARLAVA D'UN MAS GRAN ERA PERQUÈ TENIA MOLTA TERRA I MOLT DE GANAO.
-Sí claro, sí.
-I LA GENT DEL MAS PER EIXEMPLE, VOSTÉS TENIEN RELACIÓ AMB ELLS? VENIEN ACÍ AL POBLE?
-Ui sí, sí, a les festes, cada quinze dies al poble, los domenges, si tenien casa a lo millor dissabte.
-VEU? AIXÒ ÉS EL QUE LI DIC, QUE MOLTA GENT EN EL MAS TENIA CASA EN EL POBLE. AIXÒ ERA COSTUM?
-Sí, sí, sí.
-PERÒ PER A QUÈ TENIEN CASA EN EL POBLE? PER A VINDRE...?
-Home els que podien la tenien, la major part dels masos tenien casa en el poble, síi, i quan venien festes pues cap el poble... sí, se quedae... els masos grans tenien pastors...
-TENIEN PASTORS?
-De ganao, si tenien molt de ganao i animals i tot això, tenien gent que els ajudae.
-VOSTÉ VA TREBALLAR ALGUNA VEGADA PER A UN MAS?
-Jo sí, però només allò d'ascapà...
-D'ASCAPÀ?
-Vull dir jo que no ere seguit, a lo millor treballava vuit dies...
-AH! HI HAVIA GENT QUE TREBALLAVA VUIT DIES? O UNS QUANTS DIES AL MAS I PROU?
-Te llogaen, a la sega mateixa anava a segar pels masos, jo. En una dalla, quan se dallae i s'arreplegae tot en una guadanya d'eixes.
-I ALESHORES COM ES FEIA AIXÒ? BAIXAVA L'AMO DEL MAS A BUSCAR GENT AL POBLE PER ANAR A AJUDAR-LO?
-Home claro, sí, i si no ere ací al poble, de gent del poble, los masovers de Morella que tenien més... més terra bona, més blat i això, baixaen a buscar gent en cada... normalment anaen tots los anys los mateixos
-I AIXINA VA ESTAR VOSTÉ ALLÍ?
-Jo vaig estar tamé [mira a càmera] dels catorze anys hasta als désset sempre a un mas del terme de Morella, a segar.
-QUAN VENIA LA ÉPOCA EL LLOGAVEN, I ANAVA ALLÍ A SEGAR.
-Sí, això és, però eren molt amics, ja vaig ascomençar als catorze anys perquè eren amics de casa, que els pares van fer carbó en aquell mas, a la Font d'en Torres de Morella.
-I COM ES DEIA EL MAS?
-Com se die? la Font d'en Torres!! i vaig anar de comboi el primer any als catorze, i després hi vaig anar-hi set anys seguits hasta els 21 anys, a segar.
-I EL TRACATAVEN BÉ.
-Home és que érem amics, hòstia, erem amics... era de casa allí... sí.
-I LI PAGAVEN?
-El primer any que tenia catorze el pare li va dir a... an aquell home que li dien Lorenzo, diu: "Andu-te'n este ansenya-li de, d'allà i si no es porte bé li fots."
-COLLINS, SEMPRE CALBOTS!!!
-Sí, però ere de broma, eren molt amics de casa, quan baixaem quan n'hi havia figues que ací es collie de tot, i raïms i tot això baixava l'egua tots los anys quan estae això mutant en l'egua i s'enduia dos canastes de... de aquell fato capa allà dalt cap al mas, ahí no se cull, sí, allò està cap allà dalt capa a la serra dalt de tot, i allíu no se cullie fruita, i jo pos vaig anar els primers anys de regal, però em van donar lo primer any que no vaig fer res més que fe'ls rabiar... me van donar un duro en plata i una pesseta [s'emociona i fa gest de plorar] i un rotllo aixina [amb les mans fa la forma del rotllo i perd el fil per uns segons] i què volia dir-te? ah! sí, i baixava i pensava que [riu mentre diu alguna cosa intel·ligible], que anava a peu, que hi ha tres hores d'ací a dalt, a peu, i baixava pels pinars, per puestos que era transitable, que entonces pel camí sempre trobaves a uno o atre, en animals que pujaen i baixaen... tots los camins eren transitables, sí. I vaig baixar amb el duro, sis pessetes en plata... mecaguen... [es torna a emocionar, senyala la càmera i diu alguna cosa que no s'entén però se'l veu feliç d'aquell moment]
-MOLT BÉ. I QUÈ LI ANAVA A DIR QUE M'HAN CONTAT QUE SE LI PAGAVEN A LA GENT QUE TREBALLAVA ALS MASOS AMB UN PA... AIXÒ HO HA CONEGUT VOSTÉ? A LA GENT QUE TREBALLAVA EN LA VEREMA O AIXÒ EN ELS MASOS, QUE LI PAGAVEN EN UN PA.
-[fica cara d'estranyat] Home, normalment no és que li'ls pagaen, si li donaven un pa és que li donaen, no és que els pa-d'això, hi ha gent que els ajudae, aquell rottlo normalment quan se fa la sega que jo ara explico, pues eixa... quan s'acabe la sega, fan un dia de festa pal cas.
-AH! SI? FEEN UN DIA DE FESTA QUAN S'ACABAVA LA SEGA?
-En les guitarres, i hi havia xics i xiques del ball i mandanga i después te donaen un rotllo que ere aixina [dibuixa una rodona gran amb el dit damunt la taula] sí, que és lo que jo dic, de pasta dura molt bona, com se'l feen ells a casa perquè de blat ne tenien a montó, als masos eixos...
-ESTARIA MOLT BO. QUÈ LI ANAVA A DIR? I PER EIXEMPLE VOSTÉ ANAVA AESCOLA AMB ELS XIQUETS DELS MASOS? ANAVA A ESCOLA? VÉNIEN A ESCOLA?
-No, no, els xiquets anaen a San Domingo n'hi havia una escola en, en mestre nacional, i allí anaen los d'això, però els xicuelos d'estos masos més prop estos vénien ací.
-I N'HI HAVIA DIFERÈNCIA ENTRE ELS XIQUETS D'ACÍ DEL POBLE I ELS XIQUETS DELS MASOS?
-No, no, no.
-ELS TRACTAVEN D'IGUAL?
-Igual, igual,
-ELLS NO ÉS QUE FOREN MÉS RICS, NI QUE VOSTÉS? NI RES, IGUALS.
-Iguals, iguals, iguals. Se respetaen molt i... jo era amic de tots los masovers tamé, sí, sí.
-I M'ESTAVA DIENT QUE ELS SEUS PARES VAN ANAR A FER CARBÓ ALLÍ AL MAS?
-Sí. Allí a la Font d'en Torres, quan jo tenia dos anys, jo vaig estar allí en ells, això jo no me'n recordo, només m'ho dien los del mas, quan me van aviar a segar i tot això me dien que agarrava, tenien tocines de cria, i diu que m'anfadava molt quan eren uns catxorrets que els agarrava [s'emociona i fa gemecs de plor] i me s'escapaven.
-LES GORRINES SE LI ESCAPAVEN
-[fa gemecs] los gorrinets menuts, me fugien de les mans i diu que m'anfadava com un rabiós [riu] però això no me'n recordo, m'ho contaven ells.
-I LA SEUA FAMÍLIA? EL SEU PARE SEMPRE HA SEGUT CARBONER?
-No, no, més agricultor que carboner, el que ha segut carboner ha segut jo, no de fer carboneres, de comprar bosquets i fer-los fer i... ací hi havia vegaes que treballaen vint persones per ajudar-me fer els bosquets que fea.
-FER BOSQUETS?-Noo, tallar-ho!! explotar-ho, comprava als amos de les finques avui, i después ho explotaem i buscae gent i avant, i d'ahí va ser buscar carbó i buscar camió i anar a molts de viatges a València i a Barcelona i on se va presentar hasta ara que me vaig jubilar... i primer tamé vaig tindre un molí d'oli.
-UN MOLÍ D'OLI. UNA ALMÀSSERA?
-Sí, que ara està allà abaix, que el vaig vendre que s'estae arrolant [?] que molíem en un matxo, una almàssera.
-I HO VA COMPRAR VOSTÉ, EL MOLÍ D'OLI?
-Sí, un atre i jo, los dos som del mateix dia, els mateixos anys i el dia que mos vam llisenciar de la mili vam comprar el molí, mos van llogar per anar a arranca'l i el vam comprar, que ho van comprar pa fer-lo vell, el que ho va comprar.
-HO VA COMPRAR PER A FER-LO VELL?
-El qui ho va comprar primer i a natros mos van llogar pa arranca'l i traslada'l i arrancar-lo, si són verdes si són madures, teníem cinquanta duros cadaú, tots dien: "Ja! pues no és llàstima que eixe molí se'n vaigue, vols que el comprem?" "Anem i comprem'lo".
-I AMB QUIN DINERS? QUINS DINERS TENIA VOSTÉ PER A COMPRAR-LO?
-Cinquanta duros!! però jo vaig anar a emprant-ne per eixos masos i me van deixar en tots los puestos.
-VA DEMANAR QUE LI DEIXAREN DINERS I COM ERA AMIC LI VAN DEIXAR DINERS?
-[assenteix amb el cap] Sí, i l'atre en tenia, l'atre.
-PUES SÍ TENIA BONA RELACIÓ AMB ELS MASOVERS.
-Sí, sí.
-I EIXE OLI QUÈ FEIEN EL VENIEN?
-No, eixe oli se l'enduien tot la gent, natros cobraven tant, i molíem en un matxo, la roda eixa la portae un matxo, i la premsa natros... apretant... tot antic.
-I AIXÒ LI HO VENIEN A LA GENT, NO, AH! LA GENT ELS PORTAVA LES OLIVES...
-Les olives, sí, i molíem tres o quatre mesos... sí, sí... hi havien dos molins, un atre i natros, sí, natros ho vam fer als 23 o 24 anys quan vam eixir de les mines, que la mili la vam fer allà dalt a Castell de Cabres, allí a les mines.
-A CASTELL DE CABRES VAN FER LA MILI.
-Sí [riu]
-EN MINES DE QUÈ?
-De carbó... mineral... sí.
-I COM ÉS QUE VAN ANAR A CASTELL DE CABRES?
-Uei! perquè mos valie pa la mili.
-N'HI HAVIEN UNES MINES I LIS VALIA PER A LA MILI.
-Sí, qui treballava per a les mines, i allí mos donaven racionament de tota classe de menjars, sí, sucre, farina... i cansalà, bueno tot lo que estae, i oli, tot lo que estae entonces en d'això i lo que tenies a casa i lo que arreplegaves d'ahí pues carregaes de minjar quan no n'hi havia res, i vam treballar-hi tres anys. [Severiano, l'entrevistat de les Alberedes, també fa la mili a les mines però ell diu que va fer quatre anys.]
-TRES ANYS DE MILI?
-Sí.
-TAN LLARGA ERA LA MILI?
-Sí, sí. I abans de natros que havien eixit entonses de la guerra, aquells ne van fer cinc o sis, sí, sí, l'equip del 39, jo era del 43, després d'eixir de la guerra encà van haver de treballar dos anys en la mili, a les mines.
-QUÈ VOSTÉ VA ESTAR EN EL FRONT?
-No, la quinta del 41 encà hi va anar-hi, jo sóc del 43, sí. [mira a càmera]
-I QUAN VA ANAR A LA MILI JA FESTEJAVA?
-Nooo bah! entonces no es pensave en festejar.
-NO ES PENSAVA EN FESTEJAR.
-Festejar sí, però los dissabtes i domenges de jaleo, i avant.
-QUAN FEIEN EL BALL EIXE QUE M'HA CONTAT? I COM ERA AIXÒ DEL BALL? A VORE COM ERA AIXÒ?
-Ai! pues ací n'hi havie dos balls, dos societats.
-DOS SOCIETATS MUSICALS?
-No, dos societats, normalment grups de trenta [?] com era entonces de la guerra i tot això, uns atres al contrari, sí, i replegaen a les xiques, i les xiques pues en los... en los que... gente con gente, i avant.
-GENTE CON GENTE
-[riu]
-I QUÈ SE FEIA? EIXES SOCIETATS FEIEN BALL UNA SETMANA UN UNA SETMANA L'ATRE, O QUÈ?
-No, no, no, dissabte i domenge ball, segur.
-TOTS ELS DISSABTES I TOS ELS DIUMENGES BALL?!
-Però de nit, de nit, los domenges de vresprà tamé, però els atres dies de nit, lo dissabte i lo dumenge, els atres dies a treballar tothom.
-AMB UNA BANDA O QUÈ, EL BALL? AMB UNA BANDA QUE TOCAVA?
-No, no, n'hi havia un piano que si ara estiguere, allí hi havie tota classe de peces, sí, i paeix que el van fotre al riu, però ja fa molts anys, allò valdrie avui, allò ere un piano més gran que esta taula amb un manillar i allí n'hi havie xotis i allí n'hi havie de tot.
-COM ERA AIXÒ? COM QUE UN PIANO? UN PIANO DE TOCAR?
-Un piano d'estos de tecles, en un manillar, tenie un corró al mig que allí estaen totes les peces i en una palanqueta que no sé què se falcae i posae la peça que es volie.
-I TOTS A BALLAR.-I gramoles tamé, eixa era la festa [riu]
-I ACÍ N'HI HAVIA BALL... PERQUÈ EN MORELLA ME VAN CONTAR L'ATRE DIA QUE HI HAVIA BALL DELS MASOVERS, ACÍ N'HI HAVIA D'AIXÒ? QUE ERA MÉS PROMPTE, QUE ERA A LES TRES DEL MIGDIA PER A QUE SE TORNAREN A CASA, ACÍ HI HAVIA TAMBÉ D'AIXÒ? O QUAN HI HAVIA BALL BAIXAVEN TAMBÉ ELS MASOVERS AL BALL?
-Sí, la gent dels masos... als masos tamé se feen balls ells!! que si hi havia un puesto deu o dotze masos prop pos dien: "Avui fem..." en guitarres, aquells en guitarres, sí, tots sabien tocar la guitarra entonces, tots, i no els ensenyae ningú, xics i xiques allí, sí, i les festes que eren festa de veres pues aquells venien ací al poble els masovers... sí.
-I PER EIXEMPLE UNA XICA DEL POBLE SE VOLIA CASAR AMB UN HEREU DEL MAS O NO LI VENIA BÉ?
-Una xica del poble?
-SÍ!
-Ah! pues sí, també... de moment no m'enrecordo, però se, sí, sí que se casaen sí.
-I HI HAVIA GENT QUE ARREGLAVA CASAMENTS? O AIXÒ VOSTÉ NO HO HA SENTIT?
-Això també ho hai sentit a dir que n'hi havia gent casamentera, que antonces no n'hi havie l'amor d'ara no existie allà, entonces hi havie un sac de farina o pa per a tot l'any, les xiques les volien si podien les volien col.locar allí, en un xic d'allí... els casamenters, o els pares o els tios: "tu t'has de casar en aquella, o en aquell" si ere el contrari, "que allí, hi ha pa o hi ha d'això" [riu]
-I AIXINA LA CONVENCIEN PER A QUE SE CASARA.
-Sí, i a lo millor a ella no li agradae perquè li agradae un atre [riu], sí, síi, síi... i avant.
-PERÒ LES XIQUES SÍ QUE VOLIEN ANAR A VIURE A UN MAS.
-I a treballar... n'anaen moltes, a entrecavar blat, i a lo que fore, i lo que fore.
-I DE CRIAES ANAVEN?
-De criades també.
-LES XIQUES DEL POBLE?
-Sí alguna sí, això no vol dir que totes.
-DE XICOTETES O JA...
-No home, de grandetes, quan ja valien per a fer algo.
-I ANAVEN ALLÍ I AJUDAVEN EN LES COSES DE CASA?
-En les coses de casa, i els animalets, ajudar a arreglar els animalets i eixes coses.
-I VOSTÉ COM VA CONÈIXER A LA SEUA DONA?
-Esta dona estava en San Domingo, i mira, ere masovera.
-AH! LA SEUA DONA ERA MASOVERA?
-Natros teníem un maset allí molt prop... d'allí, de San Domingo no sabeu on està no?
-NO, NO SABEM ON ESTÀ.
-Pues ara devieu de passar-hi en ves d'anar-vos per dalt, per baix, i anar a vore-ho i voreu un arte de obra allí, un arte de obra! de obra! de obra! que estan treballant-ho, i heu d'anar a vore-ho! jo, natros teníem un maset allí en la vora...
-UN MASET QUÈ ÉS UNA CASETA?
-Una caseta i una finqueta que collíem molt de oli i vi, i ells s'estaen, eixe maset està allí on estaen ells a un quar-a menos d'un quart, de hora, com d'ací a l'atra punta del poble fes-te compte, i mos coneixíem.
-LA VEIA VOSTÉ? I LI AGRADAVA.
-Claroo, sí home.
-I ELLA ERA LA MASOVERA I ERA LA FILLA GRAN?
-No, ere soles.
-AH! ERA FILLA ÚNICA?
-Sí.
-I ALESHORES EIXE MAS QUÈ VA PASSAR AMB ELL?
-Eixe mas està allí encara, lo que passe és que... que ella ere... son pare ere llegitimari d'aquell mas que està baix de San Domingo.
-UN LLEGITIMARI?
-Un llegitimari, un d'eixos que te dic jo que l'hereu mig mas el va agarrar un atre, un germà major, i an ell li van donar una caseta i uns bancals que encara els tenim i un tros de bosc.
-AL PARE DE LA SEUA DONA?
-Sí.
-PERÒ ERA UN HEREU, ERA?
-No, un llegitimari, un del que de tots los atres s'havien de repartir lo demés, la meitat pa l'hereu i...
-EL QUE REBIA LA LLEGÍTIMA, NO? AIXÒ ÉS?
-Sí, una part de la meitat del mas, que ara el voreu eixe mas lo que no sabreu el que és, però abans d'arribar a 10 quilòmetros d'ací que està l'antrà de San Domingo que caureu de cul, si podeu lograr que us lo ansenyen l'obra que hi ha allí, allí vindrà tota la gent més rica del món i d'això, total que...
-PERÒ VA TINDRE SOLAMENT UNA FILLA?
-Eh?
-VA TINDRE SOLAMENT UNA FILLA? ELS SEUS SOGRES.
-No, una de major se va morir als 14 anys.
-DE QUÈ SE VA MORIR? HO SAP VOSTÉ?
-Sí de [intenta recordar] ara, açò que s'agarra al pulmó...
-UNA PULMONIA?
-Una pulmonia, ere jove, als 14 anys o 15, ere ja... se criaeee molt grossa, com esta dona, i li va agarrar una pulmonia i en aquell temps els metges no sabien res d'això.
-I QUAN CAIA ALGÚ MALALT NO N'HI HAVIA METGE O SI?
-Sí, sí, sempre va haver metge así, va n'hi haver dos això estant natros al apogeo; érem 1500, i entonces com estaem conduïts, el metge, els metges si estaen bé en un poble no se volien anar i a lo millor enviaven el que estae en propietat i l'atre com tenie molts de afiliats an ell en això de... vamos que s'abonae... que se pagae, que ademés de lo que els donae el estat pos els pagaen un d'això, i mira aixina.
-I ALESHORES SE VA MORIR LA SEUA CUNYADA, NO, I ALESHORES LA SEUA DONA VA HERETAR EL MAS AQUELL?
-Sí.
-I VOSTÉ NO SE'N VA ANAR DE GENDRE ALLÍ?
-Jo vaig estar allí deu anys a San Domingo, que ells vivien a San Domingo i tenien un mas a baix perquè a dalt n'hi havie una caseta molt bona que ara la estan reconstruint i els amos d'allí se'n avan anar allà baix, com eren veïns que el mas eixe d'elles este allà baix, està baix i eixe estae dalt allí a San Domingo, allí sempre n'hi havie gent els van fer pujar dalt i vivien, vivien a la caseta eixa de dalt i es van deixar la d'ells que ere més roïna i allí hi havia una caseta maja, maja, i vivien allí, al mateix San Domingo.
-ELS SEUS SOGRES.
-Els sogres i ella també [senyala a la porta del menjador] hasta que me vaig casar i jo vaig estar deu anys allà baix perquè tenia molts de bosquets comprats per aquelles vores i fea el carbó, feem lo carbó i me'n feen, jo puess aa estaem allà baixa i estaem aalí, masover, de masover allí, i el dia que no fea mandanga en los que me feen lo carbó que anava a vore'ls i xarraen i feem algun cuento pues aquell dia a treballar allí, en un matxos o dos matxos a llaurar i als horts i a lo que fore, d'ells.
-I ERA MOLT GRAN?
-Ah! eixe mas, tot d'això és gran sí, però ells només tenen una part de la meitat, ella domés té això.
-UNA PART DE LA MEITAT... I QUÈ TAL? AMB ELS SOGRES TENIA BONA RELACIÓ VOSTÉ?
-Sí hòstia, sí... sí,sí.
-EL VAN ACCEPTAR COM A FILL? ERA GENDRE I EL VAN ACCEPTAR COM A FILL?
-Home claro, sí, sí.
-I QUAN SE VAN CASAR SE'N VAN ANAR A VIURE A AQUELLA CASA?
-An aquella casa, deu anys vaig estar allà baix.
-AMB ELS SEUS SOGRES, VIVINT.
-Amb els meus sogres i en ella i jo, però jo casi no estava mai, llogava un camió i carregava un camió de carbó i me'n anava, i después ja mos el vam comprar i ja el tenien natros.
-I EL SEU SOGRE NO LI DEIA: "XE QUE HAS DE TREBALLAR MÉS EN EL MAS...!" O ALGO.
-Noo, no em dia res, ell com veia que portava quatre perres per a, per a poder-les gastar pues tira avant.
-I VAREN VIURE AMB VOSTÉS FINS A QUE VAREN MORIR?
-Sí, sí, sí, mira ja van morir els dos ací, en esta casa, sí.
-PERQUÈ DESPRÉS SE VAN DEIXAR EL MAS? SE VAN VINDRE AQUÍ.
-Ui! jo encà anava, sí, hem quedava allà baix, que tamé vaig tindre una burreta i això i me la fotia allà baix i tenia sempre dos gossos de caçar i si baixae ella bé i si no baixae... después de morir ells, después de morir ells pues anavem, treballar encà treballem ara, algo, algo, però només l'assunt d'una mansaner o dos que mos dolen que eren molt bones, i lo demés està tot erm, la terra de treballar perquè ací està tot erm, tot és pal ganao d'un amic, d'un cosí d'ella, solte a l'herba d'allí.
-I AMB EIXE MAS GRANDOT QUÈ HA PASSAT, SE L'HA QUEDAT ALGÚ? ALGUN COSÍ D'ELLA O...?
-Les atres parts? No n'hi ha un atre llegitimari com natros, que té una part, aquell té dos parts, i después natros i lo demés és tot d'un, perquè un... una tenie, ademés de tindre la mitat també té la part de un de un parent que tamé ere llegitimari i tamé quadrae en ell, i ara s'han fet tot una família que es van casar i d'això i té, ell encara té més de mig mas encara.
-I ENCARA EL TREBALLA I ENCARA TOT
-No, no, pa l'herba tot, tot està pa l'herba, tot està pa l'herba, sí, sí, massa mal de traballar això, això no.
-I ACÍ EMIGRAVA MOLTA GENT? SE'N ANAVA A TREBALLAR FORA MOLTA GENT?
-No, no, aquí al contrari, aquí venien a treballar el carbó.
-NO SE'N ANAVEN A TREBALLAR NI A CASTELLÓ NI A RES D'AIXÒ?
-No, no ni a cap puesto, entonces no és com ara, entonces a les capitals passaven més gana que un mestre d'escola que diuen, i aquí de Castelló, mira eixe quadro és la caseta eixa que vivie ella, la caseta de San Domingo, eixe que encara està que la reparen, i ací va vindre un mestre que a casa d'ells n'hi havien molts de mestres, nacionals, pagats per l'estat, i es quedaen, primer a dalt de l'ermita, quan este l'ermita i tot això a dalt de l'ermita, i después tots paren allí, en ells, sí.
-I VOSTÉS SE VAN CASAR I SE'N RECORDA VOSTÉ DE COM VA SER EL CASAMENT? ON VA SER EL CASAMENT?
-[riu] Ai! pues que mos van casar, quan va vindre el moment de casar família i això, i mos vam casar i a casa pues vas invitar als mes, als més que, que, més obligats i lo que van fer no ho sé però una pae-, una... cosa ja que... jo lo que van fer no me'n recordo perquè eixe dia se veu que tens una atra faena [riu] un atre pensament, però bueno total que se convide es fa tot lo que se podie a tots los casaments, que tots los casaments els feen ací, cadaú a casa d'ells.
-CADAÚ A LA SEUA CASA?
-A la casa o al puesto que... o llogaen o anaen a un puesto, un local! d'açò, i a fora no anae ningú, perquè no es podia anar, no n'hi havie cap cotxe, ací només antrae un cotxe quan natros erem menuts i la carretera me'n recordo encara quan la van fer, eixa d'ací a l'ampalme, i abans para compte, abans no estae ni eixa, tot s'havie d'ixir qa pateta, el més prop Morella o Rossell.
-I SE VA CASAR I SE'N VAN ANAR A VIURE ALLÍ, QUE M'ESTAVA DIENT, I VAN TINDRE FILLS?
-Sí, que estan a Castelló, un fill que té... un fill i una filla, la filla és licencià en dret, la néta nostra, el domenge passat se'n van anar, que lo fin de setmana van vindre, que vénen cada tres setmanes, que ell treballe dos setmanes seguides, tres setmanes dos de seguides i una de festa, el domenge passat se'n van anar que estaen ací, que van vindre tots, la néta i tot, que la néta també esta en un i viu a Borriol.
-I ELS FILLS LA SEUA DONA ELS VA TINDRE EN CASA O ON ELS VA TINDRE? O VAN ANAR A L'HOSPITAL?
-No, només vam tindre ixe natros només vam tindre un fill
-SE VAN CASAR JA GRANS O NO? O JOVENETS?
-Jo als 27 anys i ella 23.
-I AIXÒ ERA UNA EDAT QUE SE CASAVA TOT EL MÓN, EN EIXA ÉPOCA?
-Sí, sí, eixa edat tots colla, aquell que ere revoltós s'antregave a les armes [riu].
-I VA TINDRE EL FILL EN CASA LA SEUA DONA?
-No, a la Sènia.
-A LA SÈNIA? AIXÒ DE LA SÈNIA QUÈ ÉS?
-Estaem a San Domingo! Allà a la Sènia!! del Rossell abaix que està el poble la Sènia, que allí a la vora de San Domingo, a la vora d'allí [senyala el quadre del mas] n'hi ha un mas que li diuen el mas de Miquel que eren cosins de, eren germanes, la mare d'ella i l'ama d'allí eren germanes i allà abaix de la Sènia tenien un d'això, tenien una casa molt gran que encara la tenen, i mos van dir pues nemon a la Sènia perquè n'hi havie més confiança en els metges i per cert que li va anar mal, li van haver de traure en aquell temps que fa 53 anys.
-LI VAN HAVER DE TRAURE EL XIQUET?
-Sí.
-I COM SE'L TREGUEREN EN AQUELL MOMENT?
-Ah! pues van fer pujar uns especialistes de Tortosa.
-PERÒ LI VAN FERR CESÀREA O...?
-Sí, cesària no... no ho sé, li'l van traure per baix pel puesto que toque.
-ESCOLTEM I L'ALTRE DIA ME VAN DIR QUE QUAN AIXÒ DELS MAQUIS LA GENT DELS MASOS SE VAN TINDRE QUE VINDRE ALS POBLES...
-Ah! ara t'ensenyaré [fa moviment d'alçar-se]... la Pastora.
-LA PASTORA?
-Sí, ara t'ho ensenyaré.
-VALE, MOLT BÉ.

[Segona part de l'entrevista]

-ERA LA PASTORA, QUE ERA, QUE VA NÀIXER DONA?
-No, va nàixer que nooo, que no sabien d'açò per a... estalviar-li la mili el van vestir de dona, però... es veu que ere home, i ara después, después que la van agarrar i que la van tindre a València o no sé, a València paeix que la tenien, que la guardaen uns, bueno uns que... que es van fer càrrec d'ell, quan va eixir de la pressó, que estae tancada me paeix que a València, i van vindre ací i la van transformar en home.
-I ERA MAQUI?
-Era maqui sí.
-O SIGA QUE D'AQUÍ TAMBÉ N'HI HAVIA GENT QUE...
-No, no, d'aquí només n'hi havia que ella, i els atres, n'hi va haver molts que se'n van anar d'ací perquè los perseguien, i havien estat a lo millor relacionats i si els agarraen els fotien palo de bona traça, eh?
-VOSTÉ LA VA CONÈIXER?
-A n'esta?!! [riu] jo el dia que vaig anar a buscar rovellons quan deguera tindre... ella sempre guardae ganao a un mas o atre...
-PERÒ ANAVA VESTIDA DE DONA?
-De dona, de dona, sí, sí, anae de dona sempre, sempre va anar de dona, los maquis entonces jo no sé, però això va ser después quan ja... la van indultar i se va fer càrreg una família me paeix que de València, d'ella, i la tenien ells per a cuidar un jardí i estaen en un mas o no sé què, això ja no ho sé jo tot cert.
-I VOSTÉ DIU QUE VA ANAR A BUSCAR REVOLLONS I QUÈ VA PASSAR?
-Que vaig trob-que la vaig trobar que guardae ganao, i me cag-[mou el cap] me vaig astorar que... me caguen l'hosti que esta què?
-LI VA AGRADAR LA PASTORA?
-Noo! que me va fer temor! perquè la senties a dir que ella nooo respetae res, respetae sí, però els amos que estae que sempre estae de pastora, a un mas o atre, era una filigrana de dona.
-UNA FILIGRANA
-De dona no, de home, perquè ella agarrave els dos matxos i se'n anae i fee dos càrregues de llenya iii... faena d'home i avant, però la vaig trobar buscant rovellons i de temor que em va fer, perquè sempre contaen alguna [inintel·ligible] d'ella, li vaig entrar per comprar-li un picarol.
-PER COMPRAR-LI?
-Un picarol, una esquelleta per a les ovelles, com natros teníem ovelles... [riu emocionat] i vam fé un trate, me paeix que una pesseta, d'antonces, però para conte deguera tindre tretze o catorze anys, en tinc 82... l'edat que tenia... però els hi vaig comprar de temor que em fee...
-AH SÍ?
-Perquè ere un monte que allí no n'hi havia ningú, detràs d'una serra que hi ha allí dalt, que allí tenien finca ells i els guardae per allí.
-O SIGA QUE ELLA ESTAVA DE PASTORA EN UN MAS? TREBALLAVA DE PASTORA?
-No i allí ells també tenien algo i quan estae ací, quan te conte això [senyala un retall de diari que ens havia mostrat primerament sobre la història de la Pastora] guardae pa' n'ella, això que vaig antropesar en ella, que jo tindria tretze o catorze anys però m'agradae anar a buscar rovellons i me vaig anar a eixe monte, i me vaig trobar an ella, quan la vaig vore me vaig erisar tot, si per a fer-li conversa li vaig dir que em venguere un picarol i me'l va vendre, per a les ovelles que teníem a casa [riu].
-I VA PARLAR MÉS AMB ELLA O AHÍ JA SE VA ACABAR LA CONVERSA?
-No, no ella ja es va quedar allí que tenie faena, i avant.
-I DESPRÉS COM VA SABER QUE S'HAVIA FET MAQUI? SE VA FER MAQUI...
-Se va fer maqui... això vatros no ho heu estudiat ni ho heu llegit a cap puesto? [pregunta a l'entrevistadora i al càmera]
-PERÒ ÉS QUE NO SABEM COM ERA AQUÍ LA HISTÒRIA...
-No?
-NO
-Pues eixa estae guardant ahí dalt en la partició de la Pobla en un mas que se diu el Cabanil, i van passar la Guàrdia Civil que ja els perseguie...
-ALS MAQUIS.
-Als maquis, i ella ja estae allí de pastora, i el teniente de la Guàrdia Civil, no sé si convé... això ho graveu també?
-NO, VOSTÉ NO DIGA NOMS...
-Bueno total que la van revisar... [es fica seriós amb cara trista] la van fer... nueta per a saber com ere, i de la enrabià se va fotre en los maquis, sí...
-I ALESHORES PER EIXEMPLE AQUÍ... AIXÒ DELS MAQUIS QUE ESTAVEM PARLANT ABANS, ELLA SE VA AMAGAR AMB ELS MAQUIS AQUÍ EN EL MONTE?
-Se'n va anar en ells, se'n va anar en ells i después on se sentie que havien estat los maquis uns dien que l'havien vista, uns atres que no però ella estae en los maquis, sí, de lo que li va fer la Guàrdia Civil, aixina no citarem ni tinientes ni... sí.
-I AIXÒ ÉS VERITAT QUE LA GENT DELS MASOS VA TINDRE QUE VINDRE ACÍ ALS POBLES?
-Sí.
-PERÒ AIXÒ PER QUÈ?
-Oi! perquè quan anaen aaa... los complicaen la vida perquè eren molts puestos que van estar pos ehhh los amenaçaen i avant, los amenaçaen si sabien que no havien estat i això i per a llevar los compromissos, pues es retiraen ací, al poble, o inclús después pels masos també, tots concentrats.
-PA QUE NO AJUDAREN ALS MAQUIS...
-Claro.
-AIXÒ LA GUÀRDIA CIVIL.
-No, no, se feen ells, no els obligaen a fer-ho, ho feen ells per a estar més...
-MÉS...
-Més units!
-SÍ,SÍ,SÍ.. I LA GENT DONAVA MENJAR ALS MAQUIS I AIXÒ, O QUÈ?
-Ho diuen, sí.
-PERÒ PER LES IDEES O PER QUÈ? PERQUÈ LA GENT D'ACÍ ESTAVA D'ACORD AMB EL QUE VOLIEN FER ELS MAQUIS?
-No, no, perquè els obligaen també, els obligaen, sí.
-I S'AMAGAVEN PER AQUÍ PEL MONTE ELS MAQUIS?
-Ehhh, se presentaen... mmmm alguns d'ells se veen insegurs... [silenci mentres endresa les carpetes on té la informació sobre la Pastora] vaya! te ho he volgut ansenyar [es refereix als retalls de diari sobre la història de la Pastora que ens havia ensenyat]
-MOLT BÉ.
-Us ho ha volgut ensenyar. Eh! això és un detall que si l'ignoreu, tu l'ignoraes això?
-SÍ, AIXÒ JO NO HO SABIA...
-[mira a l'entrevistadora seriós] Pues allí esta tota la història d'ella de ara quan la van agarrar, va estar allà detràs de esta serra del Turmell, va tot allí [senyala de nou els diaris] em pareix, amagà a una cova, iiii i no tenia de companyie més que a un fardatxo, diu que, i..
-I A... SÍ, SÍ, DIGA'M
-[silenci]
-I LA VAN AGAFAR I SE LA VAN ENDUR, NO?
-No, no, allí encara no la van detindre, la van detindre no sé, va actuar molt en los maquis, sí.
-VA ANAR MOLT EN ELS MAQUIS...
-Això ere quan estae amagà, encara no s'havie trobat no sé lo que ocurrie.
-ELLA ESTAVA AMB ELS HOMES IGUALMENT NO? I ANAVA DEMANANT... PERÒ LA GENT LA CONEIXERIA, NO? D'ACÍ, LA GENT LA CONEIXERIA...
-Aquí no va estar mai ací, aquí, después que se'n va anar en los maquis no la vam vore més... hasta ara después que va vindre transformà de home, que no la vam conèixer dingú.
-QUE SUSTO, NO?
-No cap.
-VULL DIR QUÈ SORPRESA, DE SOBTE...
-[es fica seriós] Se va quedar ella una nit, ella i els jefes que la tenien, que l'havien arreplegà per a assistir-la i això después que la van soltar de la pressó.
-VA ESTAR MOLT DE TEMPS EN LA PRESSÓ?
-Això no ho sé.
-I QUÈ VA ESTAR EN LA PRESSÓ D'HÒMENS O EN LA PRESSÓ DE DONES? HO SAP AIXÒ?
-Ah no, serie d'hòmens ja, però no ho sé, sí.
-PERQUÈ LA VAN OPERAR I TOT.
-[continua molt seriós] Sí la van operar, és més home que dona, diu que van fer-ho per evitar la, la, la mili,
-QUINA HISTÒRIA MÉS CURIOSA VERITAT?
-Hòsti sí, mira...
-I VOSTÉS COM SE VAN ASSABENTAR QUE S'HAVIA FET MAQUI? DE SOBTE ALGÚ VA COMENÇAR A DIR-HO QUE S'HAVIA ANAT AL MONTE?
-Home sí, quan se va dir això, això d'eixe mas d'allí dalt que te conto, que se va fer i tal, ja se va dir de repent: "s'ha desaparegut la Teresa", Teresa... [pensa] no sé què, Messeguer no sé què, "s'ha desaparegut" i... algú d'un poble va dir: "se n'ha fotut en los maquis" i después on actuaen los maquis alguns dien que l'havien vist, els atres que no sé què...
-ENCARA VIU?
-Noo, me pareix que s'ha mort ja, és molt més vella que jo, molt més no, deu tindre sis o set anys més que jo, deu tindre noranta anys ara [silenci] jo no sé si...
-MOLT BÉ... I QUÈ LI ANAVA A DIR JO? VOSTÉ DE PART DELS SEUS PARES, VA HERETAR ALGUNA COSA?
-Sí
-QUÈ VA HERETAR?-Vaig heretar una casa, que la vaig vendre que estava sola davall del poble quan vaig comprar esta, que esta la vaig comprar i la vaig assolar, fa 26 o 27 anys, la vaig assolar tota esta part de davant, la vam assolar tota, entonces la vaig vendre... una casa i una finqueta que tinc, que hem dit que fea el carbó, allò també ere dels pares, a deu minuts d'ací.
-I L'HERÈNCIA SE LA VAREM REPARTIR ENTRE TOTS ELS GERMANS? O LI VA TOCAR A UNO O...
-No, no, no a partes iguales.
-A PARTES IGUALES, I AIXÒ DELS MASOS, PER EIXEMPLE D'ALGUNS MASOS DE DONAR-LI A UN FILL MÉS TROS, PER QUÈ ERA? PER QUÈ NO S'HO PARTIEN A IGUALS?
-Home ere costum del poble! del terreno! però ere perquè s'havien de fer càrreg, después quan se feren vells, dels pares.
-ERA PER AIXÒ?
-Sí, ells los donaen la mitat, però ells después en los pares, en los atres ja no contaen en res.
-I A VOSTÈ QUIN SISTEMA LI AGRADA MÉS, AIXÒ DE PARTIR-HO A IGUALS O QUE SOLAMENT S'HO QUEDE UNO? QUÈ LI SEMBLA MILLOR?
-Jo, lo que me semble que és que una propietat gran, açò atre no, perquè finqueta ací, finqueta allà, és millor repartir-ho, açò menut que n'hi ha als pobles, tu un tros el tens ací l'atre el tens allà, mira allà baix a San Domingo, teníem eixe maset que t'he dit que coneixí an esta i ací al poble pos una atra finqueta allí, un atra allí al mas de [inintel·ligible] total que ahí jo trobo millor de fer... a parts iguales, pa' nivellar les d'això, les, les heretats, i fer parts iguales, ara el mas, sóc partidari de donar-lo a un i no destrossar-lo i l'atre o els atres encà que sigue a parts iguales.
-PER QUÈ PENSA VOSTÈ QUE ÉS MILLOR NO...
-Perquè una finca estrossàaa no val res, un mas menos encara, iiii i aixina sempre hi ha allí un amo fijo, i no té que discutir en ningú, ni en cap germà ni en res, i si s'estrosse después vénen lios, ara... de donar les parts iguales, voldria que fo- m'agradaria que fóra aixina, i pagaren als atres germans en diners però la finca sempre per an aquell que... per al que s'acorden, de quatre germans per eixemple o de tres, tot per a un, però als atres abona'ls a parts iguales de lo que es valorare tot.
-I AIXÒ COM SE VALORAVA? QUI HO VALORAVA AIXÒ?
-Això ells mateixos, ells mateixa se pot valorar.
-ELLS MATEIXOS. I VOSTÉ CONEIX CASOS DE FAMÍLIES QUE ELS GERMANS HAN TINGUT CONFLICTES, S'HAN BARALLAT PER AIXÒ?-Per això te ho dic! perquè n'hi ha hagut.
-N'HI HAGUÉ MOLT D'AXÒ?
-Sí.
-I AMB EL HEREU TENIEN... BARALLES I AIXÒ O NO?
-Home no, normalment en l'hereu no se'n tenen de baralles, no veus que ja estan d'acuerdo que ho han viscut tota la vida, que el pare ha fet hereu an eixe i a l'atre, i eixe ha fet hereu a l'atre... i tots pujaen igual, tots feen lo mateix, normalment feen lo mateix, i si algú no fee lo mateix pues a parts iguales, però ahí venien sempre conflictes.
-QUAN EREN PARTS IGUALES VENIEN CONFLICTES?
-Claro.
-PERQUÈ PER EIXEMPLE SI HO REPARTIEN A PARTS IGUALES QUI ES QUEDAVA AMB LA CASA? LA CASA GRAN QUI SE LA QUEDAVA?
-La casa?
-SI EREN A PARTS IGUALES...
-Ai! pos a lo millor pues mira, a estrossar la casa o lo que fore...
-AH SÍ! UNA CASA SE PARTIA EN DOS?
-Als masos n'hi ha molts de departaments, als masos, i avant, mira eixe mas que ella té, té una caseta allí, que ara s'acabe d'assolar, sí, una caseta, que allí n'hi ha forn, i... una caseta i... d'això, i a l'atre costat estaen totes les atres, que estaen los atres d'aixòs.
-I EN EIXES ATRES QUI VIVIA? AHÍ QUÈ ERA?
-Això no res.
-ELS CRIATS PER EIXEMPLE ON DORMIEN ELS CRIATS, QUAN TENIEN CRIATS O PASTORS O AIXÒ ON DORMIEN EN LA CASA GRAN O EN EIXES CASETES QUE M'ESTÀ DIENT?
-No, no, eixes casetes se van fer després de partir, en la casa gran, los pastors i si tenien algun criat, l'agarraen els que tenien més terra, no els atres, els atres s'ho feen ells, el que li faltave gent ere el que tenie la part gran, sí.
-I QUAN NOMENAVEN PER EIXEMPLE UN HEREU, EIXE HEREU COMENÇAVA A TREBALLAR LA TERRA, O COMENÇAVA A MANAR ALLÍ, NOMÉS LI FEIEN HEREU JA PODIA DIR QUE S'HAVIA DE FER AMB LA TERRA I TOT?
-Home si lo hereu lo feen quan ja els pares se veen ferits, que ja eren... que ja no podien... dirigir res de lo mas per al cas... sí.
-I EN EIXE MOMENT L'HEREU JA DISPONIA, JA MANAVA...
-Sí, ja li tocae lo que li tocae i ell ja ere l'amo de la part d'ell, sí... què fem ja acabem o no?!! [es cansa ja]
-JA ACABEM, SOLAMENT UNA ÚLTIMA PREGUNTA, DIGAM QUINA DIFERÈNCIA N'HI HA DE LA FORMA DE VIDA EIXA QUE VOSTÉ M'ESTÀ CONTANT I LA FORMA DE VIDA DE ARA? QUINES DIFERÈNCIES VEU VOSTÉ? COM SE VIVIA ABANS I COM ES VIU ARA?
-Home això no es pot ni acomparar a res, entonces... no res... los agüelos estaen molt cuidats, los agüelos estaen molt cuidats perquè los fills no tenien cap mig entonces volien als agüelos prop i això, però ara no ningú necessita res, ara el qui vol treballar eixe no necessite ni pares ni agüelos ni res.
-QUE ABANS SE NECESSITAVA? PER A TREBALLAR SE NECESSITAVA PARES I AGÜELOS.
-Sí, per a assegurar el minjar, en diner no se pensae perquè no n'hi havia cap de diner.
-PER A ASSEGURAR EL MENJAR SE NECESSITAVEN PARES I AGÜELOS, I ARA VOSTÉ VEU QUE NO ÉS AIXINA
-No home, no és que no ho veja, això ho veu tots no? no és que no és aixina, ara n'hi ha massa...
-MASSA DE QUÈ?
-Massa de tot!
-I EL MENJAR I TOT AIXÒ TAMBÉ ERA DIFERENT O QUÈ?
-Eh?
-EL MENJAR...
-El menjar tot ere collit teu, de casa, sense polvoritzar res, i sense res, i tot ere sano i bo.
-ENCARA QUE NO TINGUEREN DINERS...
-El minjar ere la maravilla, sí, no n'hi havia casa que no es matare un tocino, o dos a cada any.
-SE FEA MATANÇA ACÍ TAMBÉ, I AMB AIXÒ SE DURAVA TOT L'ANY.
-Se fee matança, sí. Tot el any, sí, xoriços, botifarres i tot lo que té un porc, però feen de a 200 quilos i com s'acertae...
-QUÈ LI ANAVA A DIR? I ACÍ N'HI HAVIEN TERRES COMUNALS? EN ESTE TERME? EIXES TERRES QUE SÓN DE TOT EL MÓN I TOT EL MÓN POT UTILITZAR-LES?
-Aquí són terres que són de l'ajuntament i també n'hi ha que són comunals... terra no!! boscos, allí baix prop de Rossell n' hi ha un que li diuen les Ferreres que és d'ací de Vallibona, que és de l'ajuntament, i después ahí a San Domingo, si aneu, a dalt a unes roques que voreu, n'hi ha unes moles i allò és de... allò és de l'Estat, que també són pins i...
-I EIXOS PINS ELS PODIA ANAR I TALLAR-LOS LA GENT DE VALLIBONA, I VENDRE...
-Els que tenien... natros mateixa n'ham tallat dos vegades, d'esta, d'allà baix que teníem un pinaret a la part d'ombria, allà baix prop de San Domingo i d'això, els pins abans se tallaven però ara no valen res, ara.
-PERÒ DE LES TERRES COMUNALS SE PODIEN TALLAR? QUALSEVOL LES PODIA TALLAR?
-Aquí feen... no qualsevol no, feen subhastes i els d'allà baix de les Ferreres que dic, això és de l'ajuntament, de l'ajuntament d'ací, i ahí feen una subhasta cada any cada dos anys o cada tres, quan estae prou repoblat, tallaen tres o quatre cents pins, los que veen que es podien tallar els tallaen, i an eixa atra que és del estat que el poble també ne té part perquè, té part en eixa que és del poble que li correspon, i eixe d'ahí és el contrari, és del govern però també té part per ser del poble, feen subhastes i s'els quedaen els maderistes autoritzats que havien.
-FEIEN SUBHASTES: "JO FIQUE TANT, JO FIQUE TANT... "
-Ho presentaven per escrit a l'ajuntament.
-UNS DINERS, PAGAVA UNS DINERS I PODIA EXPLOTAR LA MUNTANYA...
-Sí.
-I EIXOS DINERS ANAVEN A L'AJUNTAMENT.
-No, anaen a l'ajuntament lo de l'ajuntament, i l'atre anae a l'estat, un tant per cent per al poble i...
-I PERQUÈ LES MUNTANYES ESTAN AMB TANTES TERRESSETES? EN EIXOS MARGENS? AMB TERRASSETES?
-Això perquè encara és més vell, és més vell, ho exlotaen natros això tot ha segut bancal de... de cria de, de, de... d'això, de blat i... de cereals! cigrons i... allí es criae de tot.
-EN EIXOS BANCALETS TAN ALT A LA MUNTANYA, AIXÒ ERA BANCALS DE CIGRONS I DE CEREALS?
-Bancals o vinya o lo que fore, sí.
-PERÒ N'HI HA ALGUNS LLOCS QUE ESTAN MOLT ALTS DE LA MUNTANYA, NO? COM MOLTES TERRASSETES...
-Parets i bancalets, sí, allí on n'hi havie un pan de terra a a criar lo que fore, sí.
-PUES BÉ JAUME, JA HEM ACABAT...

[MUSEU DE LA PARAULA. Arxiu de la Memòria Oral Valenciana. Museu Valencià d'Etnologia. Diputació de València. MOH77-Vallibona-H22.] museudelaparaula.es


 

www.portell.tk  -  portellweb@yahoo.es

Recopilació bibliogràfica i transcripcions de Jacint Cerdà