|
PORTELL s. XX (1901-1919) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
ANY |
REFERÈNCIA
BIBLIOGRÀFICA |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
s.XX |
Dades oficials del ine. Usem els valors "de hecho", que són els que hi havia "de facto" (residents presents i transeünts, tant hòmens com dones); altres estudios com Balbás usen els "de derecho" (residents i portellans absents). A l'apartat del segle XIX, concretament a l'any 1857, trobaràs un quadre amb més censos d'aquell segle. Comencem la sèrie de censos en 1857 perquè és a partir d'aquest any quan s'inicia la sèrie de censos institucionals gràcies a la recent creada, en 1856, Comisión General de Estadísticas del Reino. Els censos anteriors a aquesta data no eren tan rigurosos i, per tant, no ens podem fiar massa. En 1870 es crea el Instituto Geográfico i aquest assumeix les tasques de la Junta de Estadística, passant a dir-se Instituto Geográfico y Estadístico. (Veure l'interessant història dels censos que explica l'ine: Los primeros censos españoles)
Trobem també dades dels censos dels anys 1900 a 1981 en una web de la Universitat Jaume I de Castelló, una part en concretament en els "Censos de 1900, 1910, 1920, 1930 i 1940" i la resta en els "Censos de 1950, 1960, 1970 i 1981", i cita la font d'on ho treuen: (Seminari d'Estudis sobre la Població del País Valencià. Fulla confeccionada per J. S. Bernat. 15-IX-99.) En la mateixa web apareixen molts altres censos. Ho revisem i complementem amb dades del ine. Xiva i Ortells, en aquest treball, no tenien xifres perquè les seves dades estan sumades a les de Morella, però sí que estan diferenciades en els llistats de l'INE. Les afegim entre parèntesi. Les xifres de Morella no les editem (seguiran contenint aquests veïns de Xiva i Ortells). En quant a Herbers, en 1930, 1940 i 1950 no tenen dades i queden dins de Morella. Edito les xifres de "Morella sola, restant les d'Herbers d'aquests tres censos". Luco també acaba passant a formar part de Castellote. Edito també tots els noms per adaptar-los al que posa al INE. En la web del Instituto Nacional de Estadística apareixen aquestes dades més desglossades. Esperem poder consultar algun dia tots els llistats amb noms, adreces i oficis, si és que és possible. [Instituto Nacinal de Estadística: ine.es] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1901
|
Gener, 1. Sarthou Carreres, en 1913, publica el seu
llibre de Geografia del Reino de Valencia, i ens dona dades de població
dels anys 1901 i 1910. Concretament, de l'any 1901 ens diu: <<Según la última estadística oficialmente publicada de 1º Enero de 1901: Portell (villa), 231 viviendas, con 733 habitantes. Las Albaredas (aldea), a 3.700 metros: 41 viviendas, con 67 habitantes.- Caseríos diseminados 279, con 267 habitantes.>> Si sumem, ens dona un total de 1.067
habitants i 551 vivendes (obviament no totes habitades, perquè per
exemple, hi han més caserius diseminats (279) que habitants en ells (267) [SARTHOU CARRERES, Carles. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. p. 702. Barcelona. Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la
Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts
(Barcelona). 1989] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1901 |
En la web de la Biblioteca Virtual del Patimonio Bibliográfico (BVPB), trobem documents interessants. Ací, per exemple, tenim un fragment d'un mapa de Castelló de l'any 1901. Veiem que les distàncies estan una mica distorsionades però això li dóna un encant especial. Llàstima que alguns noms costen una mica d'entendre. Cal destacar les carreteres que estan marcades, que serien, més bé, camins de carro. I cal vigilar, com sempre, amb els topònims, i no prendre-se'ls al peu de la lletra. A Portell, cita Las Alboredas (les Albaredes) però les situa vora R. de Sallumbres (rambla Sellumbres) i la Roca Parda. Com a curiositat, citem un altre topònim: "Lomas de la Fatarella", entre Olocau i els veïns aragonesos, Bordón i Luco, que podria ser, o no, una variant del nom de "la Menadella". En un altre mapa similar, una mica posterior, veiem que estan tots dos topònims, al límit territorial: "S. Menadella" i "Comas de la Fotarella" (sic). Les dos al límit territorial; Fotarella a l'esquerra i la Menadella, seguint la carena, a la dreta. Però la "Pena Cortada" la situa molt més a l'oest, ja prop d'Olocau i Bordón. El cas és que Coromines, en el Onomasticon, també la cita. Aquest segon mapa, també cita, de Portell, la "Rambla de Columbres" (sic), el "Bº del Peral" (Perol? recordar que en un llistat sobre assegadors del lligallo n'apareix, en Portell, un amb aquest nom), que baixa de les Cabrelles fins a dita rambla, en el límit amb la Iglesuela; el "Bº de San Juan", el "Bº de las Clapisas" i els masos "Mas de la Sierra" i "M. de la Fresca". Una altra curiositat: al riu Cantavella, abans d'entrar a la comarca, li diu "Rbla. del Cancaviedo".
[Castellón de la Plana. Benito Chias, Ing; Jqn. Ribera, D; F. Galcerán G. Barcelona: Alberto Martín, 1901. Cartoteca del Archivo General Militar de Madrid. Colección: SH. Signatura: AT-1/11] bvpb |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1902 |
Després de la Primera República Espanyola, tornen a regnar els borbons; primer d'Alfons XII i, a la seva mort, el seu fill, Alfons XIII. Però aquest, encara no havia nascuat quan el seu pare va morir prematurament, de tuberculosi. Per tant, va haver d'esperar a ser major d'edat per regnar. Mentrestant, va ser la seva mare, Maria Cristina d'Hbsburg-Lorena qui va exercir de "Reina Regent". <<Alfons XIII d'Espanya (Madrid, 17 de maig de 1886 - Roma, 28 de febrer de 1941), fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941). Fill pòstum d'Alfonso XII d'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria. [...] Alfons XIII fou declarat major d'edat als setze anys (1902) i mostrà des del començament la seva voluntat de no sotmetre's a les limitacions constitucionals (encomanà el govern a polítics que li eren addictes i practicà una doble diplomàcia) a més de la seva perillosa inclinació envers l'exèrcit. Irritat per la manca de docilitat de Maura, el deixà caure davant la protesta contra la repressió de la Setmana Tràgica de Barcelona (1909), i confià el govern a José Canalejas, que presidí la darrera etapa de govern estable fins que fou assassinat en 1912. Simultàniament es llançà a la guerra colonial, en consolidar-se el protectorat a la zona nord del Marroc pel tractat franco-espanyol del 1912. [...] Afavorí el cop d'estat militar del general Miguel Primo de Rivera (setembre de 1923). S'iniciaren així sis anys llargs de dictadura, amb la repressió sistemàtica del catalanisme, al qual el rei (popularment conegut a Catalunya com "en Cametes", perquè tenia les cames molt primes) era ben hostil, malgrat les seves ambigüitats formals. Però en advertir que el règim dictatorial podia enfonsar la monarquia mateixa en el seu fracàs, es desféu de Primo de Rivera (gener del 1930) i intentà un impossible retorn al constitucionalisme, després del parèntesi dela "dictablanda del general Berenguer". La màquina del caciquisme estava rovellada i els millors dels vells polítics l'havien abandonada: les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 mostraren que el país s'inclinava per la república, i el rei, temorós de possibles violències i abandonat per tothom, partí d'Espanya, esperant que un dia el tornarien a cridar. Lluny d'això, el suport de l'opinió pública minvaria amb els anys, malgrat la seua frustrada aproximació al carlisme. S'exilia a França primerament i després a Roma, on rebé el suport de la família reial italiana i se separà de la seva muller, que s'instal·là a la localitat suïssa de Lausana. El 1936 aprovà plenament l'aixecament del 18 de juliol pensant que d'aquesta manera es podria restaurar la monarquia. Tot i això, amb el transcurs dels esdeveniments, Franco va deixar clar que el rei difícilment arribarà a exercir un paper en el futur, a conseqüència dels errors del passat. Quan va finalitzar la guerra i, al no restaurar-se la monarquia, el rei suposadament va declarar al periodista nord-americà John T. Whitaker: "Vaig elegir Franco quan no era ningú. Ell m'ha traït i enganyat en cada pas". Mesos abans de morir renuncià els seus drets dinàstics en el seu tercer fill, Joan de Borbó.>> A continuació ve la Segona República (1931) i el seu president, Niceto Alcalá-Zamora. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1 |
Al llarg de la història, la nostra llengua materna, el català, amb tots els seus dialectes, inclòs el que es parla als Ports, que és un valencià de transició, ha estat atacat, per afavorir les llengues de contacte molt més poderoses: el castellà i el francès. I continua passant. Queda clar que a alguns els feia, i encara els fa, molta nosa. Després d'alguns exemples que hem posat en la secció corresponent, dels anys 1560, 1624, 1707 i 1801, continuem tenint exemples al segle XX. Comencem pel 1902: <<1902. Reial Decret de Romanones que obliga a l'ensenyament del catecisme en castellà. El 15 de desembre d'aquell any, Menéndez Pidal publica l'article "Cataluña bilingüe" a El Imparcial de Madrid, on defensa el decret Romanones, afirmant, per exemple, que les "Corts catalanes mai no varen tenir per llengua oficial el català".>> <<1902. Prohibició dels Jocs Florals de Barcelona per ordre militar. També a Palma.>> (Article de Pau Vinyes) <<1917. Reglament de la Llei del Notariat que prohibeix l'ús del català.>> <<1923. Circular que obliga a l'ensenyament del castellà.>> <<1923. Real Decret que prohibeix l'ús del català a actes oficials i obliga a portar tots els llibres i registres oficials en castellà.> <<1924. El general Lossada és nomenat president interí de la Mancomunitat de Catalunya i implantà l'ensenyament en castellà a les escoles de la Mancomunitat.>> (hemeroteca.lavanguardia.es). També aquell any, els Jocs Florals de Barcelona s'han de celebrar a Tolosa, i per Reial Ordre espanyola, se sancionaran els mestres que ensenyin en català.>> <<1926. Reial Decret que criminalitza a qui es resisteixi passivament a utilitzar el castellà i pena de "arresto mayor a prisión correccional" per qui usi un idioma distint del "español". Del matix any, també, Ordre pel qual se sanciona l'ensenyament del català amb el trasllat del mestre.>> Amb la Guerra Civil i el franquisme, les prohibicions s'accentuen. Seria interminable citar-les totes.
[Viquipèdia:
Cronologia_de_la_repressió_del_català] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1903-23 |
Navegant per internet, hem trobat un llibre on parla de Portell. Com que el llibre està protegit per a que no puga ser reproduit, només hem pogut llegir alguns fragments. Lamentem no poder-vos donar més informació però encara no hem aconseguit consultar aquest interessant llibre. De tota manera, ens dóna els resultats d'una votació de les eleccions generals d'algun d'aquests anys: A la pàg. 153 trobem una primera votació, entre els candidats Prida i Montiel, però no podem llegir totes les votacions però sí les de Portell, a més del resultat final.
I afegeix: "Faltan los resultados de diversos pueblos, aunque sí están recogidos en el resultado final". Finalment ens dóna el resultat de la votació: "El candidato triunfante, Montiel, obtuvo 4.493 votos. El candidato derrotado, Fernández Prida, obtuvo 1.954 votos. El apoderado de Fernández prida formuló una protesta antes la Audiencia Provincial, basándose en la compra de votos y censos enteros, y en las coacciones [...]" A la pàg. 190, trobem els resultas de unes altres eleccions:
I acaba dient: "El candidato triunfante, Montiel, obtuvo 4.910 votos. El candidato derrotado, Fuente el Sol, obtuvo 3.503 votos. El acta sería protestada llegándose al Tribunal Supremo que confirmaría la validez de las elecciones, reafirmando el triunfo de Montiel." [ALÓS FERRANDO, Vicente R. y CASTELLET ALEMANY, Carmen. El ocaso del sistema canovista: elecciones generales en Castellón, 1903-23. Vol. 34 de Colección Arkarnos. Vol. 34 de Col·lecció universitària. Publicat per la Diputació de Castelló. 1998. Trobat en books.google.com [Caldria aconseguir-lo] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1904 |
Luisa Camañes, al seu llibre ens dóna
els noms dels alcaldes, secretaris, mestres, capellans ,etc. de finals
del segle XIX i bona part del segle XX:
<<Secretario: Pedro Ramia, de Ortells (Castellón).>> (pàg.23) [CAMAÑES, Luisa (1990): Portell. Usos y costumbres, desde el siglo XIX al XX. Imprés en Gráficas Aparici. Castellón.] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1904 |
Maig, 23. Luisa Camañes, al seu llibre ens dóna
els noms dels alcaldes, secretaris, mestres, capellans ,etc. de finals
del segle XIX i bona part del segle XX:
<<Maestra: Mari Carmen Rives Martí. 23 de mayo de 1904.>> (pàg.105) [CAMAÑES, Luisa (1990): Portell. Usos y costumbres, desde el siglo XIX al XX. Imprés en Gráficas Aparici. Castellón.] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1905 |
Veiem en molt males condicions
l'entrada 'Portell' en un llibret comercial: <<PORTELL. Villa con Ayunt. de 1067 hab. de H. y 1133 de D. a 20 Km. de la cabeza del part. y 96 de la C. La estac. más próxima Alcalá de Chisbert a 64 Km. (N.) Celebra fiestas del 21 29 Octubre [?]. Su principal producción es trigo. Elemento oficial
Barberías
Esc. municipales
Estancos
Harinas (Molinos)
Herrerías
Jabón (Fábricas de)
Posadas
Veterinario
Propietarios (Prales.) [principales?]
[**completar bibliografia**. 1905.] (web "todocolección") |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1906 |
Luisa Camañes, al seu llibre ens dóna
els noms dels alcaldes, secretaris, mestres, capellans ,etc. de finals
del segle XIX i bona part del segle XX:
<<Secretario: Antonio Barreda, de Cantavieja (Teruel).>> (pàg.23) [CAMAÑES, Luisa (1990): Portell. Usos y costumbres, desde el siglo XIX al XX. Imprés en Gráficas Aparici. Castellón.] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1 |
Abril. Sabíem que en 1916 Portell ha de canviar el nom a Portell de Morella. Ara sabem que allò es va fer gràcies a un projecte de reforma presentat per un membre de la Real Societat Geogràfica. En el cas de Portell, el motiu de triar "de Morella" és "por haber pertenecido a Morella": <<La Comisión nombrada por la Junta Directiva de la Real Sociedad Geográfica para dar dictamen acerca del proyecto de Reformas de la Nomenclatura Geográfica de España, proyecto que presentó el Vocal de dicha Junta Excmo. Sr. D. Manuel de Foronda, ha acordado abrir una previa información pública sobre todas y cada una de las modificaciones propuestas. [...] Dios guarde a V. muchos años. Madrid, abril de 1906. Manuel Benítez y Parodi, Felipe Pérez del Toro, Rafael Álvarez Sereix y Ricardo Beltrán y Rózpide.>> (pàg.1) <<El prolijo y detenido examen y comprobación de la multitud de nombres de pueblos y localidades contenidos en mi trabajo "Estancias y viajes de Carlos V", me ha obligado a tocar muy de cerca las consecuencias de la extraordinaria y lamentable confusión producida por el hecho de existir en España un sinnúmero de "Entidades de población" con idénticos nombres y sin calificativo ni aditamento alguno que entre sí las distinga. Si penosa y molesta resultó esta multiplicidad de nombres iguales para mí -y eso que disponía de tiempo y espacio suficientes para dilucidarla y resolverla- qué no será para el modesto empleado de Correos (v. gr.) [=verbi gratia, "por ejemplo"] que, con la premura y angustia de tiempo inherentes a las operaciones de la mesa de batalla, tenga que resolver de plano la dirección que ha de imprimir a un pliego cuyo punto de destino contenga, por toda indicación, el nombre de un pueblo, del cual hay dos, tres, cinco y aún seis que con la misma palabra están designados. No le bastan ya los conocimientos geográficos-postales; necesita poseer el arte de la adivinación. Porque eso de saber, por ejemplo, a cual de las provincias de Albacete, Logroño, Madrid, Salamanca, Soria o Valladolid, ha de encaminar una carta dirigida a "Fulano de Tal" en Villaverde -toda vez que existen en España seis municipalidades con este solo nombre- cosa es que, como digo, traspasa los límites de la ciencia geográfica y aún los de la humana intuición.>> (pàg.5) <<Del anterior estado se desprende que los 503 nombres repetidos modifican solamente a 580 CABEZAS DE DISTRITO MUNICIPAL, modificaciones que producen la menor confusión posible, toda vez que son contadísimos (no pasan de tres) los nombres totalmente cambiados, y éstos lo son por los mismos ya conocidos y aún usados en la respectiva localidad. [...] Y como quiera que con una simple audición no puede apreciarse la exactitud con que las variaciones han podido ser introducidas, me permito rogar a la "Junta Directiva" que se sirva acordar que una Comisión de su seno examine este trabajo, y si la idea que le informa es considerada como digna de tenerse en cuenta -después de haberse introducido en él cuantas correcciones estime procedentes-, haga a la "Directiva" la propuesta que entienda más conveniente al fin que se persiga. En cuanto a mí, por recompensado me doy ya, con el solo hecho de haberme concedido la "Junta" el honor de escuchar benévolamente la lectura de este trabajo, tan modesto en su forma como complicado en su confección. Manuel de Foronda.>> (pàg.56)
(pàg.44)
(pàg.28) [REAL SOCIEDAD GEOGRÁFICA (1906): Proyecto de reformas en la Nomenclatura geográfica de España. Imprenta de Eduardo Arias. San Lorenzo, 5 bajo. Madrid.] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1907 |
Març, 15. Luisa Camañes, al seu llibre ens dóna
els noms dels alcaldes, secretaris, mestres, capellans ,etc. de finals
del segle XIX i bona part del segle XX:
<<Maestra: Asunción Sanz Miguel. 15 de marzo de 1907.>> (pàg.105) [CAMAÑES, Luisa (1990): Portell. Usos y costumbres, desde el siglo XIX al XX. Imprés en Gráficas Aparici. Castellón.] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1908 |
Luisa Camañes, al seu llibre ens dóna
els noms dels alcaldes, secretaris, mestres, capellans ,etc. de finals
del segle XIX i bona part del segle XX:
<<Secretario: Manuel Mormeneo, de Castellfort (Castellón).>> (pàg.23) [CAMAÑES, Luisa (1990): Portell. Usos y costumbres, desde el siglo XIX al XX. Imprés en Gráficas Aparici. Castellón.] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1 |
A l'enciclopèdia catalana de Carreras i Candi, de sis volums, editats entre 1908 i 1918, apareix Portell, formant part de l'arxiprestat de Morella, un dels molts que formaven part del Bisbat de Tortosa: <<La separació entre Tarragona y Tortosa va donar lloch, en lo segle XII, a controversies entre abdues diòcessis, havent sigut resoltes per sentencia arbitral lo día de Santa Ágata, del any 1203 (Villanueva: "Viaje Literario", v.V, p.84). La Séu tortosina, quina titolar es Santa María, apareix ja existent en los primers anys del segle VI. Urs es lo prelat ab justificació històrica que consta assistent al concili de Tarragona del any 516, y encara que la tradició suposa que Sant Ruf, un dels dexebles de Sant Pau, va ésser lo fundador de dita esglesia, aquella tradició està en discordancia ab la veritat històrica. Tampoc se troba cap rastre verídich de la esglesia tortosina, durant l'espay de més de quatrecents anys, en que los alarbs dominaren en aquella ciutat y en son territori. [...] Lo servey parroquial vé distribuit en prop de duescentes parroquies y un centenar d'esglesies anexes, quina agrupació per arxiprestats resulta formada ab los de Tortosa, Gandesa y Masroig, dins de la provincia de Tarragona; ab los d'Alvocàcer, Castelló, Lucena, Morella, Nules, Sant Matéu, Villareal y Vinaròç, en la provincia de Castelló, y ab lo de Calaceyt, en la de Terol; dotze arxiprestats en sa totalitat. La relació de quiscún d'ells queda sintetisada en los següents estats: Arxiprestat de Tortosa:
Arxiprestat de Calaceyt (Terol):
Arxiprestat de Gandesa:
Arxiprestat de Masroig:
Arxiprestat d' Alvocàcer:
Arxiprestat de Castelló de la Plana:
Arxiprestat de Lucena:
Arxiprestat de Morella:
Arxiprestat de Nules:
Arxiprestat de St. Matéu:
Arxiprestat de Villareal:
Arxiprestat de Vinaròç:
>> (pàg.104-108) [CARRERAS I CANDI, Francesc -coord.- i MORERA I LLAURADÓ, Emili (1908-1918): Geografia General de Catalunya. Establiment editorial de Albert Martín. Concell de Cent, 140. Barcelona.] biblioteca.icc.cat En la web de la Biblioteca Virtual del Patimonio Bibliográfico (BVPB), trobem un mapa que complementa la informació anterior, ja que mostra el bisbat de Tortosa de primers de segle XX. Sembla que formava part de la "Geografia General de Catalunya" dirigida per Francesc Carreras. Ens senyala algunes ermites (signe +) i les carreteres. Com es pot apreciar, la carretera de Portell encara no consta. En quant als pobles, es diferencia Morella i Sant Mateu, com a "Cap d'Arciprestat". Destaca a Forcall, Cinchtorres (Cinctorres), Ares, Vilafranca, Catí, com a "Parroquia d'ascens". Portell i la resta de pobles, consten com a "Parroquia d'entrada". Però en la descripció que fa quan enumera totes les parròquies del bisbat, diu que Portell tenia també una parròquia d'ascens de primera classe.
[Bisbat de Tortosa (1913). Publicat en "Geografia General de Catalunya", dirigida per Francesch Carreras y Candi (1908-1918)] bvpb |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1908 |
Novembre, 11. Luisa Camañes, al seu llibre ens dóna
els noms dels alcaldes, secretaris, mestres, capellans ,etc. de finals
del segle XIX i bona part del segle XX:
<<Maestra: María Natividad Marín. 11 de noviembre de 1908.>> (pàg.105) [CAMAÑES, Luisa (1990): Portell. Usos y costumbres, desde el siglo XIX al XX. Imprés en Gráficas Aparici. Castellón.] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1 |
Aquell any cau, per les riades, un pont de la carretera de Morella a Sant Mateu. Ens ho conta Segarra: <<Esta guerra (la dels Matiners, 1846-1849) tuvo la más mínima incidencia en estas comarcas. Historiadores contrastados lo achacan a que en estas fechas se estaba construyendo la carretera de Sant Mateu a Morella que daba trabajo a la gente, por eso se desarrolló más por Catalunya, Aragón, Navarra y Guipúzcoa. [...] En la primavera de 1847, bajo la dirección de José Gómez Ortega, empezaron las obras de construcción de la carretera de Sant Mateu a Morella. El general Villalonga había sido el alma impulsora para que este ambicioso proyecto se llevara a cabo, atendiendo, según él, a lo penoso que había resultado el traslado de las piezas de artillería desde Sant Mateu a Morella en la pimera guerra carlista. Esta carretera, que era parte de la de Castelló a las Ventas de Valdealgorfa, fue declarada de primer orden por Real Orden de 14 de enero de 1852. El Estado debía financiar el tramo de Sant Mateu al límite de provincia con Teruel, corriendo el resto desde Castelló a Sant Mateu a cargo de la Diputación Provincial. Diez años después de comenzadas las obras de construcción llegaba al Pla de la Batallera, o sea, donde posteriormente pasaría a llamarse l'Hostal Nou. Tres años después de su inauguración, en 1860, se implantó el servicio de coche hasta tal punto, y los viajeros que pretendían llegar hasta Morella tenían que hacerlo a pie. [...] El famoso puente de Carabasseres, que en 1909 se lo llevó una gran riada y que el Ayuntamiento de Morella en sesión celebrada el 28 de septiembre de 1911, dos años después, acordó por unanimidad "solicitar del Ministro de Fomento, la reconstrucción del puente denominado de Carabasseres", ya ha pasado a la historia al quedar fuera del nuevo y reciente trazado.>> (pàg.284 i 285) [SEGARRA CAPSIR, Francisco (2016): Todas las guerras sufridas en el Maestrazgo histórico. Editorial Antinea. Vinaròs.] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1909 |
Gener, 4. Luisa Camañes, al seu llibre ens dóna
els noms dels alcaldes, secretaris, mestres, capellans ,etc. de finals
del segle XIX i bona part del segle XX:
<<Maestra: María Llorens Castell. 4 de enero de 1909.>> (pàg.105) [CAMAÑES, Luisa (1990): Portell. Usos y costumbres, desde el siglo XIX al XX. Imprés en Gráficas Aparici. Castellón.] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1909 |
Juny, 5. S'inaugura el servei d'autobús a Morella: <<La "Hispano-Suiza del Maestrazgo" (HISUMA) inició el 5 de junio de 1909 el servicio de autobús de Castelló a Morella.>> [PERIS TORNER, Juan (2014): Castellón, diligencias y autobuses. Blog "Compartir Conocimientos".] compartirconocimientos.com |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1910 |
En el repositori documental de la UJI, trobem una guia del comerç de Castelló amb motiu de fer un calendari per a 1910, i diu coses de tots els pobles de la província. <<Los pueblos. Distancia de la capital, habitantes e itinerario para el viaje: Portell, a 78 id. [kilómetros] de distancia con 1123 habitantes; viaje en f.c. [a Vinaroz] y diligencia hasta Morella y el resto en caballería.>> (pàg.103) Després ens diu quins pobles formen cada districte: <<DISTRITO DE MORELLA: Alcalá de Chivert, Ares del Maestre, Ballestar, Bel, Bojar, Canet lo Roig, Castell de Cabres, Castellfort, Cinctorres, Corachar, Chiva de Morella, Forcall, Fredes, Herbés, La Mata, Morella, Olocau, Ortells, Palanques, Portell, Puebla de Benifasar, Salsadella, San Mateo, Todolella, Vallibona, Villafranca del Cid, Villores, Zorita.>> (pàg.113) I també ens dóna la divisió de districtes per a Diputats Provincials, distinta a l'anterior: <<Distrito de Albocácer-Morella: Albocácer, Ares del Maestre, Ballestar, Bel, Benafigos, Benasal, Benlloch, Bojar, Castell de Cabres, Castellfort, Catí, Cinctorres, Corachar, Chiva de Morella, Forcall, Fredes, Herbés, La Mata, Morella, Olocau, Ortells, Palanques, Portell, Puebla de Benifasar, Sarratella, Sierra Engarcerán, Tírig, Todolella, Torre Embesora, Torre Endoménech, Vallibona, Villafranca del Cid, Villanueva de Alcolea, Villar de Canes, Villores, Zorita.>> (pàg.114) [Anuario de la industria y del comercio. Guía de Castellón y su provincia para 1910. Imprenta Económica Barberá y Bastida. Castellón. 1910.] repositori.uji.es |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1910 |
En la web de la Biblioteca Virtual del Patimonio Bibliográfico (BVPB), trobem documents interessants. Un dels quals és aquest mapa de la província de Castelló de 1910. Veiem que ja estan marcades les carreteres, encara que la de Portell es va fer uns anys més tard. I apareixen topònims amb alguna variant: "Rambla Columbres" (Celumbres o Sellumbres), "Riu Galdes" (Calders). Però no hauríem de fer més cas, perquè ja sabem que els mapes solen estan plens de noms errats. [GIMENO, Luis. Mapa de la provincia de Castellón (1910). Castellón: Editor B. Ballester, 1910] bvpb |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1910 |
Desembre, 31*. En el llibre de geografia de la província de Castelló fet per Sarthou Carreres al 1913 trobem una comparativa del cens de tots els pobles de Castelló entre els anys 1888, 1900 i 1910: <<Comparación del movimiento de población en los pueblos de esta provincia, según los dos censos oficiales últimamente publicados (POBLACIÓN DE HECHO)>>
*Ens diu que és el cens de 1910 però no ens especifica si es refereix al primer o al darrer dia, però com ens diu que l'1 de gener de 1901 hi havia en portell 1,067, pensem que el que posa com a cens de l'any 1900 es refereix al darrer dia de l'any, i per tant, imaginem que tot tres censos correspondrien al 31 de desembre [SARTHOU CARRERES, Carles. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. p.264. Barcelona. Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts (Barcelona). 1989] Més endavant, en parlar de Portell ens torna a donar el cens de Portell i a més, afegeix el nombre de cases habitades:
<<El
número de habitantes, según el censo de 1910, es de 1.086
habitants (y las casas habitadas, 223 en el casco y 81 en la parte rural,
según los datos particulares de la Alcaldía)
[SARTHOU CARRERES, Carles. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. p.702. Barcelona. Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts
(Barcelona). 1989] Trobaràs un quadre comparat del cens del segle XX més amunt, consultant en l'apartat corresponent a 1900. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1910 aprox. |
Luisa Camañes, sobre els primers en
marxar a treballar a l'estranger:
<<Sobre 1910 empezaron los portellanos a contratarse temporalmente a las minas de talco, en Lusenac [Luzenac], al sur de Francia. Esta campaña de seis meses al extranjero no dejaba de ser dura y penosa, pero sus ingresos cambiarían por completo la economía del pueblo. Se acabó aquella miseria. De 80 a 90 hombres emigraban a últimos de marzo para regresar a últimos de septiembre. Durante este tiempo quedaban sólo las mujeres, los viejos y los niños.>> (pàg.60) [CAMAÑES, Luisa (1990): Portell. Usos y costumbres, desde el siglo XIX al XX. Imprés en Gráficas Aparici. Castellón.] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1911 |
En el Diccionari de la llengua catalana ab la correspondència castellana, vol.3, trobem Portell i altres entrades interesants: <<PORTELL. Poble de la prov. de Castelló, bisbat de Tortosa, part. jud. de morella; és entre la montanya Bobalar y a Penya Parda y té 1,123 hab.>> I inclou un segell que diu que és de Portell però no "quin!!" Per lògica caldria pensar que hauria de ser el més important dels citats i aquest és el nostre, ja que el de Lleida tenia molta menys població, 692 hab., i el tercer que es cita és un caseriu del terme de Crespià (Girona). El cas és que és un segell prou recent però mai l'hem vist enlloc, així que caldrà estar atents i investigar per confirmar-ho o descartar-lo:
Però després va i, en l'entrada 'Morella', diu que el partit judicial el formen 24 ajuntaments i només en cita 23. Quin s'ha deixat? precisament Portell. Deixem justament les entrades de Morella i les dels pobles que limiten territorialment amb el nostre: <<MORELLA. Geog. Partit judicial de la prov. de Castelló, format d'aquests 24 ajuntaments: Ares del Maestre, Ballestar, Bel, Bojar, Castell de Cabres, Castellfort, Cinctorres, Coratchar, Chiva de Morella, Forcall, Fredes, Herbés, Mata (La), Morella, Olocau, Ortells, Palanques, Pobla de Benifassar, Todolella, Vallibona, Vilafranca del Cid, Villares [Villores] y Zorita; sumen, entre tots, 29,629 hab. | Vila de la prov. de Castelló, bisb. de Tortosa, cap del part. jud. del seu nom, és a la vora del riu Bergantes, té un castell que en alter temps era molt fort, molta industria llanera, essent famoses les faixes y les mantes morellanes, y té 7,078 hab.>> [I inclou un petit dibuix de Morella] <<CASTELFORT. Geog. Vileta de la prov. de Castelló, bisb. de Tortosa, part. jud. de Morella; és al peu d'una montanya y té 1,491 hab.>> <<CINCH-TORRES [sic]. Geog. Villa de la prov. de Castelló, bisb. de Tortosa, part. jud. de Morella; és a la vora del riuet Caldes y té 1,696 hab.>> <<MATA (LA). Vileta de la prov. de Castelló, bisb. de Tortosa, part. jud. de Morella; és a la vora del riu Cantavieja y té 689 hab.>> <<VILAFRANCA DEL CID. Vila de la prov. de Castelló, bisb. de Torosa, part. jud. de Morella; és dalt d'un turó y té 2,856 hab.>> [DICCIONARI DE LA LLENGUA CATALANA ab la correspondència castellana (1911?). Volum. II [H-S], p.562. [Continuació del Labernia]. Salvat y Comp.ª, S. en C., editors. Carrer de Mallorca, 220. Barcelona] babel.hathitrust.org (vol.1 [A-G]: babel.hathitrust.org; vol.3 [T-Z]: babel.hathitrust.org) Al tercer volum parla de la comarca, tal i com es coneixia en aquell temps: <<MESTRAT O MESTRATGE. Geog. Comarca natural, al N. del regne de Valencia, quins llindars ón: al NE. y E. el territori de la Ribera del Ebre y a la prov. de Castelló de la Plana, que tanca també el territori al S; al O. y NO. el regne d'Aragó. Té per capital Morella, y entre les seues poblacions significades cal esmentar Sant Mateu, Xiva, Vallibona, Rossell, Portell y Castellfort. El territori és escabrós y trencat, y aquella mateixa topografia, va contribuir a que fos teatre d'encarniçades lluites, durant la guerra dels set anys. Pertanyia llavors encara, aband de la nova repartició de províncies, a l'ordre militar de Montesa, de quin mestre va pendre el nom. Actualment el Mestratge, comprèn territoris dels partits d'Albocácer, Sant Mateu y Vinaroç, ab petita part dels de Morella, Lucena y Castelló de la Plana. En tota la comarca s'hi troven espargides nombroses cases de camp, anomenades 'masades' que 'ls seus amos arrenden ab el terreny que les rodeja. En sa major part és poch fructífer el sol, dificultós de conreuar, essent abundoses les rouredes y alzinars, ont se nodrex molt bestiar boví, si bé a la banda oriental de la regió les valls y les planuries tenen major fertilitat, ab tot y la escassessa de les aigües, produitat de la terra de secà abundosos grans y essent prou remarcable en ella la cullita del vi.>> [DICCIONARI DE LA LLENGUA CATALANA ab la correspondència castellana (1911?). Volum. II [T-Z]. [Continuació del Labernia]. Salvat y Comp.ª, S. en C., editors. Carrer de Mallorca, 220. Barcelona] babel.hathitrust.org |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1 |
Trobem el nom d'un portellà relacionat amb Cuba. Només hem pogut llegir un petit fragment, pel que no sabem el contexte. [INVESTIGAR] <<[...] A Mauricio Algarin y Feliciano, natural de Patilla, Puerto Rico, Estados Unidos de América, de 23 años de edad, soltero, hijo de Francisco y de Ramona. A Juan Castillo y Dalmau, natural de Portell, Castellón de la Plana, España, de 23 años de edad, soltero, hijo de Francisco y de Ramona. A Manuel Triana y Méndez natural de Santa Cruz de La Palma, Canarias, España, de 27 años de edad, soltero, hijo de Francisco y Micaela. A Hipólito Miguel y Díez, natural de Uña, León, España, de 29 años de edad, casado, hijo de Hipólito y de María. [...]>> (pàg.376) [BOLETÍN OFICIAL DEL MINISTERIO DE ESTADO DE LA REPÚBLICA DE CUBA. Volumen 8.] books.google.es |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1911 |
Setembre, 2. En la web del Col·lectiu Avinsolana, de Vallibona, trobem informacions sobre Portell. Concretament el que diu un periòdic de la època anomenat "El Tradicionalista". En aquell número, el nº 36, diu: <<CRÓNICAS VERANIEGAS DESDE MORELLA. Hace por este Maestrazgo un clima verdaderamente delicioso, el cual, unido a una encantadora belleza que en esta época nos ofrece la naturaleza, dan al veranenate una vida apacible, tranquila y llena de admirables goces. [...] Una vez hecha pública la noticia de que se encontraba en Morella el ilustre Barón de Benicasim, tan conocido y querido en todo el Maestrazgo, enseguida empezaron a llegar comisiones de los pueblos deseosos de visitar a D. Paco y de reiterarles la adhesión Inquebrantable a su política y a su persona: hasta hoy, miércoles, han llegado ya las comisiones de Vallibona, Forcall, Portell, Chiva y Puebla de Benifasar, siendo muchas más las que han anunciado su venida. [...]>> |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1911 |
Desembre, 5. Luisa Camañes, al seu llibre ens dóna
els noms dels alcaldes, secretaris, mestres, capellans ,etc. de finals
del segle XIX i bona part del segle XX:
<<Maestra: María Isabel Antonino Orenga. 5 de diciembre de 1911.>> (pàg.105) [CAMAÑES, Luisa (1990): Portell. Usos y costumbres, desde el siglo XIX al XX. Imprés en Gráficas Aparici. Castellón.] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1912 |
Luisa Camañes, al seu llibre ens dóna
els noms dels alcaldes, secretaris, mestres, capellans ,etc. de finals
del segle XIX i bona part del segle XX:
<<Alguacil: José Ferrer.>> (pàg.24) I ens diu com va començar la indústria tèxtil de Portell: <<A raíz de los "faixeros" [finals del segle XIX], nacieron los artesanos, y de los artesanos, la industria. Hacia 1912, Miguel Mestre, Miguel Antolí, José Camañes y Amador Marín fueron los primeros artesanos que, por su cuenta, fabricaban las fajas. Ya no había necesidad de ir a buscar trabajo a Morella (a la fábrica Giner). Portell se había convertido, aunque artesanalmente, en un pueblo industrial. Allá por el año 1932 comenzaron a ser fabricantes-artesanos Eustaquio Bono y Perfecto Segura. Todos los artesanos continuaron siendo "faixeros" hasta su jubilación. [...]>> (pàg.62) [CAMAÑES, Luisa (1990): Portell. Usos y costumbres, desde el siglo XIX al XX. Imprés en Gráficas Aparici. Castellón.] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1913 |
Luisa Camañes, al seu llibre ens dóna
els noms dels alcaldes, secretaris, mestres, capellans ,etc. de finals
del segle XIX i bona part del segle XX:
<<Juez (de Paz): Manuel Agut.>> (pàg.24) I ens dóna una dada sobre població:
<<En 1913 Portell tenía 1.120 habitantes que vivían amontonados por la escasez de viviendas, pero los medios económicos impedían la reforma. La primera casa que se construyó en este siglo fue el año 1926, cuyo dueño era Amador Marín, en la calle La Placeta, número 2. [...]>> (pàg.35) [CAMAÑES, Luisa (1990): Portell. Usos y costumbres, desde el siglo XIX al XX. Imprés en Gráficas Aparici. Castellón.] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1913 |
El geògraf de Vila-real SARTHOU CARRERES visita les nostres terres i ens dóna una sèrie de dades geogràfiques molt interesants que va publicar al seu llibre "Geografía general del Reino de Valencia", del qual hem fet una ampla transcripció perquè toca pràcticament tots els camps i ens mostra, així, la situació de la nostra Provincia a primers de segle. I, a més, com visita cadascún dels nostres pobles, sabem el que diu de Portell (si cliqueu ací trobareu un ampli resum del que diu de nosaltres i algunes coses interessants dels pobles veïns)
SARTHOU CARRERES, Carles. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón.
Barcelona. Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la Caja de
Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts
(Barcelona). 1989] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1913 |
Abril, 1. Luisa Camañes, al seu llibre ens dóna
els noms dels alcaldes, secretaris, mestres, capellans ,etc. de finals
del segle XIX i bona part del segle XX:
<<Maestra: Francisca Sorli Tejada. 1 de abril de 1913.>> (pàg.105) [CAMAÑES, Luisa (1990): Portell. Usos y costumbres, desde el siglo XIX al XX. Imprés en Gráficas Aparici. Castellón.] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1914 |
Gener, 1. Llegim en un anuari comercial de la Comunitat Valenciana: <<Portell.- Villa de 1.067 hab. de h. [hecho] y 1.234 de d. [derecho], a 20 km. de la cabeza de partido y 96 de la cap.; la estación más próxima, Alcalá de Chisbert, a 64 km. (N.) [ferrocarril del Norte]; fiestas, del 23 al 28 de Septiembre. Producción, trigo y patatas.>> (pàg.87) [BATLLES, Federico: Anuario "Batlles". Valencia, Alicante y Castellón. Año I. 1914-1915.] hemerotecadigital.bne.es |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1914 |
Juny, 14. Luisa Camañes, al seu llibre ens dóna
els noms dels alcaldes, secretaris, mestres, capellans ,etc. de finals
del segle XIX i bona part del segle XX:
<<Maestra: Josefa Age Aguilar. 6 de junio de 1914.>> (pàg.105) [CAMAÑES, Luisa (1990): Portell. Usos y costumbres, desde el siglo XIX al XX. Imprés en Gráficas Aparici. Castellón.] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1914 |
Juliol, 18. En la web del Col·lectiu Avinsolana, de Vallibona, trobem informacions sobre portell. Concretament el que diu un periòdic de la època anomenat "El Tradicionalista". En aquell número, el 186, diu: <<Nos comunican de Villafamés, Portell, Vallibona, Morella, Alcalá y muchísimos pueblos más, siguen fastidiando los carteros no entregando EL TRADICIONALISTA a la mayoría de nuestros suscriptores. Cada día nos vamos convenciendo más de lo que es esa gente que conscientemente entorpece la marcha de la adminstración.>> |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1915-18 |
Primera Guerra Mundial (28 de juliol de 1914 - 11 de novembre de 1918). La política exterior cada vegada més agressiva d'Àustria-Hongria, Rússia i especialment Alemanya van originar el conflicte. Dels 32 països bel·ligerants, els principals involucrats van ser, d'una banda, els anomenats "aliats" (França, l'imperi britànic, Sèrbia, l'imperi rus, els Estats Units i el Regne d'Itàlia), i de l'altra les "potències centrals" (l'imperi alemany, l'imperi Austrohongarès, l'imperi turc i Bulgària).
Com a resultat de la guerra, els
imperis austrohungarès, l'alemany, l'otomà i el rus, van deixar
d'existir; i van aparèixer els nous estats de Txecoslovàquia,
Iugoslàvia, Hongria, Estònia, Letònia, Lituània, Finlàndia i Polònia.
Alemanya, a més, va perdre les colònies d'ultramar. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1915 |
Encara que la Primera Guerra Mundial (1914-1918) no ens va afectar d'una manera directa, resulta interessant aquest mapa alemany on estan destacades les zones de navegació segures i perilloses. <<La libertad de los mares fue un tema muy polémico durante la Primera Guerra Mundial. Gran Bretaña, que gozaba de superioridad marítima sobre Alemania, utilizó su Armada para bloquear el envío de mercancías militares e industriales a Alemania, incluso a través de los puertos en Dinamarca, Suecia, Países Bajos y otros países neutrales a través de los cuales se podrían llevar las cargas a Alemania. Alemania protestó el bloqueo británico y trató de posicionarse como defensor de la libertad de los mares, en parte para ganarse el favor de los Estados Unidos y otros países neutrales, que se oponían rotundamente a las acciones británicas contra sus barcos. Sin embargo, los alemanes también tomaron represalias y declararon el 4 de febrero de 1915 que, desde el 18 de ese mes, tratarán toda la región circundante de las islas británicas como zona de guerra y "procurarían destruir todo buque mercante enemigo que se encontrara en esa área". Esa orden poso en gran peligro a los ciudadanos de países neutrales que viajaban en buques registrados en países aliados. [...] Este mapa, recortado de un periódico estadounidense o británico no identificado de 1915, refuta con sarcasmo las afirmaciones alemanas acerca de su compromiso con la libertad de los mares. [...]>> Baix del mapa llegim: <<[...] On the east coast of Spain a safety zone is proclaimed -presumably to facilitate the use of the Spanish coast as a submarine base, which it has been for many months. This also facilitates traffic to Spain in the same way as for Greece. The proclaimed area shuts out shipping to France and Italy. Facts to como willl probably soon show just how far Germany can mantain her pompous threat.>>
[A German Illustration of "Freedom of the Seas" in War Time. 1915.] wdl.org |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1915 |
Luisa Camañes, al seu llibre ens dóna
els noms dels alcaldes, secretaris, mestres, capellans ,etc. de finals
del segle XIX i bona part del segle XX:
<<Alcalde: José María Camañes.>> (pàg.22) [CAMAÑES, Luisa (1990): Portell. Usos y costumbres, desde el siglo XIX al XX. Imprés en Gráficas Aparici. Castellón.] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1915 |
Març, 6. Luisa Camañes, al seu llibre ens dóna
els noms dels alcaldes, secretaris, mestres, capellans ,etc. de finals
del segle XIX i bona part del segle XX:
<<Maestra: Rosario Cardell García. 6 de marzo de 1915.>> (pàg.106) [CAMAÑES, Luisa (1990): Portell. Usos y costumbres, desde el siglo XIX al XX. Imprés en Gráficas Aparici. Castellón.] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1915 |
Setembre, 28. Al Toll Negre hi ha una capelleta amb una
placa que diu, literalment: <<Dia 28 de Septiembre de 1915. fAlleció INOCENCIA PORCAR TENA DE MUERTE HORROROSA EDAD 13 ANOS HIJA DE BAUTISTA (.P) Y DE YRENA. T Rº.(....)>>
Ens ho conta Eixarch, d’aquesta manera:
<<Por
lo que podemos constatar, causó un gran impacto en nuestro pueblo [La
Mata] y toda la comarca. Un pastor de Mirambell, que seguramente
presentaba sus servicios en la masía de les 'Clapisses', quiso abusar
de una niña de 13 años, hija de la masía, llamada Inocencia Porcar
Tena, la que, al parecer se resistía, y le clavó cuatro cuchilladas que
le dieron la muerte. En el lugar del suceso se levantó un ‘peiró’ o
capillita con una inscripción que todavía recuerda el triste suceso. El
homicida, desesperado, se arrojó al ‘Toll Negre’, donde pereció
ahogado. [EIXARCH
FRASNO, José. La Mata (Els Ports de
Morella). p. 284. Sant Carles de la Ràpita, Jordi Dassoy, impressor.
1988, basat en el “Curioso
cuaderno para memorias. A.
1872-1916”, de Francisco Guimerá Pauls, barbero de profesión.
Manuscrito que guardo {Eixarch} en depósito y que registra, día a día,
los principales acontecimientos ocurridos en Forcall, comarca y España.
Casi medio siglo de historia local]
I afegeix, Eixarch el que diu un barber de
Forcall, Francisco Guimerá Pauls, el “tio muerte”, que ho deixa
escrit en les seves memòries manuscrites (“Curioso
cuaderno para memorias, 1872-1916”) : <<En este señal digo que el dia veintisiete de septiembre ocurrió una grande desgracia en el término de La Mata, en la masía de les Clapises. Pues la tal fue un pastor, hijo de Mirambel,... mató a una moza de catorce años llamada I(nocencia) con cuatro cuchilladas; y la última le dejó el cuchillo dentro del cuerpo; a lo que daba orror el mirarlo. Y el tal sujeto se desesperó tirándose en un pozo del término de Portell, que se llama ‘Pozo negro’, y les dieron sepultura a los dos en Portell.>> I es va fer un romanç d'aquest tràgic succès. Per fortuna, fa poc encara hi havia algú que se'l sabia:
<<En la vecina localidad de Portell (Castellón) se sitúa el siguiente episodio:
[IBOR MONESMA, Carolina y ESCOLANO GRACIA, Diego. El Maestrazgo turolense: música y literatura populares en la primera mitad del siglo XX. Pàg. 254. Rolde de Estudios Aragoneses y Prensas Universitarias de Zaragoza. Zaragoza. 2003] books.google.es |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1916 |
Març, 4. Luisa Camañes, al seu llibre ens dóna
els noms dels alcaldes, secretaris, mestres, capellans ,etc. de finals
del segle XIX i bona part del segle XX:
<<Maestro: Domingo Valero Julián. 4 de marzo de 1916.>> (pàg.104) [CAMAÑES, Luisa (1990): Portell. Usos y costumbres, desde el siglo XIX al XX. Imprés en Gráficas Aparici. Castellón.] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1916 |
Març, 15. Luisa Camañes, al seu llibre ens dóna
els noms dels alcaldes, secretaris, mestres, capellans ,etc. de finals
del segle XIX i bona part del segle XX:
<<Maestra: Milagro Miralles Soler. 15 de marzo de 1916.>> (pàg.106) [CAMAÑES, Luisa (1990): Portell. Usos y costumbres, desde el siglo XIX al XX. Imprés en Gráficas Aparici. Castellón.] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1916 |
Juny, 27. S’aprova a Madrid el canvi de
nom de Portell, que passarà a
dir-se, a partir d’aquell moment [i mai abans], Portell
de Morella. Juliol,2. Es publica a la Gazeta de Madrid. <<Gaceta
de Madrid, 184, 2 Julio 1916 Presidencia
del Consejo de Ministros EXPOSICIÓN SEÑOR:
La Real Sociedad Geográfica ha realizado prolijo y meditado estudio para
la reforma de la Nomenclatura geográfica de España, por estimar de
conveniencia y verdadera utilidad el cambio de denominación de las
entidades de población cabezas de distrito municipal a fin de que
desaparezca la extraordinaria y lamentable confusión originada por el
hecho de existir, entre los 9266 Ayuntamientos que constituyen la Nación,
más de 1020 con idénticos nombres, y éstos sin calificativo ni
aditamento alguno que los distinga. Al
acometer dicha Real Sociedad labor tan importante y meritoria, háse
atenido a bases ó reglas generales que imprimiesen a la obra unidad de
criterio, limitándola en lo posible y procurando que afectara al menor número
de localidades, dejando intacto el nombre actual á las poblaciones de
mayor categoría administrativa, como las capitales de provincia, cabezas
de partido judicial y las de mayor número de habitantes, y variando los
de aquellas entidades de población cuyo número de vecinos es menor que
el de sus homónimas, procurando que el calificativo que se asigna no sea
arbitrario, sino el que la tradición, el uso ó los afectos de cada
localidad vienen consagrando, y teniéndo también presentes los
antecedentes históricos, circunstancias especiales del terreno, etc.. y
con especial predilección las palabras que expresen nombre de corriente
de agua, de la montaña, del territorio, de la particularidad geográfica,
en fin, en cuyas cercanías o dentro
del cual se halle enclavado el Ayuntamiento ó población cuyo nombre
propone modificar, habida cuenta del carácter de perpetuidad del
accidente que califique y distinga al pueblo de que se trate, a fin de que
lleve consigo la casi inmutabilidad de su nueva designación. En
los Ayuntamientos conocidos con dos nombres ha eliminado uno de ellos y
los que llevan las palabras “junto a” las ha sustituido por la partícula
“de”. La
expresada Sociedad Geográfica ha consultado y obtenido favorable informe
respecto a la indicada reforma de las Direcciones Generales de Correos y
telégrafos, del Instituto Geográfico y Estadístico, de los Registros
Civil, de la Propiedad y del Notariado, de las Diputaciones Provinciales
respectivas. En
atención a lo expuesto, el Ministerio que suscribe tiene el honor de
elevar a la sanción de V.M. el adjunto proyecto de Real Decreto. Madrid,
27 de Junio de 1916 SEÑOR
A L.R.P. de V.M. Conde
de Romanones REAL
DECRETO De
conformidad con el Presidente de Mi Consejo de Ministros: de acuerdo con
el mismo Consejo y con el parecer de la Comisión permanente del Consejo
de Estado. Vengo
en aprobar la reforma propuesta por la Real Sociedad Geográfica,
cambiando de denominación a los 573 Ayuntamientos de España en aquélla
comprendidos, los cuales, en lo sucesivo, se designarán con los nombres
que especifica la siguiente relación, que se instalará en la GACETA de
MADRID, Boletines Oficiales de las provincias y publicaciones oficiales de
los Departamentos ministeriales. Dado
en Palacio á veintisiete de Junio de mil novecientos dieciséis. ALFONSO El
Presidente del Consejo de Ministros: Álvaro Figueroa PROVINCIAS
DE CASTELLÓN DE LA PLANA
La
Mata, partido de Morella, se llamará La Mata de Morella.
Portell,
partido de Morella, se llamará Portell de Morella.
Zorita,
partido de Morella, se llamará Zorita del Maestrazgo>> I afegeix Ripollés la següent reflexió: <<Qualsevol aprenent d’antropòleg sap que, en les cultures que no tenen escriptura, la Història es limita a fets succeïts en les dues o tres generacions darreres perquè, un cop mort el testimoni, aquells fets desapareixen o passen a ser mites i llegendes més o menys etèries. A nosaltres ens passa el mateix, amb la diferència de que tenim papers i pergamins. Quan moren els que han viscut un fet, allò ja pareix que siga ‘de tota la vida’. Com en aquest país encara discutim de noms, bo serà seguir la pista del nom oficial de tres dels nostres pobles, només un dels quals -LA MATA-, que jo sàbia, ha rectificat la barbaritat comesa, no al segle XVI com alguns es poden arribar a pensar, sinó fa només uns vuitanta anys, el 1916.>>
[RIPOLLÉS,
Carles. Dades per a la toponímia.
Sorita, amb cognom o sense? Revista AU!, Revista Comarcal dels Ports,
núm. 46, any XII, privavera, 1998. p. 24. Ens dona la següent
bibliografia: BURGUEÑO, F. (1995): De
la vegueria a la província. Barcelona. Dalmau] Per un altra publicació, sabem que allò es va fer gràcies a un projecte de reforma presentat per un membre de la Real Societat Geogràfica, Manuel de Foronda: <<La Comisión nombrada por la Junta Directiva de la Real Sociedad Geográfica para dar dictamen acerca del proyecto de Reformas de la Nomenclatura Geográfica de España, proyecto que presentó el Vocal de dicha Junta Excmo. Sr. D. Manuel de Foronda, ha acordado abrir una previa información pública sobre todas y cada una de las modificaciones propuestas. [...] Dios guarde a V. muchos años. Madrid, abril de 1906. Manuel Benítez y Parodi, Felipe Pérez del Toro, Rafael Álvarez Sereix y Ricardo Beltrán y Rózpide.>> (pàg.1) [consultar més amunt, en 1906] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1917 |
Febrer, 16. Luisa Camañes, al seu llibre ens dóna
els noms dels alcaldes, secretaris, mestres, capellans ,etc. de finals
del segle XIX i bona part del segle XX:
<<Maestro: Dámaso Escric Escric. 16 de febrero de 1917.>> (pàg.104) [CAMAÑES, Luisa (1990): Portell. Usos y costumbres, desde el siglo XIX al XX. Imprés en Gráficas Aparici. Castellón.] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1918 |
En una estranya web, trobem una referència de
Portell, que l'any 1918, va ser objecte de les missions de la
"Hermandad
Misionera de San Vicente de Paúl". De la comarca, també figura
La Mata de Morella (1920), Todolella (1921), Vallibona (1953), Forcall
(1954), Villores (1955), Ortells (1955) i Olocau del Rey (1905, 1911 i
1919).
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1918 |
Juliol, 16. Luisa Camañes, al seu llibre ens dóna
els noms dels alcaldes, secretaris, mestres, capellans ,etc. de finals
del segle XIX i bona part del segle XX:
<<Maestra: Presentación Martínez Saura. 16 de julio de 1918.>> (pàg.106) I, parlant de la grip, diu: <<Cuando estos métodos no daban resultados (herbes medicinals), porque la enfermedad presentaba peores síntomas, se avisaba al practicante, que acudía rápidamente. Para conocer si había fiebre o anemia, exploraban la lengua, el rojo de los párpados y las encías. Observaban el arranque de las uñas y con el reloj contaban las pulsaciones del corazón. Hecho este examen pasaban a recetar. Aquellos medicamentos se tendrían que traer de Morella en caballería. Cinco horas para ir y otra tantas para volver. Así fue que, cuando en la fuerte gripe del año 1918, en que terminó la primera guerra europea, eran tantos los enfermos que, para ser visitados por el practicante, como señal, dejaban una silla en la puerta donde había enfermos, pues la mayoría de las veces estaban todos en la cama. Murieron, al igual, ancianos, jóvenes y niños.>> (pàg.112-113)
I cita els practicants d'aquells temps "de últimos de siglo y principio de éste" (malauradament, no precisa l'any):
<<Bautista Tosca, de Castellfort (Castellón) Pep X de Albocácer (Castellón) Faustino Foz, de Valljunquera (Teruel) Fermín X, de Iglesuela (Teruel) Pablo Sales, de Albocácer (Castellón). Este último estuvo hasta el año 1929. El Ayuntamiento solicitó un médico y jubilaron al practicante. El primer médico que hubo en Portell tomó posesión en septiembre de 1929. D. Julio Roda, de Valencia.>> (pàg.113) [CAMAÑES, Luisa (1990): Portell. Usos y costumbres, desde el siglo XIX al XX. Imprés en Gráficas Aparici. Castellón.] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1918 |
Agost, 31. Creació de l'escola del Barranco. A Cantavella està part d'aquesta escola reproduïda al Museu del Carlisme. En 1942 hi ha un fragment d'un llistat de matriculats, entre els quals n'hi ha de Portell. Estefanía Monforte diu:
<<Hasta el siglo XVIII la enseñanza primaria no estuvo atendida, ni siquiera de forma mínima, por los distintos gobiernos. De ella se encargaba la iglesia, los ayuntamientos o los propios padres, con resultados muy insuficientes. Pero a partir de este siglo se intenta por distintos decretos de la monarquía ilustrada y por los propios ministros ilustrados, que llegará a toda la población y se abrieran escuelas, tanto de niños como de niñas, en todos los pueblos.
Asimismo, se establecen los requisitos mínimos para el ejercicio del magisterio. En el siglo XIX, a partir de 1825, y de forma generalizada tras la aplicación de la Ley de Instrucción Pública en 1857, se crean comisiones locales primero, y luego juntas locales de enseñanza para garantizar que las escuelas estuvieran abiertas, atendidas por maestros pagados por los ayuntamientos, y con el plan de estudios marcado por la ley. Las comisiones locales y juntas locales de enseñanza estaban formadas por el alcalde como presidente, el párroco, un regidor y tres o más padres y madres.
En las localidades pequeñas, los pueblos se resistían a pagar al maestro la cantidad establecida por la ley, en muchos casos porque no tenían con qué pagar al maestro. También existían escuelas financiadas por donaciones o legados de nobles o eclesiásticos, y por algunas órdenes religiosas, sobre todo femeninas, que mantenían escuelas gratuitas (serái el caso de la escuela del convento de Mirambel, que está documentada ya en 1817).
En cuanto a los maestros, la información recopilada nos muestra que la mayoría de ellos venían de lejos y no solían estar mucho tiempo, a no ser que arraigaran sus raíces en la zona. Además, las escuelas de esta zona eran de tercera o cuarta clase: por ello eran destinos poco deseados. Como consecuencia, el salario era ínfimo, y se les pagaba una parte en dote. Así pues, la mayoría de los pueblos debía habilitar un lugar para hospedar al maestro, y en el caso de que no hubiese casa o habitación como tal, eran acogidos por los vecinos en sus viviendas.
Cabe destacar el caso del barrio de San Juan del Barranco (Cantavieja), donde al no llegar el sustituto del maestro, fue nombrada una joven del pueblo como Encargada de Escuela y la regentó durante varios años. [...]
La creación de esta escuela (del Barranco de San Juan) data del 14 de Agosto de 1918, como se puede apreciar en la revista de primera enseñanza "La Asociación".
(La Asociación. Revista de Primera Enseñanza. Año VI. Núm. 292. Teruel 31 Agosto de 1918. bibliotecavirtual.aragon.es)>> [MONFORTE GARCÍA, Estefanía. (2016): La recuperación de las antiguas escuelas en el Maestrazgo turolense. BAYLÍAS. Misceláneas del Centro de Estudios del Maestrazgo Turolense. Años 2014-2016. Cantavieja. pp.39-54.] academia.edu |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1919 |
Luisa Camañes, al seu llibre ens dóna
els noms dels alcaldes, secretaris, mestres, capellans ,etc. de finals
del segle XIX i bona part del segle XX:
<<Alguacil: Lorenzo Marín 'Cristo'. Juez (de Paz): Pedro Piquer.>> (pàg.24) [CAMAÑES, Luisa (1990): Portell. Usos y costumbres, desde el siglo XIX al XX. Imprés en Gráficas Aparici. Castellón.] |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Recopilació bibliogràfica
i transcripcions de